Els models poden ajudar a predir el càncer de fetge en persones curades d’hepatitis C
Tres nous mètodes que utilitzen paràmetres clínics fàcilment disponibles poden ajudar a predir qui desenvoluparà carcinoma hepatocel·lular (HCC) després d’assolir una resposta virològica sostinguda al tractament de l’hepatitis C, segons els estudis presentats al recent Congrés Internacional Digital del Fetge de 2020.
Durant anys o dècades, la infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) pot provocar el desenvolupament de cirrosi i càncer de fetge. Les persones que es curen de l’hepatitis C tenen menys probabilitats de desenvolupar HCC que les que no es tracten amb èxit, però persisteix cert risc, especialment per a les persones que ja han progressat a fibrosi o cirrosi avançada. El càncer de fetge sovint es diagnostica tard, quan és més difícil de tractar, pel que es necessiten amb urgència millors mètodes per predir qui té més probabilitats de desenvolupar CHC.
Nova puntuació de pronòstic
Jessica Azzi, del grup d’estudi ANRS-AFEF HEPATHER de Paris, va presentar els resultats d’una anàlisi dels factors predictius de CHC després de la resposta virològica sostinguda (RVS) a la teràpia antiviral d’acció directa (AAD). Els investigadors van desenvolupar una puntuació de pronostico i van comparar el seu exercici amb els sistemes de puntuació existents.
L’anàlisi va incloure a 3.929 persones amb infecció crònica per VHC a la cohort ANRS C022 HEPATHER que van ser tractades amb AADs i van assolir una RVS. Eren negatius per hepatitis B, encara no tenien HCC i no havien estat sotmesos a trasplantament de fetge.
Dels 2.829 pacients amb cirrosi (estadi F4), 191 (6,8%) van desenvolupar CHC. En contrast, entre les 1.097 persones amb fibrosi de moderada a avançada (estadi F2-F3), només 15 (1,4%) van desenvolupar càncer de fetge. El CHC es va produir aproximadament dos anys després de la RVS, de mitjana.
Els investigadors van identificar onze variables associades amb el desenvolupament d’HCC, inclòs el sexe masculí, l’edat major de 64 anys, el genotip 3 del VHC, el temps de protrombina prolongat (una mesura de la capacitat de coagulació de la sang), el nivell d’alfa-fetoproteïna (AFP), la puntuació FIB-4 (índex de fibrosi basat en proves de laboratori), colesterol elevat, varius esofàgiques, tractament previ amb teràpia a base d’interferó, durada de la infecció per VHC i baix pes. No obstant, el colesterol elevat, l’índex de massa corporal i la durada del VHC van ser significatius només per aquells amb fibrosi en estadi F2-F3.
Després van assignar punts per a cadascuna d’aquestes variables i van calcular una puntuació de risc de CHC composta. Les puntuacions per sota de 6 es van considerar de baix risc, les puntuacions de 6 a 11 van ser de risc mig i les puntuacions d’11 o més van ser d’alt risc.
Després de tres anys de seguiment, només el 2% de les persones amb puntuacions de risc baix van desenvolupar HCC, augmentant al 7% per aquells amb puntuacions de risc mig i al 23% per aquells amb puntuacions de risc alt. Aquells amb puntuacions altes van començar a veure un fort augment en la incidència de càncer de fetge fins i tot durant el primer any de seguiment, mentre que aquells amb puntuacions baixes o mitges van veure un augment més gradual.
La puntuació ofereix una “eina pràctica i fàcil d’usar en la pràctica clínica per estimar el risc de CHC i pot ajudar a identificar un subgrup de pacients d’alt risc per aquells que la detecció del càncer de fetge seria rendible”, va dir Azzi, i va afegir que els estudis del món real són justificats per validar el sistema de puntuació.
Perfiles de risc de CHC
En un altre estudi francès, el professor Pierre Nahon de l’Hôpital Jean Verdier a Paris i els seus col·legues es van proposar identificar biomarcadors mesurats de forma rutinària i canvis en els nivells d’alfa-fetoproteïna (AFP) abans i després de la RVS que s’associen amb un major risc de CHC en persones amb cirrosi.
Els investigadors van emprar dades d’ANRS CirVir, una cohort prospectiva de persones amb cirrosi compensada que es van sotmetre a vigilància regular de CHC. L’anàlisi va incloure a 717 participants que van ser seguits durant una mitjana de 5,6 anys; 413 d’ells (58%) van assolir RVS. Es van avaluar cada sis mesos els nivells d’enzims hepàtics (ALT, AST y GGT), bilirubina, AFP, albúmina, plaquetes i temps de protrombina.
A l’observar als participants abans de la RVS (inclosos aquells que mai es van curar), els investigadors van identificar tres grups: persones amb inflamació i nivells alts d’AFP (26%), aquells que van experimentar insuficiència hepàtica (28%) i aquells amb els valors de laboratori menys deteriorats (46%). Les persones amb inflamació i AFP alta tenien el major risc de desenvolupar HCC, i el grup d’insuficiència hepàtica no es queda enrere. Aquells amb els valors de laboratori més favorables tenien un risc molt menor.
Entre els que van assolir la RVS, el 26% tenia insuficiència hepàtica persistent, el 23% seguia tenint biomarcadors hepàtics elevats i el 22% tenia els valors menys afectats. En aquest grup, les persones amb insuficiència hepàtica persistent (16%) o biomarcadors elevats (14%) tenien un risc més alto de CHC, mentre que aquelles amb els valors més favorables tenien una taxa més baixa (8%). El professor Nahon va suggerir que les persones amb insuficiència hepàtica persistent després de curar-se del VHC poden haver estat tractades massa tard.
Els investigadors van concloure que els grups d’inflamació i insuficiència hepàtica previs a la RVS representen dos perfils de risc diferents que, en conjunt, representen més de la meitat de les persones que van desenvolupar càncer de fetge. Aquests perfils poden persistir fins i tot després de la RVS, identificant subgrups de pacients que segueixen en risc d’HCC.
“Aquestes anàlisis, basades en mètodes estadístiques noves, suggereixen que la vigilància de l’HCC es pot refinar i millorar per adaptar el maneig del pacient per aconseguir resultats òptims i augmentar la rendibilitat”, va explicar el professor Nahon en un comunicat de premsa de l’EASL.
Puntuació de predicció d’HCC
Per últim, el professor Gamal Shiha de l’Institut i Hospital d’Investigació del Fetge d’Egipte i els seus col·legues es van proposar desenvolupar un model de puntuació no invasiu per a la predicció individualitzada del risc de CHC en persones amb fibrosi avançada o cirrosi. Va senyalar que una estratègia de detecció de “talla única” per a una població creixent de persones tractades per hepatitis C pot no ser factible, particularment en països d’ingressos baixos i mitjans.
Els investigadors van examinar a més de 200.000 persones en busca d’hepatitis C a 73 aldees d’Egipte. Dels examinats, es va trobar que el 7,8% eren positius per l’ARN del VHC i se’ls hi va oferir tractament amb AADs. Els investigadors van identificar a 2.372 persones sense evidència de càncer de fetge existent que van assolir una RVS i van completar almenys un any de seguiment; gairebé les tres quartes parts tenien cirrosi, mentre que la resta tenia fibrosi en estadi F3.
Durant una mitjana de dos anys d’observació, 109 persones (4,6%) van desenvolupar HCC després del final del tractament. Tots menys vuit ja tenien cirrosi abans d’iniciar el tractament contra el VHC. L’edat major de 54 anys, el sexe masculí, l’estadi de fibrosi pre-tractament (F4 vs. F3) i els nivells d’AFP i albúmina van ser identificats com a factors de risc pel desenvolupament de CHC.
Els investigadors van emprar aquests factors per desenvolupar una puntuació GES assignant punts per a cada variable rellevant. Els participants es van estratificar en tres grups amb risc baix (una puntuació de 6,0 o menys; 58%), risc intermedi (6,0-7,5; 25%) o risc alt (més de 7,5; 18%). La puntuació va demostrar una alta precisió predictiva, amb taxes d’incidència de CHC del 1,2% pel grup de baix risc, 3,3% pel grup de risc intermedi i 7,1% pel grup d’alt risc.
Després, la puntuació GES es va validar en altres dos grups. En una cohort interna de 422 pacients amb cirrosi i 265 amb fibrosi en estadi F3, el 70%, 14% i 17%, respectivament, es van classificar de risc baix, intermedi i alt. Durant una mitjana de nou mesos d’observació després del final del tractament, 14 persones van desenvolupar CHC: dos (0,2%) en el grup de baix risc, dos (2,1%) en el grup intermedi i 10 (8,7%) en el grup d’alt risc.
En una cohort externa de 947 pacients amb cirrosi i 394 amb fibrosi en estadi F3, el 34%, 18% i 48% es van considerar de risc baix, intermedi i alt. Durant aproximadament dos anys de seguiment posterior al tractament, només una persona (0%) en el grup de baix risc, sis persones (2,1%) en el grup intermedi i 39 (6,1%) en el grup d’alt risc van desenvolupar CHC.
Aquesta senzilla puntuació GES que utilitza paràmetres fàcilment disponibles “pot estratificar amb precisió als pacients segons el risc de CHC”, van concloure els investigadors. Shiha va suggerir que identificar a les persones que no es beneficiaran de la vigilància contínua de l’HCC en funció del seu risc estimat podria permetre una estratègia de vigilància personalitzada dirigida a aquells que estan en alt risc.
“Aquests tres estudis reflecteixin la complexitat de comprendre l’hepatocarcinogènesi i donen suport a la idea que curar el VHC és igual a eliminar el risc de càncer de fetge”, va afirmar el professor Jordi Bruix de la Universitat de Barcelona. “Les puntuacions propostes representen potencialment una eina clínica útil per ajudar a informar als pacients sobre el risc de desenvolupar HCC després de curar el VHC. Aquestes dades també reforcen la importància d’implementar programes de detecció d’HCC en pacients tractats amb AADs i la necessitat de reforçar els esforços d’investigació per identificar les causes del desenvolupament del càncer de fetge malgrat la cura del VHC”.
Font: infohep.org
Referències:
Ganne-Carrié N (Azzi J presenting). Predictive models for hepatocellular carcinoma (HCC) occurrence in patients with chronic hepatitis C and sustained virological response (SVR) achieved with direct acting anti-viral (DAA) included in the ANRS CO22 HEPATHER cohort. Journal of Hepatology, supplement 1 [International Liver Congress], AS154, S106, 2020.
Nahon P et al. Profiling of routine serum parameters and AFP evolution in cirrhosis following HCV eradication for stratification of HCC risk: a trajectory clustering analysis from the ANRS CO12 CirVir cohort. Journal of Hepatology, supplement 1 [International Liver Congress], GS13, S22, 2020.
Shiha G et al et al. A simple score for HCC risk stratification in CHC patients with cirrhosis or advanced hepatic fibrosis who achieved SVR following DAA therapy.Journal of Hepatology, supplement 1 [International Liver Congress], AS155, S107, 2020.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
