Desenvolupen una analítica de sang per ajudar a millorar la detecció del càncer de fetge

Científics de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units han desenvolupat una nova prova que pot ajudar a identificar a les persones que tenen probabilitats de desenvolupar carcinoma hepatocel·lular (CHC), la forma més comuna de càncer de fetge. L’enfocament utilitza una simple analítica de sang per comprovar l’exposició prèvia del pacient a certs virus.

“Juntament amb les proves de detecció existents, la nova prova podria exercir un paper important en la detecció de persones que estan en risc de desenvolupar HCC. Podria ajudar als metges a trobar i tractar l’HCC de forma precoç. El mètode és relativament simple i barat, i només requereix una petita mostra de sang”, explica Xin Wei Wang, autor principal del treball, que s’ha publicat a la revista Cell.

Certs factors augmenten les possibilitats que una persona desenvolupi CHC, com la infecció amb la virus de l’hepatitis B o l’hepatitis C o la cirrosi hepàtica. Es recomana a les persones que tenen factors de risc que es sotmetin a un examen de detecció de CHC cada sis mesos amb un ultrasò amb o sense una analítica de sang per detectar l’alfa-fetoproteïna.

Però no totes les persones amb factors de risc per l’HCC desenvoluparan la malaltia. Encara que els exàmens poden portar a una detecció més precoç, la majoria dels pacients són diagnosticats quan el càncer està avançat i sovint és incurable. No obstant, l’HCC que es detecta a temps té moltes més possibilitats de curar-se.

“Necessitem una millor manera d’identificar a les persones que tenen el major risc de patir HCC i que han de ser examinades amb major freqüència”, apunta Wang, qui també forma part del Consorci de Càncer de Fetge Traslacional del NCI. Una millor detecció precoç i enfocaments de vigilància són particularment importants perquè les taxes d’HCC estan augmentant als Estats Units.

Més investigació està proporcionant evidència que el desenvolupament del càncer està influenciat per les interaccions entre els virus i el sistema immunològic. L’equip va raonar que certes interaccions entre els virus i el sistema immunològic poden augmentar el risc de desenvolupar HCC.

Per explorar aquesta possibilitat, els científics van escanejar la sang de les persones en la cerca “d’emprentes” deixades per infeccions virals anteriors. Degut a que aquestes empremtes queden en els anticossos, proteïnes produïdes pel sistema immunològic, també reflecteixen la forma en què el sistema immunològic va reaccionar a la infecció. La barreja d’empremtes que té cada persona crea un patró únic, que els investigadors van anomenar una signatura d’exposició viral.

L’equip va revisar les empremtes de més de 1.000 virus diferents en mostres de sang de prop de 900 persones, incloent 150 que tenien HCC. Van identificar una signatura d’exposició viral específica que podia distingir amb precisió a les persones amb HCC de les persones amb malaltia hepàtica crònica i els voluntaris sans. Aquesta signatura contenia empremtes de 61 virus diferents.

Els investigadors després van provar la signatura en mostres de sang de 173 persones amb malaltia hepàtica crònica que formaven part d’un estudi de 20 anys. Durant aquell temps, 44 dels participants van desenvolupar HCC. Utilitzant mostres de sang preses quan es va diagnosticar el càncer, la signatura va identificar correctament a aquells que van desenvolupar HCC.

És important destacar que la signatura també va funcionar quan els investigadors van emprar mostres de sang preses al principi de l’estudi, fins a 10 anys abans del diagnòstic. La signatura semblava ser molt més precisa que una prova d’alfa-fetoproteïna. Un AUC de 0,5 indica que una prova no és millor que la possibilitat d’identificar la malaltia, mentre que un AUC d’1,0 representa una prova amb una precisió perfecta.

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT