El retractament antiviral d’acció directa guiat per resistència va resultar en taxes de resposta virològica sostinguda de gairebé el 90% entre els pacients amb hepatitis C que van desenvolupar substitucions associades a la resistència després de fracassar el tractament amb inhibidors de NS5A.

En el seu estudi, Ana Belén Pérez, de l’Hospital Universitari Reina Sofía en Còrdova, Espanya, i els seus col·legues van proporcionar indicacions sobre com usar la informació de resistència en entorns on Vosevi (sofosbuvir / velpatasvir / voxilaprevir, Gilead Sciences) pot no estar disponible.

“Creiem que les nostres dades poden ser d’especial rellevància per aquells països on les noves combinacions de medicaments encara no estan disponibles, i poden permetre el tractament de pacients a un cost menor, evitant la interacció entre medicaments i preservant el règim de combinació de tres medicaments”, van escriure. “Presumim que les taxes de RVS poden fins i tot millorar si les dades de resistència es discuteixen entre viròlegs experimentats i metges tractants”.

L’estudi va incloure a 185 pacients que no van respondre a Harvoni (sofosbuvir / ledipasvir, Gilead Sciences), 79 que no van respondre a la combinació Sovaldi (sofosbuvir, Gilead Sciences) i Daklinza (daclatasvir, Bristol-Myers Squibb), i 68 que no van respondre a Viekira Pak (paritaprevir / ritonavir / ombitasvir / dasabuvir), tots els quals també van rebre ribavirina.

Tots els pacients van rebre un nou tractament amb sofosbuvir amb un inhibidor de NS5A i ribavirina durant 12 o 24 setmanes.

“Quan estigui disponible, velpatasvir hauria de ser el component NS5A del nou règim de retractament; si no està disponible, l’inhibidor de NS5A usat anteriorment pot reciclar-se afegint ribavirina i estenent la durada per 24 setmanes”, van escriure els investigadors.

Resultats de l’anàlisi modificada per intenció de tractar (excloent a tots els pacients no disponibles pel seguiment a les 12 setmanes), les taxes de RVS van ser del 88,1% pels tractats prèviament amb sofosbuvir / ledispasvir, 83,3% pels tractats amb sofosbuvir i daclatasvir i 93,7% per aquells tractats amb règims que contenen ombitasvir.

“Quan sigui possible, s’han d’evitar els règims basats en simeprevir, especialment per a pacients amb cirrosi”, van explicar Pérez i els seus col·legues. Van continuar explicant que la majoria dels pacients infectats amb el genotip 3 van ser retirats i curats amb una combinació de sofosbuvir, un inhibidor de NS5A i ribavirina després de 24 setmanes o un règim de sofosbuvir amb dos o tres medicaments addicionals i ribavirina, especialment si Y93H està present.

Font: healio.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT