COVID-19: cinc enigmes immunològics que la ciència busca respondre

A mesura que avança la pandèmia i es multipliquen els casos de COVID-19 a tot el món, emergeixen nous interrogants sobre la naturalesa de la resposta immunològica a la infecció.

“Si experimento un símptoma, imagino la batalla entre el meu sistema immune i el virus, i quines citoquines s’alliberen”, va expressar el Dr. Michael Saag, especialista en malalties infeccioses de la University of Alabama, Birmingham, Estats Units, qui va contraure la malaltia i va assegurar que mai havia viscut quelcom semblant.

A continuació alguns enigmes que científics i metges intenten o comencen a respondre, i que podrien definir anàlisis epidemiològics, conductes terapèutiques i enfocaments preventius.

1. Quan apareixen els anticossos contra el virus?

Els anticossos contra SARS-CoV-2 poden aparèixer entre 5 i 7 dies després de l’inici del quadre clínic, tot i que la resposta és variable: un estudi xinès encara no revisat per iguals sobre 173 pacients va mostrar que menys del 40% havia presentat seroconversió abans del dia 7, tot i que la proporció va créixer al 100%, el 94,3% i el 79,8%, per anticossos totals, immunoglobulina M i immunoglobulina G, respectivament, després del dia 15.

Un altre estudi australià va documentar la cinètica de la resposta immune robusta en una pacient de 47 anys amb COVID-19 no greu, i va detectar cèl·lules plasmàtiques secretores d’anticossos a partir del dia 7, amb un pic, el dia 8. Segons el Dr. Fernando Fariñas, director de l’Institut de Patologia i Malalties Infeccioses de Màlaga i integrant del comitè científic de la Fundació io, a Espanya, “s’especula que com més tard apareguin aquests anticossos, el quadre evolucionarà pitjor”.

2. Quant de temps persisteixen aquests anticossos? Són protectors?

Ningú ho sap. En el seu compte de Twitter, la Dra. Krutika Kuppalli, professora en la divisió de malalties infeccioses i medicina geogràfica del Center for Innovation in Global Health de Stanford University School of Medicine, a Stanford, Estats Units, va escriure: “Sabem que els pacients desenvolupen una resposta d’anticossos, però no està clar encara si són protectors i per quant de temps”.

En diàleg amb Medscape en espanyol, el Dr. William Moss, director executiu del International Vaccine Access de la Johns Hopkings Bloomberg School of Publich Health, a Baltimore, Estats Units, va indicar: “Encara necessitem aprendre quins nivells d’anticossos són protectors contra la reinfecció o malaltia, i per quant de temps aquests nivells d’anticossos persisteixen. Moltes infeccions virals respiratòries resulten en una immunitat protectora de llarg termini, i aquest podria ser el cas per SARS-CoV-2, però no ho sabem amb certesa encara. A mesura que augmenti la disponibilitat de les proves per mesurar anticossos, i molts laboratoris estan treballant en això, serem capaços de respondre aquestes molt importants preguntes”.

3. Pot haver-hi reinfecció?

Aquesta pregunta es relaciona amb l’anterior. Tot i que s’han reportat alguns possibles casos de reinfecció, no confirmats, la majoria dels metges i investigadors considera que els pacients queden immunitzats, almenys en el curt i mig termini. Un recent estudi xinès en micos Rhesus, exposats al SARS-CoV-2 un mes després de la primera infecció, i que no van presentar símptomes ni evidències de replicació viral, suggereix que la infecció primària podria protegir d’exposicions posteriors. De qualsevol manera s’ignora si aquests anticossos reflecteixen la resposta immune inicial o una memòria immunològica més duradora.

No hi ha evidència que mostri de manera convincent que la reinfecció hagi passat (en pacients humans), va afirmar el dia 25 la Dra. Angela Rasmussen, PhD., viròloga del Center for Infection and Immunity, de Columbia Mailman School of Public Health, a Nova York, Estats Units.

La situació podria canviar si el virus mutés de manera substancial, però no sembla ser el cas. No estem veient que es donin aquestes mutacions i que les persones es tornin a posar malaltes. Però és un virus nou i estem aprenent constantment, segons la Dra. Paula Zingoni, especialista en medicina familiar, i magisteri en salut pública, directora de Planificacin Operativa de la Ciutat de Buenos Aires.

“La immunitat a algunes infeccions virals pot ser de curt termini si el virus muta ràpid. Però tenim alguna evidència que SARS-CoV-2 no sembla tenir una taxa de mutació alta, pel que una immunitat protectora de llarg termini és possible”, va senyalar el Dr. Moss.

4. Què determina que algunes persones es posin malaltes greument i d’altres gairebé no presentin símptomes?

No existeix una resposta única, i poden influir factors com estat general de salut, predisposició genètica, grau d’exposició al virus i fins al tipus d’assistència rebuda. En un article publicat a Cell Death & Differentiation, científics de la Xina i Itàlia van proposar que la resposta immune a la infecció viral té lloc en dues fases: durant la incubació i els estadis no greus, la resposta adaptativa immune pot eliminar el virus i evitar la progressió; però quan el virus es propaga, pot ocasionar la destrucció massiva de teixits afectats i les cèl·lules danyades indueixen una inflamació en els pulmons que està mitjançada per macròfags i granulòcits proinflamatoris.

El Dr. Fariñas va escriure que alguns pacients poden mostrar especial predisposició a desenvolupar alta resposta a la infecció, induint un estat hiperinflamatori a través de l’anomenada tempesta de citoquines. “Finalment, aquesta resposta hiperinflamatòria és la responsable de l’estat clínic greu del malalt, i fins i tot pot produir la mort. Per tant, va afirmar que és molt important controlar aquesta resposta en aquest subgrup de malalts”.

La desregulació immunitària ocasionada pel virus de COVID-19 i la síndrome d’activació macrofàgica que es desencadena en els casos greus “és un incendi sobre un foc que balla sobre lava mentre fa malabarismes sobre un volcà”, va puntualitzar el Dr. Alberto García Salido, pediatra intensivista i escriptor espanyol molt actiu en xarxes socials.

Un important document de la Societat Argentina d’Immunologia assegura que l’augment de citoquines inflamatòries interleucina-1, interleucina-6, interleucina-8 i factor de necrosi tumoral-alfa precedeixen la tempesta inflamatòria, mentre que la limfopènia de cèl·lules CD4+ i l’augment del compartiment T de cèl·lules CD4+ verges i la disminució de cèl·lules CD4+ efectores també són un tret de mal pronòstic.

5. Pot haver-hi alguna protecció creuada per infeccions prèvies amb altres coronavirus?

A inicis de març, un estudi alemany amb mostres de sèrum de pacients convalescents de la infecció pel SARS-CoV, coronavirus que causa la síndrome respiratòria aguda greu, va suggerir que la resposta d’anticossos neutralitzants pot oferir alguna protecció contra la infecció per SARS-CoV-2.

Tanmateix, això no vol dir que els pacients recuperats del brot de síndrome respiratòria aguda greu del 2002-2003 mantinguin a la data nivells protectors d’anticossos. I per a la Dra. Rasmussen, de Columbia, encara no hi ha evidència d’immunitat creuada amb altres coronavirus.

“Els anticossos de la síndrome respiratòria aguda greu duren fins a 4 anys (tot i que la mitjana en un estudi del 2007 va ser de dos anys); les de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, 2 anys, i els del refredat comú en la infància per coronavirus, de 3 a 5 anys. No descarto que els nens es posin malalts menys amb el SARS-CoV-2 perquè hi hagi quelcom de protecció creuada, tot i que s’hauria d’investigar”, va comentar a a Medscape en espanyol el Dr. Roberto Debbag, vicepresident de la Societat Llatinoamericana d’Infectologia Pediàtrica.

El Dr. Debbag també recomanar la vacunació contra influenza i neumococo en majors de 65 anys, especialment a l’hemisferi sud, no perquè protegeixin contra COVID-19, sinó perquè evita haver de buscar atenció sanitària en cas de contraure aquestes malalties, així com l’efecte confós front a la infecció per coronavirus.

Font: medscape.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT