COVID-19: últimes notícies

14/05/2020 | Notícies de premsa

Sortir del confinament requereix una transició amb “extrema cautela”

L’equilibri entre la necessitat de reactivar les economies i la preservació de les vides requereix d’ajustaments fins i monitoreigs permanents. I mentre els governs planegen relaxar les mesures de distanciament social, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix sobre els riscos de sortides apressades. “Si les mesures de confinament s’aixequen molt ràpid, el virus es pot disparar”, va assegurar l’epidemiòloga de l’OMS Maria Van Kerkhove.

A la seva sessió informativa setmanal, la directora de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), la Dra. Carissa Etienne, va insistir en el mateix punt i va pregar als països que siguin prudents, que basin les decisions polítiques en les dades i que contemplin diverses estratègies a nivell subnacional quan planifiquin la flexibilització. “Les pressions socials i econòmiques que veiem en aquest moment serien encara majors si no aconseguim controlar el virus”, va manifestar.

Presenten un test serològic perfecte (o gairebé)

Mentre l’error dels test d’anticossos segueix preocupant a diversos països, Alemanya ja no té dubtes sobre la qualitat de les proves serològiques per identificar a aquells que han presentat la COVID-19. Roche va presentar un test que va validar en 5.572 mostres i que va mostrar una sensibilitat del 100% i una especificitat del 99,8%, pel que només el 0,2% de les persones sense anticossos són considerades com si els tinguessin. L’exposició prèvia a altres coronavirus no va afectar als resultats.

Tres milions de proves es van començar a utilitzar a Alemanya a partir de mitjans de maig i cinc milions més per a cadascun dels mesos subsegüents. “És una nova fita important en la lluita contra el virus”, va dir el ministre de salut alemany, Jens Spahn, “perquè tindrem informació sobre el brot real”.

Els andrògens expliquen la major vulnerabilitat masculina?

Els homes tendeixen a manifestar quadres més greus de COVID-19 que les dones, i l’explicació podria ser a causa dels andrògens, segons suggereixen metges d’Itàlia i Suïssa en la versió electrònica d’Annals of Oncology. El descobriment va ser fortuït: van observar que pacients amb càncer de pròstata sota teràpia de deprivació androgènica eren quatre cops menys proclius a infectar-se amb SARS-CoV-2 i morir per aquesta causa que pacients amb la mateixa malaltia però tractats d’una altra manera.

“Les dades són interessants i plantegen una hipòtesi fascinant”, va opinar Richard Martin, Ph. D., professor d’epidemiologia clínica a la University of Bristol, Regne Unit. “Però necessiten una validació independent amb una base de dades poblacionals més àmplia i l’ajustament per factors de risc importants”.

Creix la preocupació pel quadre similar a Kawasaki en nens

Al Regne Unit, Itàlia, Espanya, Bèlgica i els Estats Units, els metges van advertir un increment de casos de nens que presenten un estat hiperinflamatori multisistèmic, amb fortes sospites que tingués relació amb COVID-19.

Ara, es va informar que 25 nens de 3 a 17 anys amb malaltia de Kawasaki atesos durant les últimes tres setmanes amb aquest quadre a la regió parisenca, a França, van donar positiu al test. Tots van evolucionar de manera favorable després de 3 a 4 dies en cures intensives.

“La patogènia de la malaltia de Kawasaki encara es desconeix, i s’han proposat diverses teories, inclosa la possibilitat d’infecció per microorganismes secretors de toxines i un procés relacionat amb superantígens”, va senyalar la Dra. Léa Cacoub, cardiòloga de l’Hôpital Lariboisière, a Paris. “Per tant, es sospita molt de la participació del sistema immune, probablement mitjançada per un agent bacterià o viral, com podrien ser virus de la família dels coronavirus”.

Alemanya pot tenir 1,8 milions de persones infectades?

La petita comunitat de Gangelt, al districte de Heinsberg, a 70 km de Düsseldorf, s’havia transformat al febrer en l’epicentre de la pandèmia de COVID-19 a Alemanya, quan molts residents es van contagiar a partir d’un event de superdisseminació en una celebració de carnaval. Ara, un estudi presentat a MedRxiv (sense revisió per iguals) sobre 919 persones de 404 llars del lloc revela una taxa d’infecció del 15%, el que quintuplica els números oficials registrats i fa baixar la taxa de mortalitat al 0,36%.

Si les dades es van extrapolar a tot el país, els investigadors de Bonn calculen que hi hauria 1,8 milions de casos positius al país, una quantitat molt més alta que els 163.000 registres oficials al 4 de maig. No obstant, altres experts es mostren més prudents, en especial amb la mortalitat inusualment baixa, que podria atribuir-se a que en les primeres etapes de la propagació no ha haver-hi infeccions a les residències d’adults grans, segons el Dr. Gérard Krause, cap d’Epidemiologia del Helmholtz-Zentrum für Infektionsforschung, a Brunswick, Alemanya.

Brasil té almenys 480 projectes d’investigació en marxa

Qui va dir que només s’investiga al primer món? Almenys 480 estudis estan en marxa al Brasil destinats a provar o desenvolupar tractaments, biomarcadors, test diagnòstics, dispositius d’atenció remota, respiradors, equips de protecció personal, vacunes (en conjunt amb centres de Suïssa i el Regne Unit) i sistemes de vigilància epidemiològica.

És tanta la ciència que s’està duent a terme al país que, com va dir el director de docència i investigació de l’Hospital Siri Libanès a San Pablo, el Dr. Luis Fernando Lima Reis, “els estudis s’estan disputant els pacients”. Tot i així, és poc probable que hi hagi teràpies o vacunes aprovades a curt termini. “Jo crec que tindrem COVID-10, 21 i 22 i així per endavant”, va afirmar el Dr. Lima Reis.

Missió (im)possible: transformar-se en intensivista en 60 minuts

Per suposat, ningú pot pretendre adquirir en una hora les competències necessàries per treballar en unitats de cures intensives. Però què passaria si un especialista és reclutat per coordinar i capacitar metges internistes, generalistes i fins a un oftalmòleg per fer front a la COVID-19 en un hospital regional amb recursos limitats i quan s’espera un pic en els propers 7 a 10 dies?

El Dr. Thierry Hernández Gilsoul, especialista en medicina interna i medicina crítica, cap del Departament d’Urgències de l’Institut Nacional de Ciències Mèdiques i Nutrició Salvador Zubirán a la Ciutat de Mèxic, va prendre el repte d’imaginar aquest escenari i va oferir algunes claus en un podcast sobre maneig inicial del pacient, intubació, ventilació mecànica intensiva, sedació i analgèsia.

La capacitació accelerada dels recursos humans mèdics i d’infermeria per desenvolupar-se en àrees on habitualment no treballen s’ha estès tant com la pandèmia, tot i quan sigui incerta la magnitud de la demanda en el pic. El primer executiu d’un hospital rural de Minnesota, Estats Units, va dir que s’estaven preparant com per a un tsunami: “No sabem si l’aigua ens arribarà als turmells, als genolls o ens taparà el cap. No ho sabem. Però hem de preparar-nos pel pitjor escenari”.

Quant de pes es guanya durant el confinament?

Quedar-se a casa pot protegir-nos del SARS-CoV-2, però no necessàriament del desbordament a la balança. Als Estats Units o el Regne Unit es parla a les xarxes socials del lockdown 15 o quarantine 15, en al·lusió a les suposades 15 lliures (gairebé 7 quilos) que es guanyen durant el confinament. Les raons? Menys exercici, més ansietat, menys oportunitats d’accedir a aliments saludables i major consum de carbohidrats, greixos i alcohol, coincideixen els especialistes.

Pel Dr. Mamas Mamas, Ph. D., professor de cardiologia a la Keele University, a Newcastle, Regne Unit, alguns estudis suggereixen que en realitat es puja menys que 15 lliures, tot i que segueix sent important prevenir qualsevol increment de pes pel seu impacte metabòlic en el curt i mig termini. El Dr. Mamas es va mostrar optimista: “Sospito que un cop acabi el confinament, molt del pes guanyat probablement es perdi per l’augment en l’activitat física, la millora dels hàbits alimentaris i la disminució de l’estrès”, va senyalar.

COVID-19 ja estava a Europa a finals de desembre

Un venedor de peix de 42 anys d’un suburbi de Paris ja tenia COVID-19 com a mínim el 27 de desembre, un mes abans del primer cas oficial confirmat a França. Així sorgeix d’un estudi que va reavaluar mostres de sang de 24 pacients que havien donat negatiu per a grip entre desembre del 2019 i gener d’aquest any. S’ignora la font de contagi, tot i que com treballa a prop d’un aeroport, podria haver estat en contacte amb viatgers internacionals.

Per a un funcionari de l’Organització Mundial de la Salut, Christian Lindmeier, el descobriment “no és sorprenent” i podria haver-hi nous casos precoços que surtin a la llum en la mesura que altres països investiguin mostres de pacients assistits a finals de l’any passat.

Metges es despullen per denunciar la manca d’equips de protecció personal

Per cridar l’atenció sobre les faltes d’equip de protecció personal en consultoris, hospitals i centres assistencials, metges alemanys van llançar una campanya en línia en la qual posen despullats en el seu lloc de feina. “La nuesa mostra el vulnerables que som sense protecció”, va senyalar el Dr. Ruben Bernau, metge general de Bremen.

Els reclams es repeteixen a tot el món. I encara que les evidències sobre l’eficàcia d’aquests equips són limitades, ningú dubta que no disposar d’ells en la quantitat i qualitat adequades exposa als metges al contagi. Segons un comunicat del International Council of Nurses (ICN), almenys 90.000 treballadors de la salut estarien infectats amb COVID-19, tot i que l’organització creu que la xifra podria rondar els 200.000.

COVID-19 redueix l’atenció d’infarts i de càncer

Un efecte secundari de la pandèmia ha estat la caiguda en l’atenció de pacients per altres patologies, el que suggereix un actual o futur increment de morts que no es relacionen amb el virus.

A Espanya, una enquesta entre 73 centres de tot el país que realitzen pràctiques de cardiologia intervencionista va constatar un 40% de reducció en l’atenció de pacients amb infart agut de miocardi amb elevació del segment ST. I tot i que pot haver-hi diferents causes, com una reducció en els nivells de contaminació ambiental, es sospita que la por a anar a centres hospitalaris i contraure la infecció és el principal factor que explica aquesta caiguda.

Mentrestant, un altre estudi ha calculat que les barreres que el confinament ha imposat per accedir a serveis de salut provocaran que, en el transcurs d’un any, es verifiqui un excés de 6.270 morts a Anglaterra i 33.890 als Estats Units entre pacients amb càncer.

Mèxic, entre la poesia i els morts

En el clímax de la pandèmia a Mèxic, a dies de la inauguració de la Unitat Temporal al centre de convencions de la Ciutat de Mèxic per a fins a 800 pacients convalescents de COVID-19, el Dr. Hugo López-Gatell, subsecretari de prevenció i promoció de la salut, va trobar refugi en la poesia en el marc d’una campanya del Fons de Cultura Econòmica. Dimecres 6 de maig va pujar un vídeo a les xarxes socials en què llegeix els versos de “El hambre”, de Miguel Hernández.

Hernández va morir el 1942 per una altra pandèmia, tuberculosi, amb gairebé 31 anys. Hagués estat un testimoni sensible de tantes morts que s’estén pel món: “Tant dolor s’agrupa en el meu costat, que per fer mal em fa mal fins a l’alè”, va escriure a Elegía.

Dijous 7, Mèxic va tenir un nou pic de casos i de morts, ja que ronden en total 30.000 i 3.000, respectivament.

 

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

14/05/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post