Descoberta la implicació d’una nova proteïna en el càncer de fetge

18/11/2019 | Notícies de premsa

Experts de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) acaben de descriure per primer cop la implicació crucial d’una proteïna de la membrana cel·lular en el desenvolupament i progressió del càncer de fetge, segons un article publicat a la revista Journal of Hepatology.

Aquesta proteïna, anomenada clatrina, és coneguda pel seu paper clau en el procés d’internalització de molècules de l’espai extracel·lular cap a l’interior de la cèl·lula, anomenat endocitosi. En aquest procés, la membrana de la cèl·lula es replega i forma vesícules, l’estructura de les quals està recoberta de clatrina.

Gràcies als nous resultats, analitzar els nivells d’expressió de clatrina en biòpsies de pacients de carcinoma hepatocel·lular ajudarà a seleccionar aquells malalts que es beneficiaran d’una teràpia molt més dirigida i personalitzada.

L’equip, liderat per Isabel Fabregat, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), ha posat en evidència que les cèl·lules hepàtiques amb característiques invasives presenten alts nivells de clatrina, proteïna per a la qual no es coneixia la seva implicació en càncer de fetge.

En concret, s’ha demostrat que una elevada expressió de clatrina correlaciona amb l’afavoriment de la via protumorogènica d’un conegut actor de la carcinogènesi hepàtica: el TGF-β. En aquest sentit, el treball aporta un coneixement completament nou i clínicament valuós a l’hora d’entendre el complex i controvertir paper del TGF-β en aquest tipus de càncer.

El TGF-β, que pertany a un ampli grup de proteïnes anomenades citoquines, té un paper dual: en condicions normals, o en estadis precoços de carcinogènesi, exerceix un paper supressor tumoral, promovent la mort cel·lular i reduint el creixement del tumor.

Però en estadis avançats de càncer de fetge, on la seva via de senyalització està molt activada, les cèl·lules tumorals han adquirit capacitats per escapar a les seves funcions supressores i responen a ell induint la migració cel·lular i la invasió, i contribuint, per tant, a la disseminació del tumor.

Treballs anteriors del grup de Fabregat havien demostrat que per a què tingui lloc aquest canvi de comportament cel·lular, el TGF-β activa en les cèl·lules tumorals la via del receptor d’EGF (EGFR), la sobreexpressió i la hiperactivitat del qual s’ha associat a un gran nombre de càncers.

Els nous resultats han posat en evidència que la clatrina és imprescindible pel procés d’endocitosi (mecanisme per incorporar grans quantitats de molècules extracel·lulars de forma massiva) de l’EGFR, pas determinant per a l’activació d’aquesta via pel TGF-β. Els experiments in vitro del recent estudi han permès demostrar que els nivells cel·lulars de clatrina determinen, via EGFR, la funció del TGF-β.

Si s’elimina l’expressió de clatrina, les cèl·lules moren. Pel contrari, elevats nivells de clatrina promouen el caràcter proinvasiu i tumorigen de les cèl·lules. El motiu d’aquest efecte s’ha de buscar-lo en la funcionalitat de la via de l’EGFR: l’eliminació de la clatrina es tradueix en una inhibició d’aquesta via de senyalització.

Els investigadors han demostrat, també, que el TGF-β és capaç d’induir la síntesi de clatrina, incentivant, en definitiva, un bucle d’autoestimulació.

L’estudi també demostra que l’expressió de clatrina augmenta durant la tumorogènesi hepàtica en humans i ratolins, i la seva expressió canvia la resposta al TGF-β a favor dels senyals antiapoptòtics / protumorogènics. Existeix una correlació positiva entre l’expressió de TGF-β i clatrina en mostres de pacients de carcinoma hepatocel·lular. Els pacients que expressen alts nivells de TGF-β i clatrina van mostrar un pitjor pronòstic i una menor supervivència.

Segons Fabregat, “determinar els nivells d’expressió de clatrina en mostres de pacients de carcinoma hepatocel·lular pot ser de gran ajut a l’hora de seleccionar aquells als quals se’ls hi pot administrar una teràpia basada en inhibidors de la via del TGF-β”.

L’estudi ha comptat amb la participació activa de les diferents institucions sanitàries que integren l’IDIBELL. Les anàlisis dels tumors humans han estat realitzades per E. Ramos i T. Serrano, de l’Hospital Universitari de Bellvitge. D’altra banda, X. Solé i A. Alay, de l’Institut Català d’Oncologia, han dut a terme el tractament bioinformàtic de les dades. A més, s’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Complutense de Madrid.

 

Font: noticiasdelaciencia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

18/11/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post