El tractament de l’hepatitis C sembla segur i eficaç per a les dones embarassades
El tractament amb sofosbuvir / ledipasvir (Harvoni) va ser ben tolerat i va curar a totes les dones embarassades amb virus de l’hepatitis C (VHC), segons un estudi presentat a la Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI 2019) aquest mes a Seattle.
Mentre que els “baby boomers” han tingut tradicionalment la taxa més alta d’hepatitis C als Estats Units, la incidència del VHC està augmentant entre les persones més joves, rastrejant l’epidèmia d’opioides en curs. Això vol dir que més dones en edat fèrtil estan infectades amb el VHC i en risc de transmetre el virus als seus nadons, però hi ha hagut poca investigació sobre l’ús d’antivirals d’acció directa (AADs) com a tractament per aquest grup.
La Dra. Catherine Chappell de l’Hospital Magee-Women’s del Centre Mèdic de la Universitat de Pittsburgh va realitzar un estudi pilot de fase I per avaluar la seguretat i l’eficàcia de sofosbuvir / ledipasvir en dones embarassades.
“Durant l’última dècada, les taxes d’hepatitis C entre les dones embarassades que reben atenció a Magee s’han duplicat i en els últims anys almenys el 2% de totes les dones que van donar a llum a l’hospital tenien VHC”, va dir Chappell. Actualment no hi ha res a oferir a aquestes dones pel seu propi tractament o per prevenir la transmissió perinatal. Però l’embaràs és una “finestra d’oportunitat per a l’atenció mèdica que podria incloure el tractament de l’hepatitis”, va afegir.
L’assaig va incloure a dones embarassades amb genotip 1, 4, 5 o 6 d’infecció crònica per VHC; es van excloure aquells amb VIH o coinfecció amb hepatitis B. Van ser inscrits aproximadament als sis mesos d’embaràs. L’Administració de Medicaments i Alimentació dels EUA (FDA, en les seves sigles en anglès) no va permetre el tractament de dones recent embarassades, segons Chappell, ja que els medicaments que pren la mare poden tenir un efecte més nociu en el fetus durant la gestació precoç.
De les 29 dones examinades per a l’estudi, la majoria no es van unir perquè tenien genotips de VHC 2 o 3 (10 dones), seguien consumint drogues il·lícites (quatre dones) o per altres raons. Al final, nou dones van ser inscrites. Tots eren blancs i l’edat mitjana era de 31 anys (rang de 25 a 38 anys). Una s’havia infectat perinatalment a si mateixa i les altres vuit havien usat drogues injectables, incloent quatre que rebien tractament assistir per medicaments per a l’addicció. Tots menys un tenien el genotip 1a del VHC.
Les participants van ser tractades amb sofosbuvir / ledipasvir un cop al dia (400/90 mg) durant 12 setmanes. “L’estudi va prendre molt de temps per inscriure’s i al principi aquest va ser l’únic règim lliure de ribavirina disponible”, va anotar Chappell. El criteri de valoració principal de l’estudi va ser la resposta virològica sostinguda, o l’ARN del VHC indetectable continu tres mesos després de completar el tractament, que es considera una curació.
“Totes les dones tractades van experimentar una resposta ràpida”, va informar Chappell. Vuit dones es van curar i una encara està completant el seguiment de la RVS. Les nou van dur els seus embarassos a terme i totes tenien VHC no detectable en el moment del part. Tots menys un dels nadons van ser entregats a terme i tenien un pes normal. Cap dels nadons mostra evidència d’infecció pel VHC, inclosos cinc que han estat seguits durant un any.
El tractament amb sofosbuvir / ledipasvir va ser segur i ben tolerat. Tots els efectes secundaris relacionats amb el tractament van ser lleus o moderats. “Fins a la data, no s’han identificat problemes de seguretat en els nadons exposats als medicaments durant la gestació”, va afirmar Chappell.
Tot i que sembla segur i efectiu, Chappell va dir que es necessiten estudis més amplis abans de poder recomanar aquest enfoc de tractament. Notant que una proporció substancial de dones no eren elegibles per a l’estudi perquè tenien genotips de VHC 2 o 3, va destacar la importància d’estudiar règims pangenotípics en dones embarassades, com sofosbuvir / velpatasvir (Epclusa) o glecaprevir / pibrentasvir (Maviret). També va recomanar la integració de la teràpia contra el VHC i el tractament de l’addicció en l’atenció prenatal.
Font: infohep.org
Referència: Chappell CA et al. A phase 1 study of ledipasvir/sofosbuvir in pregnant women with hepatitis C virus. Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections, Boston, abstract 87, 2019.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
