Entrevista al Professor Alexandre Louvet, Hospital Universitari de Lille del Servei d’Hepatologia

La revista francesa Vice Versa, dedicada en especial a les addiccions i als problemes mèdics relacionats, publica el març del 2021 un número dedicat a les conseqüències de l’excés de consum d’alcohol en la salut hepàtica.

Destaquem l’entrevista al Professor A. Louvet, de la Universitat de Lille, centrat en el canvi de nom evitant MAF (Maladie alcoolique du Foie, Malaltia alcohòlica del fetge) i donant la benvinguda a la nova denominació MFLA (Maladie du Foie liée à l’Alcool, Malaltia del fetge en relació a l’alcohol), ja que la nova denominació és menys estigmatizant.

Per què proposen el canvi de nom de la malaltia MAF (Maladie alcoolique du Foie, Malaltia alcohòlica del fetge) sigles en francès de malaltia hepàtica alcohòlica, per a què passi a denominar-se MFLA (Maladie du Foie liée à l’Alcool, Malaltia del fetge en relació a l’alcohol) sigles en francès de la malaltia hepàtica associada a l’alcohol)…? Per què cal aquest canvi de nom?

El canvi de nom proposat obeeix al desig de deixar d’utilitzar el terme “alcohòlic” / “no alcohòlic”, que molts pacients senten com a estigmatitzant, i també els familiars i cuidadors. Aquesta nova denominació proposada per consens per científics i experts en Hepatologia a França, també ha estat acceptada per altres societats científiques d’hepatologia, en particular l’EASL (Associació Europea per a l’Estudi del Fetge) i per l’AASLD (Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties Hepàtiques).

Per què proposar més recomanacions sobre el maneig de la MFLA? Els canvis que s’han vist en els patrons de consum d’alcohol en els últims anys han estat un detonant?

Fins ara, no s’ha publicat per una societat científica de parla francesa, un text de referència sobre el maneig de les conseqüències de l’alcohol al fetge. Tot i que el consum d’alcohol ha disminuït lleugerament en els últims anys a França, aquesta és la principal causa de mort per malaltia hepàtica (cirrosi i càncer de fetge). Per tant, semblava necessari proposar un text de referència destinat a tots els professionals que atenen als pacients amb un consum excessiu d’alcohol.

Addictòlegs i hepatòlegs han treballat en aquestes recomanacions, aquesta elecció li va semblar fonamental. Per què?

L’abordatge multidisciplinari és fonamental pel maneig òptim dels pacients amb malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol perquè els patrons de consum són molt diferents. Comprendre el consum d’alcohol requereix una apreciació de la possible dependència, la cerca d’una patologia psiquiàtrica associada, però també els determinants del consum (és a dir, els factors que porten al pacient a consumir alcohol).

En aquestes àrees, el lloc dels nostres col·legues especialistes en addiccions és clau. A més, la forma de fer-se càrrec d’aquests pacients és bastant diferent entre els especialistes en addiccions i els hepato-gastroenteròlegs, el que permet un abordatge complementari i consensuat. Per tant, les recomanacions conjuntes ens semblen naturals.

Creu que un especialista en addiccions hauria de comprovar l’estat del fetge de qualsevol pacient que es presenti a la seva consulta? I viceversa, un hepatòleg hauria de detectar l’addicció a l’alcohol en un pacient amb fibrosi hepàtica?

Sembla fonamental el cribratge de l’existència de fibrosi hepàtica en qualsevol pacient que consumeixi alcohol en excés, sobretot perquè disposem de molts bons mitjans no invasius per identificar la presència d’una malaltia més o menys avançada, la cirrosi en particular. Aquest cribratge és tant més útil quant que permet una intervenció terapèutica més precoç, amb la finalitat de limitar l’aparició de complicacions que amenacin el pronòstic de vida. Pel contrari, l’avaluació de la seva addicció és necessària pel maneig integral del pacient amb malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol per les raons mencionades anteriorment. Per tant, la monitorització conjunta és desitjable per a la majoria dels pacients amb malaltia hepàtica avançada.

Com mobilitzar als metges de capçalera ara? Podem veure clarament a les revisions que la detecció continua sent difícil (i de vegades fins i tot tabú).

Aquest és sens dubte un dels grans reptes que tenim per davant, sobretot per la dificultat d’alguns equips mèdics (metges de capçalera o no) per plantejar el tema del consum d’alcohol amb els pacients. Aquesta dificultat és d’alguna manera part de la nostra societat, mentre en altres addiccions és més senzill parlar, per exemple, del tabaquisme o dels trastorns alimentaris (obesitat).

La visió de la societat (França en particular) ha de canviar front al consum excessiu d’alcohol i, per exemple, el canvi de nom de “malaltia hepàtica associada a l’alcohol” és un pas simbòlic, però important. La mobilització dels metges de capçalera es farà mitjançant la distribució dels textos amb les recomanacions (i no només del text del qual avui parlem), sinó també per la voluntat política i social per cridar l’atenció dels pacients en dificultat amb l’alcohol. En aquest sentit, hem rebut el suport del Ministeri de Salut per aquestes recomanacions i el text serà presentat oficialment properament.

Per què no hi ha cap recomanació sobre vacunació en aquest informe?

Aquest text es basa en recomanacions formalitzades per experts, amb l’objectiu d’enfocar el maneig i l’estat actual del coneixement mèdic. Aquest text no és un tractat mèdic, sinó una projecció de la nostra posició en el coneixement mèdic sobre les conseqüències de l’alcohol al fetge, en especial en qüestions no resoltes. No s’ha abordat l’atenció habitual dels pacients que no tenen complicacions. El benefici de la vacunació s’estableix segons les recomanacions ja publicades.

Font: Vice Versa nº41 (març 2021)

Notícia traduïda i adaptada per l’ASSCAT