Científiques de la URV aborden l’obesitat i les seves conseqüències

Estudien aquesta patologia en relació al fetge gras i també el nexe entre el càncer de mama i els lípids.

“L’obesitat és una malaltia que té molta importància perquè abasta a molta gent a tot el món i fins i tot se l’anomena l’epidèmia del segle XXI”. Són paraules de la científica Maria Teresa Auguet, doctora internista a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

En la mateixa línia es pronuncia Sandra Guaita, investigadora que, des de Reus, referent a nivell oncològic a la província, analitza la relació entre el càncer de mama i els lípids. Guaita explica que “està demostrat que una pacient obesa té més risc de patir càncer”.

L’obesitat és el punt de partida d’aquestes investigadores, l’objectiu de les quals és millorar la qualitat de vida dels pacients, cadascuna des de diferents àmbits.

Així, el grup en el qual treballa Auguet es centra en malalties associades a aquesta fisiopatologia com és el fetge gras, no alcohòlic i treballa conjuntament amb el servei de cirurgia bariàtrica de l’Hospital Sant Joan de Reus. Després d’una intervenció d’aquest tipus, que és una reducció d’estómac o bé un by pass d’un tros d’intestí per a què no s’absorbeixin els aliments, Maria Teresa Auguet i Gemma Aragonès revelen que “veiem quins canvis es produeixen perquè aquestes persones a banda de predre pes milloren molt altres de les seves patologies com la diabetis, la hipertensió o el colesterol alt”.

La majoria de pacients que opten per aquest tipus d’intervencions són dones. No obstant, depenent del nivell de dany que tingui el fetge, no sempre es pot resoldre el problema. Aquestes científiques expliquen que “el 90% de les pacients amb obesitat mòrbida tenen alguna alteració hepàtica, que s’anomena esteatosi i si la malaltia perdura el que passa és que aquest greix acumulat crea també esteatohepatitis, que és un procés inflamatori. Finalment, si això continua s’acaba produint una fibrosi i fins i tot una cirrosi hepàtica amb totes les complicacions que això comporta”. 

Una situació que no es produeix amb tots els malalts obesos. “En uns sí i en d’altres no. Estudiem per què passa això, quines característiques tenen aquells que els hi passa” i en aquest sentit han dut a terme diferents estudis.

Evitar la biòpsia

“Els malalts que tenen esteatosi, quan s’aprimen i fan bé la dieta, el seu fetge pot tornar a la normalitat, és una patologia reversible. Això és molt bo i és quelcom que també els hi passa als alcohòlics, que tenen la patologia i poden tornar enrere si deixen de beure”, explica Auguet.

Però què passa si no s’atura? Afegeix que “si nosaltres no aturem l’obesitat o l’alcohol, llavors és molt difícil revertir-ho, tot i que es facin bé les coses. I aquí hi ha una part de pacients, un 20%, que tenen tendència a anar cap a la cirrosi”.

Per això aquest grup d’investigació s’ha marcat l’objectiu de discernir “entre quins pacients tenen esteatosi i quins esteatohepatitis sense necessitat de fer-los una biòpsia hepàtica perquè és un mètode molt invasiu”.

Per evitar-ho, investiguen les molècules per mitjà de la sang “per veure si alguna ens pot diferenciar entre ambdós fetges”. I el més important, arribar a preveure “si una persona derivarà o no en una patologia o en una altra”.

Mentrestant, la científica Sandra Guaita està immersa en el projecte d’estudi del greix corporal i el càncer de mama, que es va iniciar el 2014 amb el propòsit de trobar mecanismes per revertir la malaltia o fins i tot prevenir-la.

Aquesta biòloga treballa amb el grup d’oncologia de l’Hospital Sant Joan de Reus, amb els doctors Gumà i Borràs, així com amb medicina interna del mateix centre, encapçalat pel doctor Masana, “que des de fa molts anys estudien el metabolisme dels lípids, pel que comencem a col·laborar per centrar-nos en greixos i càncer i pensem que el tumor que està molt envoltat de greix és precisament la mama, pel que acabem treballant amb lípids i càncer”, relata.

Tanmateix, més enllà de la demostrada relació entre aquest tipus de càncer i l’obesitat, Guaita comenta que “el que indaguem és la capacitat que té el tumor, fins i tot en una persona amb pes corporal normal, de fer que el teixit adipós, és a dir el greix que té al voltant, es torni patològic perquè el tumor li envia missatges per a què es torni maligne i el greix li aporta nutrients per a què ell pugui créixer i pugui desenvolupar metàstasi. En aquestes estem”.

El que sí han demostrat és que la proteïna FABP4 provoca que la cèl·lula tumoral es divideixi més i creixi “investiguem com ho fa, si existeixen altres molècules o proteïnes implicades, com els greixos en si mateixos. Per exemple, si una dieta en greixos saturats provoca que el tumor creixi més ràpid o no”, revela Guaita. És, en definitiva, veure com la nutrició del dia a dia acaba afectant al tumor “però això encara no ho sabem”. 

Juntament amb el càncer, l’altra malaltia que més morts provoca és la cardiovascular i “s’ha vist que malgrat que són molt diferents, tenen alguns mecanismes en comú com el metabolisme alterat dels lípids”. És a dir, les proteïnes que transporten els greixos d’un teixit a un altre es veuen alterades quan existeix un procés patològic com una malaltia cardiovascular o una diabetis.

Per això la investigació es centra en saber si passa el mateix a nivell tumoral. “Nosaltres creiem que sí”, assevera Guaita, “que el que fa la proteïna d’alguna manera afecta al tumor i l’ajuda a créixer”. L’objectiu de tot això no és un altre que poder aportar un remei, “descobrir si amb uns fàrmacs es poden inhibir aquestes proteïnes i si això pot ser o no beneficiós per a la pacient. Tot i que en aquest moment tot són hipòtesi”.

El càncer de mama és el més freqüent en dones, però alhora és curable en un 80%. En l’actualitat “s’intenta que el tractament sigui més personalitzat i específics per minimitzar el màxim possible els efectes secundaris”, conclou.

Font: diaridetarragona.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT