Els ronyons de donants infectats amb hepatitis C redueixen el temps d’espera mig en trasplantaments, segons un estudi
L’ús de ronyons de donants infectats amb hepatitis C permet reduir els temps d’espera pel trasplantament de l’òrgan, així com estalviar costos, millorar la qualitat de vida i prolongar l’esperança de vida en els pacients renals, segons ha demostrat un estudi realitzat per professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cincinnati (UC) als Estats Units, publicat a l’American Journal of Kidney Diseases.
Aquest nou enfocament mèdic ha descobert que l’ús de ronyons de donants infectats amb hepatitis C (VHC) pel trasplantament en pacients sotmesos a diàlisi no infectats amb VHC, que després seran tractats de la infecció, podria reduir l’espera mitjana d’un ronyó dels 4 anys als 1,56 anys, el que suposa una reducció del 61% del temps d’espera mig.
“Això és important perquè els pacients en diàlisi tenen un risc molt major de morir cada any”, segons ha senyalat el principal autor de l’estudi, el professor i director de la Divisió de Medicina Interna General de la UC. L’expert explica que els pacients que reben en hemodiàlisi fan front a una taxa de mortalitat “excessiva” de fins a un 15% anual, mentre que la taxa de mortalitat pels pacients que es beneficien d’un trasplantament de ronyó suposa un 2% anual.
“Si podem escurçar la quantitat de temps que els pacients necessiten per viure amb hemodiàlisi, la supervivència pot millorar”, ha destacat. Segons Eckman, als Estats Units prop de 103.000 pacients estan en llista d’espera per trasplantament de ronyó i el 2018 només un 4% va rebre el trasplantament.
Guanyar en qualitat de vida
La major disponibilitat de ronyons amb VHC és deguda, en gran part, a l’augment en el nombre de morts per sobredosi de drogues relacionades amb els opioides, segons ha afirmat Eckman.
Els resultats analitzats a l’estudi han indicat que els pacients que van rebre trasplantaments amb un ronyó infectat de VHC van guanyar gairebé 10 mesos en esperança de vida, en comparació amb aquells que van esperar més temps pel trasplantament amb un ronyó no infectat amb VHC. Aquests paràmetres tenen en compte els anys de vida “ajustats per qualitat”, que es basen en la durada de la supervivència del pacient i en la qualitat d’aquells anys.
De la mateix manera, existeix un estalvi en costos d’aproximadament 35.000 euros (37.918 dòlars) durant la vida del pacient quan accepta un ronyó afectat amb el VHC i després rep el tractament per a l’hepatitis C, enfront a esperar un ronyó no infectat i continuar amb la diàlisi en el procés. Eckman assegura que els pacients que reben hemodiàlisi assumeixen un cost mèdic d’uns 88.000 euros anuals (95.000 dòlars), mentre que el cost després de la cirurgia de trasplantament és d’uns 33.000 euros anuals (36.000 dòlars).
Els pacients sotmesos a diàlisi poden passar connectats a una màquina de diàlisi durant tres hores tres cops per setmana, el que acaba per crear estrès fisiològic.
“Una gran part de la mortalitat associada amb la diàlisi és deguda a events cardiovasculars, alguns dels quals poden estar relacionats amb els canvis de volum, els canvis en la pressió arterial i els canvis en els electròlits que acompanyen a la diàlisi”, ha alertat l’especialista.
“La diàlisi esperant un trasplantament és una millora. Aquest és el benefici d’acceptar un ronyó infectat amb el VHC”, ha conclòs al respecte Eckman. De fet, els metges ara poden curar l’hepatitis C a través d’un nou règim de tractament de 12 setmanes.
Font: cope.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
