L’exercici físic supervisat combat l’aparició del fetge gras en la infància i adolescència, segons una tesi de la UPNA
Així ho posa de manifest la investigació de María Medrano Echevarría, defensada recentment a la Universitat Pública de Navarra.
L’exercici físic supervisat (aeròbic i de força), en sessions de 60 minuts tres cops per setmana, hauria de formar part dels programes de prevenció i tractament de l’esteatosi hepàtica (fetge gras no alcohòlic) i dels factors de risc cardiovascular en joves, particularment en nens i nenes amb sobrepès o obesitat. Així ho posa de manifest la tesi doctoral recentment defensada per María Medrano Echeverría a la Universitat Pública de Navarra (UPNA), titulada ‘Effects of exercise on hepatic steatosis in children: the role of fitness’. La investigació ha estat dirigida per Idoia Labayen Goñi, professora del Departament de Ciències de la Salut de la Universitat.
Segons explica María Medrano, la prevalença de sobrepès i obesitat infantil ha augmentat en les últimes dècades, arribant a convertir-se en una pandèmia global. Les nenes i nens amb obesitat tenen un major risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès), catalogada com la malaltia hepàtica més comuna en la infància i com el component hepàtic de la síndrome metabòlica. “Majors nivells de condició física i activitat física s’associen amb una millor salut cardiovascular i una menor resistència a la insulina en nens i adolescents. Tanmateix, fins a la data es disposa de molt poca informació sobre l’associació de la condició física i l’activitat física amb l’esteatosi hepàtica en edat pediàtrica”, explica María Medrano.
En aquest context, apunta, “les intervencions basades en els estils de vida són el pilar fonamental en el maneig de la NAFLD infantil”. No obstant, “no hi ha estudis previs en nens i nenes prepuberals que examinin l’efecte de l’addicció d’un programa d’exercici físic supervisat ni tampoc existeixen recomanacions específiques (tipus, intensitat, freqüència i durada) al respecte pel mateix sector de la població mencionat”, precisa.
Implicació familiar en els estils de vida i exercici físic
La tesi conclou que l’exercici físic supervisat redueix el percentatge de greix hepàtic en els menors i, conjuntament amb altres activitats basades en els canvis de l’estil de vida, és una estratègia eficaç per reduir la prevalença d’esteatosi hepàtica en població pediàtrica. A més, majors millores de la condició física (tant cardiorespiratòria, com de força) es van associar amb majors reduccions del percentatge de greix hepàtic en els joves.
Així, tant l’exercici aeròbic com el de força, a intensitats vigoroses o de moderades a vigoroses, en sessions d’almenys 60 minuts de durada (combinant jocs tradicionals i esports d’equip), amb un mínim de tres sessions per setmana i amb l’objectiu d’augmentar la capacitat cardiorespiratòria i la força muscular “haurien de ser inclosos en el disseny dels programes d’exercici per a la prevenció i el tractament de l’esteatosi hepàtica (fetge gras) en nens i adolescents”, assevera l’autora de la tesi.
La investigació també estableix que la implicació familiar en el projecte és important. De fet, demostra que un programa d’intervenció familiar multicomponent de 22 setmanes de durada (projecte EFIGRO) que inclogui exercici físic supervisat, a més d’un programa basat en educació familiar en estils de vida saludable i psicoeducació, “és capaç de reduir l’esteatosi hepàtica, l’adipositat total i abdominal, i la resistència a la insulina en nenes i nens preadolescents amb sobrepès o obesitat”.
Els resultats d’aquesta tesi “poden tenir implicacions clíniques i pràctiques a l’hora de dissenyar intervencions basades en els estils de vida i l’exercici físic per a la prevenció o el tractament de l’obesitat i l’esteatosi hepàtica pediàtrica, així com d’altres comorbiditats associades com la diabetis tipus 2 o les malalties cardiovasculars”, conclou la seva autora.
Font: pamplonaactual.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
