L’èxit (clínic) del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C

23/05/2018 | Notícies de premsa

Una nova anàlisi a punt de publicar corrobora estudis previs sobre l’èxit del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C (PEAHC) en termes de cost i (subratlla el seu autor) de resultats clínics.

El balanç, pendent d’aquesta imminent actualització, és d’una reducció de la morbiditat hepàtica en les següents proporcions: -87% de casos de cirrosi descompensada, -74% de casos d’hepatocarcinoma i -84% de trasplantaments hepàtics. Les morts per causa hepàtica es van reduir en un 82% amb l’arribada dels nous fàrmacs contra la malaltia. Aquestes dades són el resultat de considerar els efectes del pla en els anys 2015 i 2016.

L’autor principal d’aquest treball i altres anàlisis previs, Joan Turnes, del Departament de Gastroenterologia i Hepatologia del Complex Hospitalari Universitari de Pontevedra, explicava al fil de l’estudi presentat en l’últim Liver Meeting (Washington) que, per rellevant que sigui l’enfocament sobre cost-efectivitat, cal analitzar l’impacte sobre els episodis clínics que poden evitar-se.

Aquest era l’objectiu del treball, titulat ‘Avaluació de l’impacte dels agents antivirals d’acció directa després de dos anys del Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C a Espanya: Resultats preliminars de l’anàlisi cost-utilitat’, que està previst actualitzar en breu amb dades més recents “i conclusions coherents amb les troballes anteriors“.

D’acord amb el seu plantejament inicial, amb l’arribada dels nous antivirals d’acció directa (AADs) i la implementació del PEAHC a Espanya, s’ha confirmat que l’estratègia post-AAD és una estratègia eficient per al tractament de l’hepatitis C crònica, amb un cost incremental per AVAQ (anys de vida ajustats segons la qualitat) inferior al llindar d’eficiència utilitzat a Espanya. A això, s’afegeix una reducció significativa dels esdeveniments clínics associats a la malaltia, així com del cost derivat del seu maneig.

Tunés indica que la posada en marxa del pla ha fet possible l’anàlisi de les dades, cosa que, per desitjable que sigui, no està a l’abast dels investigadors en altres camps. En aquest cas, d’una banda, el Ministeri d’Hisenda publica el cost real dels tractaments; de l’altra, el Ministeri de Sanitat s’actualitza amb certa freqüència el nombre de pacients tractats i la taxa de curació de la infecció.

Això permet estimar el retorn de la inversió ja realitzada. El valor monetari de l’increment en AVAQ aconseguit amb l’estratègia post-AAD davant del tractament previ a la implantació del pla i l’administració dels nous fàrmacs, basat en el nombre d’AVAQ incrementals (233.932), considerant un llindar d’eficiència entre 20.000 € i 30.000 €, va oscil·lar entre 4.679 i 7.018.000 d’euros.

La població inclosa en l’anàlisi va ser de 66.777 subjectes amb genotips [74,5% (GT1), 2,0% (GT2), 12,2% (GT3) i 11,2% (GT4)], estats de fibrosi [ 1,0% (F0), 9,9% (F1), 25,0% (F2), 22,1% (F3) i 41,8% (F4)] 66,6% naïve i 33,4% pretractats.

  

Font: diariofarma.com

23/05/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Des d’aquí pots compartir aquesta publicació. Gràcies!

Related Post