La UJA estudia la influència de factors genètics en el comportament de la COVID-19

El catedràtic de Genètica de la Universitat de Jaén (UJA) Antonio Caruz Arcos, pertanyent al grup d’investigació ‘Immunogenètica’ del Departament de Biologia Experimental, lidera el projecte ‘Biomarcadors genètics de resistència a la COVID-19’, que persegueix evidenciar que existeix un component genètic que també influeix en el comportament del coronavirus que provoca aquesta malaltia, és a dir, la seva velocitat de progressió i la gravetat dels seus símptomes, a més d’altres paràmetres com l’edat, el sexe o les patologies cròniques.

“Les malalties infeccioses no cursen amb la mateixa gravetat a totes les persones, sinó que existeix una enorme variabilitat quant al curs clínic, ja sigui en persones infectades com en aquelles que ni tan sols arriben a contagiar-se. Així, la genètica influeix en la velocitat de progressió de la infecció, en la gravetat dels símptomes o fins i tot en la resposta a la vacunació. I pel coronavirus pensem que passa igual, és a dir, que hi ha un component genètic que pugui estar influint en què unes persones es posin molt malament mentre que d’altres es mantenen totalment asimptomàtiques”, explica el professor Caruz.

El projecte tracta de la creació d’una ‘genoteca nacional d’ADN i ARN de pacients’, així com una base de dades nacional dels mateixos. La identificació de gens associats amb la protecció contra la infecció per COVID-19 és fonamental per identificar potencials grups de major risc genètic de progressió de la infecció. Aquests individus amb major risc genètic podrien ser sotmesos a un confinament més estricte, ser seleccionats amb prioritat, pel tractament farmacològic i monitoritzats més estretament que la resta.

L’investigador de la UJA explica que la identificació de factors immunològics, genètics o ambientals relacionats amb la protecció enfront a la infecció per COVID-19 seria també un gran avenç en el desenvolupament de vacunes contra aquest virus, a l’identificar possibles dianes terapèutiques, així com els factors que modulen la resposta immune protectora. També, el cribratge genètic permetria la selecció de treballadors sanitaris en primera línia d’exposició a la COVID-19, restringint l’exposició d’individus altament susceptibles genèticament.

Estratègies

La investigació plantejada pel catedràtic Antonio Caruz seguiria una estratègia de casos-controls, és a dir, uns estudis que analitzarien una mostra de pacients asimptomàtics (controls) de la mateixa edat, sexe i característiques epidemiològiques que un altre grup de persones contagiades amb un curs greu de la infecció (casos).

“Un cop que tenim una població de casos i controls hi ha tres estratègies experimentals per estudiar quines diferents genètiques pot haver-hi entre els uns i els altres. Aquestes estratègies són la de gens candidats, la lectura del genoma complet dels casos, els controls i determinar si en el seu genoma existeixen diferències entre ambdós grups, i la tercera seria estudiar com el genoma s’expressa en forma d’ARN”, senyala el professor de la UJA.

Tots els estudis de casos-controls requereixen de centenars de mostres per tenir una potència estadística que sigui significativa. Per aquest motiu, el grup ‘Immunogenètica’ de la Universitat de Jaén (especialitzat en el treball amb genètica, resistència a malalties infeccioses, fonamentalment Hepatitis C i VIH, i resposta a vacunació de les mateixes) ha constituït un consorci amb hospitals de la província de Jaén pel desenvolupament d’aquest projecte d’investigació.

Font: ideal.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT