Segons un estudi, les dietes altes en greixos poliinsaturats i vegetals redueixen el risc de càncer de fetge
Les dietes que consisteixen en una major ingesta de greixos vegetals i greixos poliinsaturats es van correlacionar amb un menor risc de carcinoma hepatocel·lular (CHC), inclosos els casos en què els individus van reemplaçar altres greixos animals, lactis o saturats amb greixos vegetals i poliinsaturats, segons les dades d’un estudi.
Si bé les taxes de CHC continuen augmentant als Estats Units, aproximadament el 35% dels casos no poden explicar-se per factors de risc coneguts actualment, com l’hepatitis B i l’hepatitis C, el consum d’alcohol, el tabaquisme i els trastorns metabòlics, segons Wanshui Yang, PhD, de Brigham i Women’s Hospital i Harvard Medical School a Boston, Massachusetts, i els seus col·legues.
“Identificar altres factors modificables com la dieta per prevenir el desenvolupament de CHC és crucial per disminuir la morbiditat i mortalitat per carcinoma hepatocel·lular”, van escriure. “Investiguem les associacions de greixos dietètics totals i específics, i greixos de diferents fonts d’aliments amb risc de desenvolupar CHC”.
Utilitzant dades de dos estudis publicats anteriorment formats per 138.483 homes i dones, els investigadors van trobar que els nivells d’ingesta de percentatge d’energia en greixos animals van disminuir tant en homes com en dones entre el 1986 i el 2010, mentre que el consum de percentatge d’energia de greixos vegetals va augmentar durant el mateix període.
Yang i els seus col·legues van identificar 160 casos incidents de CHC durant un seguiment mig de 26,6 anys. L’anàlisi multivariada va mostrar que la ingesta de greixos vegetals (HR = 0,61; IC del 95%, 0,39-0,96) es va correlacionar amb un menor risc de CHC en comparació amb cap associació d’aquest tipus pels greixos animals i lactis. A més, reemplaçar els greixos animals o lactis amb la quantitat equivalent de greixos vegetals va reduir el risc de CHC (HR = 0,79; IC del 95%, 0,65-0,97).
La ingesta de greixos monoinsaturats (HR = 0,76; IC 95%, 0,47-1,25) i greixos poliinsaturats (HR = 0,71; IC 95%, 0,46-1,08), inclosos els àcids greixos poliinsaturats n-3 i n-6, van mostrar CHC similar a la reducció de riscos.
Tot i que no va haver-hi associació entre la ingesta de greixos saturats i el risc de CHC, reemplaçar els greixos saturats amb una quantitat equivalent de greixos monoinsaturats o poliinsaturats es va correlacionar amb un risc reduït (HR = 0,77; IC del 95%, 0,64 a 0,92).
Yang i els seus col·legues van senyalar que estudis similars han mostrat descobriments inconsistents respecte a la correlació entre els greixos en la dieta i el risc de CHC, i van suggerir que això pot deure’s en part als diferents nivells d’ingesta i fonts de greixos en les diferents poblacions d’estudi.
“Donat que el nombre limitat de casos de CHC i els resultats inconsistents en estudis anteriors, es justifiquen més estudis per confirmar els nostres descobriments, idealment amb anàlisis agrupades entre cohorts en diferents poblacions”, van concloure. “Aquests descobriments, si es validen, tenen una rellevància clínica i de salut pública important”.
Font: healio.com
Referència: Yang W, et al. Clin Gastroenterol Hepatol. 2019; doi:10.1016/j.cgh.2020.01.003.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
