El Segon Estudi de Seroprevalença revisa la situació d’11 malalties infeccioses, entre elles, les hepatitis víriques

Un equip de l’Institut de Salud Carlos III (ISCIII) ha participat en la realització del 2on Estudi de Seroprevalença a Espanya, que s’ha coordinat des de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i que repassa la situació en torn a les malalties que es poden prevenir immunològicament.

L’informe es publica 21 anys després de la seva primera edició i el seu objectiu és estimar la prevalença d’anticossos de diverses patologies en la població de 2 a 80 anys resident a Espanya. Les malalties incloses a l’estudi són: poliomielitis, diftèria, tètanus, tosferina, xarampió, rubèola, parotiditis, varicel·la, malaltia meningocòcica invasora per serogrup C, hepatitis A, B, C, D i E, i infecció per virus de la immunodeficiència humana (VIH).

L’estudi, realitzat amb un total de 10.223 participants, permet conèixer l’estat immunitari per grups d’edat i sexe de les citades malalties i les cobertures de vacunació per grups d’edat en persones menors de 30 anys, per conèixer si la immunitat d’aquesta població és acord amb les vacunes administrades segons el calendari de vacunació vigent en cada moment.

Així mateix, les dades recollides han permès la creació d’una col·lecció de mostres de sèrum per a posterior investigació de malalties transmissibles d’interès per a la salut pública.

Les principals conclusions de l’estudi realitzat, per malaltia, són les següents:

Xarampió

S’observa un descens de la població amb títols d’anticossos protectors a partir del grup d’edat 10-15 anys fins a 30-39 anys, una baixada que és més pronunciada en el grup de 20-29 anys, el que pot deure’s a la pèrdua de protecció serològica a mida que passa el temps des de la vacunació amb la segona dosi. Es recomana avaluar la necessitat de noves estratègies de vacunació a mig i llarg termini en certs grups de població en funció de la seva probabilitat d’exposició.

 Rubèola

La immunitat de la població és superior al 95% en tots els grups d’edat (més elevada en dones), el que demostra el manteniment de la immunitat conferida per la vacunació, encara que s’hagi realitzat a la infància. L’alta immunitat de la població assegura el manteniment de l’eliminació de la rubèola a Espanya.

Parotiditis

La seroprevalença d’anticossos front a la parotiditis és elevada entre els 2 i els 14 anys d’edat. A partir d’aquest marge d’edat la immunitat comença a decaure, i augmenta en els majors de 30 anys. Això suggereix, d’una banda, la pèrdua d’immunitat amb el pas del temps des de la vacunació i, d’altra, la millor persistència de la immunitat per infecció natural a les cohorts nascudes abans del 1978.

Poliomielitis

La prevalença d’anticossos neutralitzants front a poliovirus tipus 1 i 3 és molt alta en tots els grups d’edat, el que assegura el nivell de població susceptible inferior al 15% necessari per evitar la transmissió en cas d’introducció d’aquests virus. Aquestes dades garanteixen el compliment de l’objectiu d’immunitat de la població per contribuir a l’eradicació de la malaltia.

Diftèria

La seroprevalença d’anticossos protectors front a aquesta malaltia augmenta amb l’edat fins arribar als 30 anys, edat a partir de la qual disminueix de manera important, probablement degut a la pèrdua de la immunitat amb el pas del temps. L’evidència mostra que les altes cobertures de vacunació infantil contribueixen a limitar la transmissió secundària i el manteniment de les cadenes de transmissió en tota la població després de la importació de casos. De manera addicional, millorar la vacunació front a tètanus amb vacunes combinades front a tètanus i diftèria (Td) en la població gran pot contribuir a millorar també la immunitat front a la diftèria. 

Tètanus

Hi ha una alta prevalença de nivells protectors d’anticossos front a tètanus en menors de 50 anys, i a partir d’aquesta edat disminueix de manera significativa, sobretot a partir dels 60 anys. L’informe considera important conscienciar, tant a la població com al personal sanitari, de la necessitat de la vacunació en grans, grup de població on es troba una important proporció de persones susceptibles.

Tosferina

Els resultats de seroprevalença indiquen que la circulació del microorganisme Bordetella pertussis té lloc en tots els grups d’edat.

Varicel·la

La introducció de la vacuna al calendari de vacunació es reflecteix en l’augment de la seroprevalença d’anticossos en el grup de menor edat (2-5 anys) amb respecte a estudis anteriors. L’informe senyala que encara és aviat per observar l’efecte de la vacunació infantil als altres grups d’edat.

Malaltia meningocòcica invasiva (serogrup C)

La seroprevalença d’anticossos protectors front a la EMI per serogrup C és propera al 75% en les cohorts que s’han beneficiat de la vacunació sistemàtica en l’adolescència (entre 12 i 16 anys d’edat). A més, es mostra una immunitat més duradora i major protecció en aquests grups d’edat.

Hepatitis A

S’observa una alta proporció de susceptibles en la població general. No obstant, gairebé el 5% de la població infantil entre 2 i 5 anys presenta una immunitat que es manté fins als 19 anys, pel que probablement es va adquirir després de l’exposició natural al VHA en la primera infància. Aquesta situació d’infecció pel virus de l’hepatitis A en la infància, juntament amb l’augment de susceptibilitat en la població adulta, posa de manifest la importància de la vigilància epidemiològica en la identificació de casos i en la ràpida intervenció en brots per limitar la possible extensió.

Hepatitis B i D

La prevalença d’infecció pel virus de l’hepatitis B ha disminuït significativament des de la realització de l’estudi anterior, el 1996. La prevalença d’infecció activa per virus de l’hepatitis B i de dones portadores d’anticossos és també molt baixa; la prevalença d’hepatitis D en portadors d’anticossos és similar a la d’altres estudis. D’altra banda, la seroprevalença d’anticossos antihepatitis B mostra dos pics, el que reflecteix la vacunació sistemàtica realitzada a Espanya, que va començar en adolescents i es va canviar a la infància posteriorment. Tots aquests resultats reflecteixen l’èxit del programa de vacunació front a l’hepatitis B.

Hepatitis C

El nivell de prevalença d’infecció a Espanya és baix, especialment en el referent a prevalença d’infecció activa. La prevalença és major en homes i en persones nascudes fora d’Espanya.

Hepatitis E

Els resultats de seroprevalença d’anticossos front a aquest virus són superiors a les estimacions realitzades fins al moment a Espanya, i suggereixen una transmissió continuada amb major exposició en el passat. S’observa persistència dels anticossos en aquells que han estat exposats al virus. El baix nombre de casos d’infecció aguda detectats sembla indicar que la infecció passa desapercebuda en les seves formes subclíniques o asimptomàtiques.

Infecció per VIH

La prevalença global d’infecció pel VIH obtinguda en aquest estudi és inferior a altres estimacions realitzades, quelcom que pot deure’s a les característiques de la població estudiada, amb menor representació dels grups de població més exposats. La prevalença segons edat i sexe, a més de la fracció no diagnosticada, està en el rang d’altres estimacions realitzades.

Els resultats de l’informe també s’han publicat, en forma de resina, a la Revista Española de Salud Pública. El text complet es remetrà a societats científiques i altres agents interessats.

Font: sietediasmedicos.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT