El 38% de la població adulta el pateix, però la majoria no ho sap. La detecció temprana és clau per evitar complicacions, que poden arribar a cirrosi i càncer.
El fetge no fa mal. Suporta sense queixar-se fins i tot malalties hepàtiques molt avançades. Però les 500 funcions que realitza (incloses d’emmagatzematge d’energia i vitamines, de regulació hormonal i de filtratge de les substàncies nocives) el converteixen en l’òrgan que més pateix un mal estil de vida. La dieta deficient amb abundància de sucres i ultraprocessats, el consum d’alcohol i el sedentarisme estan directament relacionats amb el que molts metges qualifiquen com una “epidèmia de fetge gras”, que afecta a un 38% de la població adulta del món, segons l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL, per les seves sigles en anglès), que va celebrar el seu congrés anual a Viena.
L’acumulació de greix en el fetge, en la majoria d’ocasions, no desemboca en una malaltia greu. Però prop del 4% dels casos pot provocar-ne alguna, com la cirrosi, i un 0,5% pot arribar a càncer de fetge. “Poden sonar a percentatges petits, però quan veiem una condició tan prevalent, que afecta a més d’un terç de la població, es converteixen en xifres enormes”, diu Thomas Berg, secretari general de l’EASL.
Aquests números absoluts porten a les malalties hepàtiques a ser la segona que més anys de treball perduts provoca per malaltia a Europa, per darrere de les cardiovasculars. Cada any es cobren en el continent gairebé 300.000 vides. La majoria d’elles es podrien haver salvat amb prevenció perquè, excepte un petit percentatge de malalties hereditàries i d’infeccions (la mortalitat de les quals s’ha tallat gràcies al descobriment d’un medicament contra l’hepatitis C), l’estil de vida ho és gairebé tot.
Tradicionalment, les malalties del fetge s’han associat al consum d’alcohol. I, encara que causa molt dany al major òrgan sòlid del cos humà, el fetge gras no alcohòlic va guanyant pes, fins al punt que es calcula que el menjar ultraprocessat ja el supera com a causant de cirrosi. A Europa, el continent amb major taxa de consum del món, ambdós solen anar de la mà. “Beure socialment està molt acceptat i crec que és difícil de vegades discernir. Moltes persones que tenen obesitat o síndrome metabòlica també beuen”, diu María buti, consellera de salut pública de l’EASL. La tradicional separació entre fetge gras alcohòlic i no alcohòlic no té una frontera clara.
I tot i que aquesta malaltia no para de créixer (la seva incidència s’ha duplicat des de 1990) hi ha diverses bones notícies. La primera és que el fetge té una gran capacitat de regeneració mentre quedi almenys un 25% de l’òrgan sa; la segona és que si es detecta a temps, es poden evitar les malalties més greus. Però també n’hi ha una dolenta que les eclipsa: rara vegada es detecta a temps.
“La desgràcia és que la majoria dels casos es podrien revertir completament, però se’n diagnostiquen molt pocs. És una malaltia silent pels pacients, però també per a nosaltres, els metges, perquè si no anem a buscar-lo en concret no el diagnostiquem”, assegura Buti.
Un dels objectius d’aquesta edició del congrés de l’EASL és arribar als nens, a través de les escoles, dels governs. Perquè l’acumulació de greix en el fetge comença cada cop a edats més tempranes, amb el consum de begudes ensucrades i ultraprocessats. I no només pel que s’ingereix, també amb el major sedentarisme. “Fa unes dècades veies als nens jugant, però ara estan tot el dia amb els mòbils i les tauletes”, reflexiona el seu secretari general.
Els hepatòlegs no són ingenus. Saben que canviar hàbits és un procés molt complicat i que repetir una i altra vegada missatges sobre la importància dels bons hàbits no és suficient. “Tots som conscients que un estil de vida saludable és important; que el fetge necessita menys alcohol, bona dieta i molta activitat física. Però, malgrat tot això, la majoria de la gent no està complint aquestes premisses, així que no se n’adonen de la seva malaltia fins passats 20 o 30 anys”, explica Patrizia Kunzler-Heule, infermera especialitzada en afeccions hepàtiques. Els símptomes en aquests casos poden ser variats: ulls groguencs, inflor de la zona abdominal, cansament extrem, fins i tot confusió, motivada per la manca de bon filtratge de certes substàncies.
Un dels estudis que s’han presentat en el congrés mostra que augmentar preus de l’alcohol i les begudes ensucrades són probablement més efectius que repetir missatges saludables. Un preu mínim de les begudes d’un euro per unitat d’alcohol (una mesura que s’usa en investigació i equival a 10 grams d’alcohol pur, quelcom menys del que té una llauna de cervesa) podria reduir els casos de càncer i malaltia hepàtica crònica entre un 4% i un 7% d’aquí a 2030.
La difícil tasca de la detecció precoç
A més de la prevenció, l’estratègia passa per la detecció precoç. Segons Virginia Hernández-Gea, especialista en hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, cada cop s’està posant més èmfasi en identificar la malaltia en fases tempranes, que és on hi ha marge per revertir el fetge gras, un problema que sovint passa desapercebut a les analítiques. “De vegades pots veure alguna alteració de transaminases, però si no és gran cosa, depèn de com es faci i qui la vegi li donarà més o menys importància”, senyala.
Existeixen mètodes molt senzills que poden determinar si el fetge està començant a donar problemes. Un simple escàner, que empra un ultrasò aplicat durant un parell de minuts, pot calcular el grau de fibrosi de l’òrgan. Si està per sobre de certs nivells, és molt probable que necessiti una revisió mèdica per confirmar-ho. “Ens agradaria fer deteccions tempranes al nostre país, però tenim una atenció primària desbordada i després de la COVID està ofegada, amb molt pocs recursos”, lamenta Hernández-Gea.
Un altre dels estudis que s’han presentat a Viena tracta de simplificar al màxim aquesta detecció prèvia, identificant a les persones de risc que haurien de sotmetre’s a anàlisis més profundes. Ray Kim, un del seus autors, explica que aplicant un algoritme que usa dades molt bàsiques de salut (com el pes, si es té diabetis i alguns marcadors que apareixen a les analítiques de sang estàndard) es pot predir amb bastant exactitud quines persones tenen més probabilitats de patir complicacions hepàtiques. Emprar-lo podria ser un gran cribratge previ i ràpid per aplicar només a aquestes persones tècniques com la de l’escàner abans mencionat.
Un cop diagnosticada la malaltia, el pacient s’enfronta sovint a cert estigma relacionat amb la vinculació tradicional de les dolències hepàtiques amb l’alcoholisme. Això arriba a extrems en països amb cultures o religions en les quals l’alcohol està sancionat. “Tant és així que en aquestes zones del món el propi nom de la malaltia suposa un problema, encara que ens referim a fetge gras no alcohòlic, pel simple fet de portar la paraula alcohòlic”, diu Jeffrey Lazarus, cap del grup d’Investigació de Sistemes de Salut en l’institut ISGlobal.
També hi ha una discussió sobre el seu nom en anglès, ja que en aquest idioma s’empra la mateixa paraula per dir gras i greix (fat), així que alguns especialistes ho consideren estigmatitzant. Tot això ha portat als experts a proposar a Viena un altre nom per a la dolència: malaltia metabòlica del fetge associada a esteatosi. “Si et pregunten què vol dir esteatosi has de respondre que és excés de greix (fat) en el fetge, però almenys no està a l’enunciat”, ironitza l’investigador.
Però més important que el nom, argumenta Lazarus, és l’atenció que li presten les autoritats sanitàries internacionals. Es mostra indignat amb què, malgrat a la seva altíssima prevalença, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no tingui cap estratègia ni guia per lluitar contra el fetge gras. Aquest investigador ha presentat a Viena un consens sobre les prioritats per abordar-lo del qual espera que, d’alguna forma, prengui nota l’OMS.
Tractaments
Quan el fetge gras evoluciona a malalties més greus, arriba un punt en què no es pot revertir. I, davant del llarg camí que encara han de recórrer la prevenció i el diagnòstic precoç, la ciència està buscant fórmules per tractar als pacients amb dolències avançades. “Hem de ser realistes, sabem que seguirem veient aquestes malalties i s’han de trobar solucions”, diu Berg. En aquest camp es va descobrir fa quelcom més d’una dècada un dels tractaments més revolucionaris de la medicina moderna, el de l’hepatitis C, que avui és una malaltia completament curable. El Sovaldi, que així s’anomena, ha sant només a Espanya a més de 150.000 persones des de que es va començar a comercialitzar, el 2015.
També existeixen les vacunes per evitar altres infeccions del fetge, però no hi ha remei per les malalties derivades del fetge gras. A Viena s’han presentat alguns avenços esperançadors per millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.
El més trencador es basa en el trasplantament fecal. Es tracta d’un assaig aleatoritzat controlat amb 32 pacients amb cirrosi avançada. Segons els seus autors, han demostrat que poden modificar la microbiota intestinal, millorant la funció de barrera i immunitat antimicrobiana de la mucosa. “Aquest emocionant estudi confirma la creixent consciència en els últims temps del vincle entre l’intestí, la salut i la malaltia hepàtica i suggereix que la modulació del microbioma i la restauració crucial té un enorme potencial per millorar els resultats dels pacients i serà clau pel nostre coneixement científic sobre la salut del fetge en els propers anys”, assegura Berg. De confirmar-se aquests resultats, el tractament podria evitar infeccions i l’alt consum d’antibiòtics que habitualment han de prendre els malalts de cirrosi.
No obstant, la cura per aquests estadis encara és llunyana. Així que Buti insisteix en què la clau són les polítiques de salut pública. I per això fa una crida a què els governs prenguin mesures al respecte.
Font: elpais.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
