Consens en cinc patrons de lesions cutànies de COVID-19 associats a un gradient de malaltia

Un ampli estudi prospectiu espanyol descriu de forma consensuada els cinc patrons de manifestacions cutànies trobades en 375 pacients amb la COVID-19, diagnosticada clínicament o confirmada per laboratori. També es va observar que estan associats amb els diversos graus de la malaltia.

L’estudi COVID Pell, realitzat per un grup de dermatòlegs espanyols, els resultats del qual han estat publicats al British Journal of Dermatology, va analitzar en un temps rècord les manifestacions cutànies de 375 casos de COVID-19 que classifiquen de forma consensuada en cinc patrons que poden associar-se amb un grau i pronòstic de la infecció.

Es tracta del primer estudi que ofereix classificació i imatges de lesions cutànies vinculades a aquesta infecció amb tan elevat nombre de casos. L’estudi va rebre suport de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, que en només dues setmanes va recaptar la informació de tots els casos diagnosticats de COVID-19, i de les lesions cutànies concomitants sense causa coneguda.

També es van recaptar altres dades sobre l’estat de salut, així com fotografies de cadascuna de les lesions cutànies.

Encara que ja hi havia algun estudi publicat sobre els problemes dermatològics identificats en alguns pacients amb COVID-19, comptaven amb molts pocs casos. D’altra banda, també s’han difós moltes imatges cutànies de possibles pacients amb COVID-19 a les xarxes socials, però sense comptar amb documentació científica rigorosa.

El mètode emprat per l’estudi va ser una enquesta a nivell nacional de recopilació d’imatges i dades clíniques. De forma consensuada es va decidir descriure’ls i classificar-los en cinc patrons clínics. Més endavant es va tipificar l’associació d’aquests patrons amb la demografia del pacients, el temps transcorregut en relació amb els símptomes de la malaltia, la gravetat, i el pronòstic.

Després d’un mètode de consens, l’anàlisi dels 375 casos va concloure que es poden establir cinc patrons de manifestacions cutànies: erupcions similars als penellons a les zones acrals (19%); erupcions vesiculoses (9%); lesions urticariformes (19%); erupcions màculapapuloses (47%), i livedo reticularis o necrosi (6%).

Gairebé la meitat de lesions és màculapapulosa

En primer lloc, les manifestacions més freqüents que van ser detectades en gairebé la meitat dels casos (47%) són les lesions màculapapuloses; es tracta d’un quadre dermatològic semblant al trobat en altres infeccions víriques. En ocasions mostren patrons específics, com distribució perifol·licular, o similars a la pitiriasi rosada o l’eritema multiforme. Persisteix una mitjana de 8 a 9 dies, i apareix amb major freqüència en els pacients més greus.

Figura 1. Lesions màculapapulars

En segon lloc, per la seva freqüència, el 19% es refereix a erupcions en parts acrals similars als pellancs, localitzades en mans i peus, que apareixen com àrees eritematoses o violàcies, amb vesícules i pústules. Es distribueixen de forma generalment asimètrica. Amb freqüència són més típiques en les etapes tardanes de la malaltia infecciosa (59%), després d’altres símptomes, amb durada mitjana de 12,7 dies, i pel general s’associen a millor pronòstic.

Figura 2. Lesions acrals

Les lesions urticariformes es van registrar com en el grup anterior, en el 19% dels casos. Es distribueixen principalment en el tronc, o es troben disperses per tot el cos, i ocasionalment a les palmes de les mans. Solen ser molt pruriginoses i tenen una durada mitjana d’aproximadament 6-8 dies. Aquest tipus de manifestacions s’ha observat en pacients més greus, i amb freqüència van sorgir alhora que altres símptomes vinculats a la infecció viral.

Figura 3. Lesions urticariformes

En quart lloc, amb el 9% dels casos estan les erupcions vesiculoses, principalment localitzades al tronc. Consisteixen en petites vesícules, lesions molt similars entre elles (monomòrfiques), a diferència del polimorfisme de la varicel·la. En ocasions s’assenten a les extremitats i poden tenir contingut hemorràgic, engrandir-se o disseminar-se. L’estudi ha mostrat que aquest tipus de manifestació s’associa a gravetat intermèdia de la infecció. Solen tenir una durada de 10 dies, i apareixen juntament amb la simptomatologia general; en ocasions fins i tot són anteriors a ella fins en el 15% dels casos.

Figura 4. Lesions vesiculoses

Livedo reticularis: la menys freqüent, però la més greu

Per últim, les lesions menys freqüents, però més greus, que es troben en el 6% dels casos, tradueixen una obstrucció vascular, com la livedo reticularis i la necrosi, que són marques cutànies que recorden a una xarxa. Es van veure en els pacients de més edat i en estat més greu que presentaven més casos de pneumònia, ingressos hospitalaris i necessitat d’atenció en cures intensives; a més van tenir el 10% de mortalitat.

Figura 5. Livedo reticularis i necrosi

Els pacients van mostrar graus diferents d’afectació, incloent àrees d’isquèmia acral o el tronc. No obstant, les manifestacions COVID-19 en aquest grup van ser més variables, com és el cas de la livedo reticularis transitòria en alguns joves amb bona evolució del procés.

Patró similar a la perniosi típic en els nens

La Dra. Cristina Galván Casas, membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia, i una de les autores de l’estudi, va comentar a Medscape en Español: “Hem vist una clara distribució dels diferents patrons en relació amb els diversos grups d’edat. Aquesta distribució és superposable amb els grups d’edat que es relacionen amb la major o menor gravetat del procés. El patró de mans i peus similar a perniosi és més freqüent en el grup de menys edat. Nens o joves integren el major nombre de pacients amb aquesta manifestació. També hem vist certa predominança (68%) del gènere femení”.

L’especialista va afegir: “El patró de livedo reticularis i necrosi el trobem en pacients de més edat i amb patologia més greu. Els patrons vesiculosos, urticarians i màculapapuloses han estat més habituals en edats intermèdies, amb una mitjana d’entre 45 i 55 anys”.

Els resultats de l’estudi van ser similars pels casos confirmats i sospitosos, tant en termes de descobriments clínics com epidemiòlegs. Es discuteixen els diagnòstics diferencials, encara que sembla improbable pels patrons més específics, com el de pseudoperniosi i el vesicular.

La Dra. Galván va indicar que en cas de major gravetat de COVID-19 s’observen principalment els patrons urticariforme, màculapapulosa i livedo-necròtic; aquests “s’han manifestat alhora que la resta dels símptomes generals. Només el patró vesiculós és precoç, o fins i tot precedent a la resta de la simptomatologia COVID-19. Les lesions acrals similars a perniosi, en cas d’estar associades a altres símptomes, solen veure’s en les fases tardanes”.

Porta oberta a les reaccions farmacològiques

L’estudi reflecteix la importància de no descartar que existeixin altres causes darrera d’algunes d’aquestes manifestacions cutànies, sobretot en el cas de les lesions urticariformes o les màculapapuloses, que podrien deure’s a les reaccions a algun dels molts fàrmacs que han rebut aquests pacients durant el seu tractament.

Quant al maneig d’aquestes lesions, la Dra. Galván va destacar que davant la falta d’un tractament específic per a les manifestacions cutànies puguin rebre un tractament simptomatològic, per exemple, antihistamínics per controlar la picor o la intensitat de les faves, i corticosteroides tòpics per reduir la inflamació local. Per a les lesions similars a perniosis poden utilitzar-se vasodilatadores o corticosteroides tòpics, i quan hi ha ferides, antibiòtics tòpics.

L’objectiu de l’estudi va ser categoritzar els problemes i descriure patrons per orientar, durant la pandèmia a clínics, pacients i autoritats sanitàries, i per servir de punt de partida a altres estudis. Seran aquests treballs els que puguin identificar si la COVID-19 és la responsable directa o indirecta de totes aquestes manifestacions cutànies.

Respecte a la continuïtat de l’estudi, la Dra. Galván va apuntar: “És només una base que incita i facilita investigacions posteriors en les quals ja estem treballant. Ens ha permès conèixer com aquesta malaltia es manifesta a la pell, i reconèixer en quina fase de la COVID-19 sorgeix cadascun dels patrons. Però també, i no menys important, estableix una estructura sobre la qual podem desenvolupar estudis de causalitat i fisiopatologia, que ens permetin resoldre tants enigmes”.

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT