El descobriment de la proteïna SMOC1 del fetge podria portar a un millor fàrmac per a la DM2

El descobriment de com funciona una proteïna del fetge podria conduir a un medicament per a la diabetis tipus 2 més eficaç, segons un estudi dirigit per la Universitat de Melbourne, a Austràlia, que es publica a la revista Science Translational Medicine.

L’equip investigador va trobar que la proteïna SMOC1, que és produïda naturalment pel fetge, pot disminuir els nivells de glucosa en sang. Per tant, una forma d’enginyeria de SMOC1 podria tractar potencialment a persones amb diabetis tipus 2.

La diabetis tipus 2 afecta prop de 400 milions de persones a tot el món, i aquesta xifra augmenta ràpidament. Els tractaments actuals poden ser efectius però tenen una tolerabilitat limitada i efectes secundaris significatius.

S’espera que una nova classe de tractaments basats en SMOC1 pugui resultar més eficaç durant més temps. Així, l’estudi va trobar que SMOC1, una proteïna que respon a la glucosa secretada pel fetge, va millorar els nivells de sucre en sang en models animals amb diabetis.

L’autora i investigadora principal de la Universitat de Melbourne, Magdalene Montgomery, senyala que la major incidència de diabetis tipus 2 vol dir que es necessiten amb urgència nous tractaments per controlar els nivells altos de glucosa en sang resultants.

“Qualsevol teràpia que pugui reduir eficaçment els nivells de glucosa en sang pot tenir un impacte enorme en els pacients. Redueix el risc de desenvolupar malalties com malalties cardiovasculars, malaltia renal crònica, dany als vasos sanguinis que causa ceguera, el risc d’amputacions i dany als nervis que causa dolor”, ressalta Montgomery.

Els investigadors van dissenyar una forma duradora de SMOC1 que va reduir els nivells de glucosa en sang en models animals diabètics. “Sabíem que SMOC1 existia, però es desconeixia la seva funció en la regulació de la glucosa en sang”, explica Montgomery.

“Vam descobrir SMOC1 com una proteïna secretada pel fetge quan els nivells de glucosa en sang són alts, el que suggereix que SMOC1 podria exercir un paper en el control de la glucosa en sang. Això va resultar ser cert –continua–. Va ser més eficaç per millorar el control de la glucosa en sang que el medicament actual de primera línia anomenat metformina. També redueix els nivells de fetge gras i colesterol en sang, que són problemes de salut comuns en els pacients amb diabetis tipus 2”.

Més investigació

L’autor principal, el professor de la Universitat de Melbourne, Matthew Watt, avança que el següent pas eren els assajos en humans, que requeririen el compromís de la indústria farmacèutica. “Vam anticipar, basats en estudis en animals, que SMOC1 seria eficaç en persones amb diabetis tipus 2 avençada i recent diagnosticada”, afegeix.

“Donada la quantitat de persones amb diabetis, l’impacte en la reducció de la càrrega sobre el sistema d’atenció mèdica podria ser enorme, incloses menys visites a l‘hospital i estades hospitalàries més curtes –prosegueix–. També hem demostrat que SMOC1 millora el metabolisme de la glucosa a les cèl·lules del fetge humà, pel que som certament optimistes que SMOC1 serà eficaç en humans”.

El professor Watt senyala que encara que defensa un estil de vida saludable en general, la dieta i l’estil de vida tenen una eficàcia limitada com a tractament per a la diabetis tipus 2, i els medicaments actuals també presenten problemes.

“Hi ha diversos medicaments que es poden usar sols, o cada cop més en combinació, que ajuden a mantenir els nivells de glucosa en sang en els pacients –senyala Watt–. No obstant, tots els medicaments per a la diabetis tipus 2, sense excepció, tenen una eficàcia limitada o efectes no desitjats que afecten negativament la salut del pacient. Necessitem desenvolupar nous enfocaments”.

Si bé la investigació resulta una gran promesa, el professor Watt admet que és poc probable que sigui eficaç pels pacients amb diabetis tipus 1, ja que tenen deficiència d’insulina i aquesta teràpia no soluciona aquest problema.

Per això, senyala que el nou tractament seria únic entre els medicaments coneguts per a la diabetis tipus 2. És probable que s’injecti un cop a la setmana, encara que l’equip estava treballant en altres mètodes. “L’injectable podria passar a assajos en humans amb relativa rapidesa amb el suport adequat -assegura el professor Watt-. Els enfocaments alternatius estarien molt lluny”.

Font: gacetamedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT