Vacunar “a tots els nens” de papil·loma o hepatitis B “evitaria” 1,5 milions de casos de càncer al món

La investigadora científica del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM) Margarita del Val ha senyalat que si es vacunés “a tots els nens” enfront al papil·loma o l’hepatitis B, com es fa a Espanya, es “podrien evitar” en torn a 1,5 milions de casos de càncer al món.

Així mateix, ha defensat que les vacunes “salven” 3 milions de vides a l’any, pel que ha reivindicat que en l’actualitat es necessiten “moltes més” perquè encara “hi ha poques”, en torn a unes 30 (algunes multivacunals), pel que ha demanat “seguir investigant” en aquest àmbit.

Així ho ha dit en la seva intervenció durant l’última jornada del seminari ‘Immunologia i immunoteràpia: eines del segle XXI’, en els Cursos d’Estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), en la qual ha afirmat que actualment calen noves vacunes per alguns col·lectius, com les persones grans i grups “de risc” com els pacients amb càncer sotmesos a quimioteràpia, els quals han estat sotmesos a trasplantaments o els que tenen immunodeficiències.

I ha recordat, per exemple, que no hi ha vacunes desenvolupades contra la tuberculosi, la lepra, la malària, la sida o l’hepatitis C, així com que hi ha “molts” agents infecciosos (com l’helicobacter pylori, el virus del papil·loma o l’hepatitis C) que causen càncers, de tal forma que “un de cada sis” tumors estan causats per una infecció quan es “malignitzen” les cèl·lules de l’organisme.

La científica, d’altra banda, ha parlat de vacunes que “es resisteixen” per diversos motius. Entre d’altres, ha mencionat la “variabilitat” dels agents infecciosos, l’evasió del patogen de la immunitat o problemes per “administrar” a tota la població les vacunes que ja estan desenvolupades.

En aquest sentit, ha fet referència a què hi ha persones que no es vacunen per diversos motius, des de ser “antivacunas” fins a ser part de col·lectius “aïllats” i sense accés al sistema sanitari.

Per aquest motiu, ha defensat que s’ha de facilitar l’accés a les vacunes “a tot el món”, tingui o no papers, estigui o no integrat en la societat, perquè aquestes persones “aïllades” són les que pateixen “la majoria” dels brots i amb les vacunes s’aturen les infeccions, el que “ens beneficia a tots”.

Assessorament a pares que no vacunen

Del Val també s’ha referit al moviment “antivacunas”, que a Espanya és “minoritari”, tot i que ha incidit en què hi ha “bastants insegurs”. Respecte a què fer amb els pares que decideixen no vacunar als seus fills, la investigadora aposta per establir un assessorament a nivell nacional i informar-los per atendre els seus dubtes i preguntes perquè “no es poden tenir dubtes” sobre els beneficis de les vacunes.

“Hi ha quelcom que fa més por que les vacunes, que és no tenir-les”, ha conclòs, a la vegada que ha afirmat que les persones que no poden vacunar-se són aquelles que necessiten “immunitat col·lectiva”, és a dir, que la majoria de la població estigui vacunada.

Per a la investigadora, és “difícil” combatre “la por a les vacunes”, fins al punt que, ha afegit, aquesta “por” és una de les raons per la qual les persones “ben educades” no vulguin vacunar als seus fills. Això té lloc, tal i com ha apuntat, malgrat que vacunar té “mil cops menys risc” que no fer-ho, ja que només “una persona de cada milió” de vacunats pateix “complicacions”.

És a dir, que tot i que “res és innocu”, Del Val ha reivindicat que “no és correcte” que la vacunació provoqui autisme als nens i s’ha mostrat en contra sobretot d’aquells que volen “obtenir beneficis” a costa que els pares no vacunin a la seva descendència. En concret, ha reclamat que és “molt important” combatre els remeis que “no estan basats” en l’evidència científica i ha denunciat, per exemple, les vacunes homeopàtiques.

Vacuna contra el càncer, poliomielitis i xarampió

En el referent a un dels virus enfront als quals no hi ha encara vacuna, la sida, la investigadora ha explicar que es tracta d’un virus que “realment no hauria de donar problemes” perquè els hi ha “molt més grans”, com la verola, que s’han eradicat, però ha explicar que la sida no té vacuna perquè té una immunogenicitat o capacitat immunitària enfront a patògens que és “escassa”, variabilitat i el “problema addicional” que “s’integra” en el genoma dels limfòcits afectats i “es queda”.

Com actuals línies d’investigació, ha indicat que es tracta d’induir anticossos neutralitzants que tenen alguns pacients de sida i que “són fantàstics”, el desenvolupament de nous vectors vacunals poliestimulants amb “major” memòria immunitària i l’intent de “mobilitzar el reservori latent” per actuar contra la sida. “Però aquesta és una tasca molt difícil”, ha lamentat.

D’altra banda, la científica del CSIC-UAM ha afirmat que la poliomielitis està “molt a prop de l’eradicació” perquè el 2018 de moment només hi ha 13 casos, però ha aclarit que l’eradicació d’aquesta malaltia “s’ha estancat” perquè és “molt difícil” arribar a les últimes zones on hi ha casos per causes logístiques.

Finalment, sobre el xarampió ha advertit que és una malaltia “greu” que “mata”, que està eradicada a Amèrica però que té un “costat fosc”, degut a què “un de cada cinc nens” al món no rep la vacuna i, per tant, cada any moren prop de 100.000 nens per aquesta causa.

A Europa, ha conclòs la científica, aquesta malaltia no s’ha eradicat perquè hi ha persones no vacunades enfront a aquesta dolència “molt contagiosa”, ja que cada persona infectada el contagia “de mitjana” a 15. I a Espanya, ha afegit, es considera que “ja està eliminada” perquè la taxa de vacunació amb dues dosis és “més o menys” del 95%, de forma que no hi ha casos autòctons, però quan entra un cas importat ho fa “fins a la cuina”.

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT