La prevalença de la coinfecció per hepatitis C en persones amb VIH es redueix més del 60%

11/05/2018 | Notícies de premsa

La prevalença de la infecció activa pel virus de l’hepatitis C (VHC) en pacients també infectats per VIH a Espanya es va situar el 2017 en el 8%, fet que suposa un descens del 31,6% respecte a l’any anterior (en el que la prevalença de coinfecció es va situar en el 11,7%) i del 63,8% respecte a 2015 (en el qual es va constatar una prevalença del 22,1%). Aquest profund descens en la prevalença d’infecció activa observat en l’últim any obeeix exclusivament a l’accés al tractament anti-VHC basat en antivirals d’acció directa (AADs) que va passar de ser del 59,3% de tots aquells amb infecció activa el 2015 a 74,7% el 2016 i al 82,4% el 2017.

Així ho posa de manifest un estudi realitzat per experts de GESIDA (Grup d’Estudi de la SIDA de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica) en el qual s’han recollit dades de 1.690 pacients, seleccionats de forma aleatòria d’una població de referència constituïda pels 40.322 pacients que estaven en seguiment actiu en 43 hospitals distribuïts per tota la geografia espanyola, el que correspon aproximadament a un terç del total de la població infectada pel VIH a Espanya.

Per ser conscients de la magnitud en el descens de la prevalença, Joan Berenguer, de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón i coordinador d’aquest treball d’investigació al costat de Juan González, de l’Hospital Universitari La Pau, recorda que “entre els set anys transcorreguts entre 2009 i el 2015 el descens en la prevalença d’infecció activa va ser un 35%, enfront del 31,7% de diferència entre 2016 i 2017 “.

A això, Berenguer també afegeix un altre fet igualment rellevant: “Dels pacients amb infecció activa per VHC, el 22% estaven rebent tractaments anti-VHC amb pautes orals lliures de interferó en el moment de dur a terme l’estudi. Si considerem que la majoria d’aquests últims pacients hauran aconseguit resposta viral sostinguda [el que es tradueix com estar curats de l’hepatitis C], la proporció d’infecció activa per VHC, en pacients amb VIH, real a Espanya el 2017 podria situar-se en una xifra propera al 5,6% “, assegura.

L’estudi confirma així mateix que l’adquisició de la infecció per consum de drogues injectables ha estat la principal via de transmissió dels pacients amb infecció activa per VHC, i que la infecció adquirida a través de relacions sexuals entre homes que practiquen sexe amb homes (HSH ) contribueix poc a la càrrega actual de la coinfecció a Espanya; cosa que de moment està limitat a àrees específiques d’algunes grans ciutats.

Dels pacients amb infecció activa per VHC, el 10,4% tenien cirrosi hepàtica. Cal destacar que tenien cirrosi hepàtica el 28,2% dels pacients que havien aconseguit resposta viral sostinguda després de tractament anti-VHC. Considerant tant als pacients amb infecció activa per VHC com als curats amb el tractament, el 2017 un 6,6% dels pacients infectats per VIH a Espanya tenien cirrosi hepàtica per VHC.

“Les nostres troballes mostren que l’eliminació del VHC entre els pacients infectats pel VIH a Espanya és una meta que es pot aconseguir a curt termini atès que actualment l’accés universal al tractament està disponible en totes les comunitats autònomes”, ha recordat Juan González, coordinador d’ aquest estudi de la prevalènça de la coinfecció VIH/VHC a nivell nacional juntament al Dr.Berenguer.

A col·lació de les paraules de González, també ha intervingut en la roda de premsa de presentació d’aquestes dades Javier García-Samaniego, cap de Secció d’ Hepatologia del Hospital Universitario La Paz i coordinador de l’Alianza para la Eliminación de las Hepatitis Víricas en España (AEHVE). En la seva intervenció, García-Samaniego ha sol·licitat adaptar l’estratègia nacional davant l’hepatitis C a la nova realitat de la malaltia a Espanya. Y és que “des d’abril de 2015 s’ha tractat a més de 100.000 persones amb hepatitis C a Espanya amb els nous antivirals d’acció directa, el que ha canviat substancialment el perfil dels pacients, tant coinfectats com monoinfectats, que ara en la majoria dels casos presenten una malaltia més lleu “.

Segons el parer del coordinador de l’AEHVE, per aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C a Espanya cal “desenvolupar un pla de cribratge per aflorar els casos d’infecció activa no diagnosticats, millorar la continuïtat assistencial, enfortir el diagnòstic en un sol pas en tots els centres i promoure estratègies de microeliminación “.

En la presentació d’ aquestes dades també ha participat José Miguel Cisneros, presidente de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC), societat matriu de GeSIDA, que ha posat en valor la tasca i l’ experiència dels professionals sanitàris encarregats del diagnòstic i tractament de les malalties infeccioses a Espanya, “que presten una important tasca des de la xarxa assistencial de serveis i unitats de Malalties Infeccioses en totes les comunitats autònomes espanyoles, que són referent pel que fa a producció científica a tot Europa“, ha postil·lat.

Finalmente, Juan Berenguer ha subrayado que los datos de este estudio muestran que, “independientemente de que seamos capaces de eliminar el VHC entre la población coinfectada, el virus dejará su legado durante años”, pues un número significativo de pacientes con fibrosis hepática avanzada o fibrosis “deberá continuar de por vida en programas de cribado de carcinoma hepatocelular a pesar de la curación de la infección”, ha concluido.