La crisi del càncer de fetge a Mongòlia és la més greu del món

15/11/2017 | Notícies de premsa

La cirrosi i el càncer de fetge causen el 15% de totes les morts a Mongòlia. El govern es dóna compte ara del problema i tracta d’abordar l’hepatitis que el desencadena.

Danzan Purev irradia un feix de llum mentre mostra als membres d’un grup de suport fotos del seu nebot petit que guarda en el mòbil. El geòleg de 68 anys és carismàtic i fa broma amb la resta de persones que es reuneixen en una sala d’Ulan Bator. Però el seu estat d’ànim canvia ràpidament quan comença a relatar la seva llarga experiència amb l’hepatitis, una malaltia que ha arruïnat la seva vida.

Purev va ser diagnosticat d’hepatitis B i C a inicis dels 90. A finals d’aquella dècada, la seva salut i la seva qualitat de vida s’havien deteriorat, fet que li feia estar constantment malalt i fatigat. Va haver de vendre el seu negoci per finançar-se un viatge a Corea amb l’objectiu de sotmetre’s a un tractament que no va funcionar. “Em vaig arruïnar”, lamenta.

De tornada a Mongòlia, no podia permetre’s els medicaments per combatre l’hepatitis, i va començar a perdre l’esperança, a la vegada que la malaltia continuava afectant al seu fetge. “Tenia molta por”, assegura Purev. “El meu pare i tots els familiars per part de pare van morir de càncer de fetge i malalties hepàtiques. No volia acabar com ells. Vaig voler seguir lluitant per curar-me”.

Per sort, va escoltar parlar de la fundació sense ànim de lucre Onom, que ofereix vigilància i tractament per a l’hepatitis. Avui per fi està curat d’hepatitis C, té nivells baixos d’hepatitis B, i la salut del seu fetge, que en un moment donat va arribar a tenir dos terços no funcionals, ha millorat.

Purev ha tingut sort. Segons l’Organització Mundial de la Salut, Mongòlia té la taxa més alta del món de casos de càncer de fetge, així com la taxa més alta de mortalitat causada per aquesta malaltia. Cada any, el càncer de fetge i la cirrosi suposen el 15% del total de morts. L’hepatitis crònica és el factor de risc més comú en el desenvolupament de càncer hepàtic, i 400.000 dels 3 milions de ciutadans de Mongòlia són diagnosticats amb el virus de l’hepatitis.

Es van reutilitzar xeringues durant molt de temps

L’OMS diu que els casos d’hepatitis van augmentar a Mongòlia en els anys 70 i 80, època en què les xeringues es reutilitzaven regularment i les pràctiques dentals i quirúrgiques no eren sempre higièniques. A més, té altes taxes de “superinfecció per hepatitis B i D”, que es produeix quan algú amb hepatitis crònica B s’infecta també de la D.

“No hi ha un altre país en el món que tingui un problema com aquest”, explica el doctor Naranbaatar Dashdorj, cofundador de la fundació Onom, que organitza sessions de teràpia de grup a la capital de Mongòlia per aquells que, com Purev, conviuen amb l’hepatitis. Aquesta organització també fa proves per a la detecció de la malaltia i dóna tractament a milers de persones.

Però el govern s’està donant compte ara de la crisi sanitària, invertint molts diners en la detecció i tractament de la malaltia per intentar que el nombre de casos es redueixi. Per a l’any 2020, els ministres volen eliminar l’hepatitis C i reduir de manera significativa les morts per càncer de fetge i cirrosi.

L’any passat, el Parlament va invertir 23.400 milions de tugriks mongols (gairebé vuit milions d’euros) en el pla d’assegurança mèdica del país per subvencionar les medicines per a l’hepatitis. Aquest any, el govern va invertir 226.000 milions de tugriks (uns 80 milions d’euros) per deteccions i tractaments fins l’any 2020. Aquests diners també cobreixen proves gratuïtes de l’hepatitis per aquells d’edats compreses entre els 40 i els 60 anys, que constitueixen el gruix de pacients amb càncer de fetge. Aquesta mesura s’estendrà a un segment de població més jove a partir de 2018.

Ara sí que poden permetre’s les medicines

Aquesta inversió de diners reduirà els costos pels pacients. Després que s’apliquin els ajuts, els pacients pagaran entre 2,5 i 11 euros pels seus medicaments per a l’hepatitis B, i entre 56 i 185 euros pels medicaments per a l’hepatitis C. Abans que s’introduïssin els ajuts, totes aquestes medicines podien costar milers de dòlars.

“En l’àrea del tractament, Mongòlia està fent un veritable progrés a l’hora de detectar a la gent amb hepatitis crònica”, diu Narantuya Jadambaa, des de l’OMS a Mongòlia. “Però també necessitarem més treball per aturar la transmissió dins de tota la societat. Això requeriria més esforços i fins i tot més suport financer”.

El Centre Nacional contra el Càncer, un concorregut hospital on ciutadans de totes les parts del país arriben per ser diagnosticats i tractats, realitza 450 cirurgies cada any. Aquest any ha començat a fer trasplantaments de fetge. El doctor Chinburen Jigjidsuren, el director general del centre, assegura que en els últims dos anys uns 160 mongols han viatjat a l’estranger per sotmetre’s a un trasplantament. Ara espera que més gent es quedi al país per passar per aquesta cirurgia. Unes 70 persones estan a la llista d’espera del govern per aconseguir un trasplantament de fetge.

Però el gran factor per reduir les morts per càncer de fetge és el diagnòstic precoç. Moltes persones no són diagnosticades fins que es troben en un estadi tardà de la malaltia i no poden operar-se. Jigjidsuren explica que molta gent viatja des de les seves cases a les zones rurals fins a la capital i només aconsegueixen que se’ls hi digui que no es pot fer gairebé res per ells. Espera que el centre pugui establir un sistema per connectar els centres de salut de les províncies via Internet perquè els pacients puguin fer consultes online amb metges abans d’anar cap a la ciutat. “Espero que Mongòlia sigui un exemple pel món de com lluita contra el càncer de fetge”.

Myamjav Jargalsaikhan té 63 anys i és un altre membre del grup de suport de la fundació Onom. Li van diagnosticar hepatitis C i cirrosi hepàtica fa 30 anys, i ha estat rebent tractament des de llavors. L’any 2013, després de retirar-se de la seva carrera de 40 anys d’enginyer tècnic en una impremta d’Ulan Bator, li van diagnosticar càncer de fetge.

“Tots els plans que havia fet es van esvair”, explica. Però a diferència d’altres pacients, el càncer de Jargalsaikhan es podia operar. Malgrat tots els desafiaments, creu que és afortunat. “Crec que tinc molta sort d’haver patit la malaltia durant tants anys i d’haver sobreviscut”.

 

Article original publicat a The Guardian i traduït pel diario.es
Traduït al català per l’ASSCAT

15/11/2017

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Related Post