Els hospitals posen en marxa un pla per a què 700.000 pacients rebin la seva medicació a domicili

Pacients amb VIH, hepatitis B o C, trasplantats o amb càncer havien de recollir els seus fàrmacs als centres sanitaris, amb el conseqüent risc de contagi.

De tots els grups amb possibles excuses per a no quedar-se a casa, el dels malalts (generalment crònics) que han d’anar a l’hospital a per la seva medicació, perquè aquesta no es ven en farmàcies, és especialment vulnerable. Són unes 700.000 persones, segons calcula la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), per a les quals el 25 de març el Govern va trobar una solució: per primer cop es permet que en lloc d’anar ells a la farmàcia hospitalària, sigui el centre sanitari el que els hi enviï la medicació a casa o a la farmàcia més propera al seu domicili.

Es tracta, majoritàriament, de persones amb VIH, hepatitis B o C, esclerosi múltiple, trasplantats o amb tractaments contra el càncer, explica Olga Delgado, presidenta de la Societat de Farmacèutics d’Hospital. Ells, per la complexitat dels seus processos o pel preu dels tractaments, no poden comprar la seva medicació a la farmàcia del seu barri o poble, sinó que d’anar periòdicament (per llei no se’ls hi pot donar dosi per a més de tres mesos) a l’hospital a recollir la seva medicació. Quelcom que en aquests moment suposa no només sortir de casa, sinó fer-ho per anar a un lloc, l’hospital, on es concentren els afectats més greus per la COVID-19, amb el conseqüent risc de contagi, agreujat perquè en alguns casos, com les persones amb càncer que reben quimioteràpia, estan immunodeprimits.

L’ordre SND/2003/2020 de fa 15 dies estableix que “de forma excepcional, l’autoritat sanitària competent de la comunitat autònoma podrà establir les mesures necessàries per administrar medicamentós d’ús hospitalari fora del centre hospitalari, sempre que les condicions del pacient, de la malaltia, del medicament o de la situació epidemiològica així ho aconsellen”. No dóna més detall, i això ha provocat que cada comunitat (i, en algunes, cada centre) hagi establert el seu propi protocol.

Segons una enquesta en 150 hospitals on estan pràcticament tots els grans que ha fet la SEFH, el 90% ja ha posat en marxa sistemes per enviar la medicació al pacient, ja sigui a casa seva o a la farmàcia que ell indica. “Els que falten pot ser perquè estiguin preparant el sistema o perquè no tinguin aquesta casuística”, explica Delgado, qui afirma que la recepció de la mesura va ser molt positiva pels seus col·legues. “S’ha treballat molt ràpid a nivell nacional. No hi ha hagut reticències”.

Delgado explica que quan es va plantejar el problema de com dispensar aquests medicaments es va pensar, primer, en donar dosis per a més temps als pacients, però llavors hi havia risc d’esgotar les existències i inflar la factura dels hospitals dels primers mesos. Tot i que cada centre ha establert la seva manera de treballar, la societat de farmacèutics estableix que hi hagi una consulta telefònica amb l’afectat. “És fonamental que el pacient vulgui”, diu.

Models diferents

A falta d’unes instruccions detallades, cada hospital ha establert els seus criteris per decidir a qui inclou en el programa i com es fa. Per exemple, l’Hospital La Fe de València ho preveu per a “tots els pacients que ho sol·licitin excepte inici o canvis de tractament”, segons l’enquesta de la societat. El de Cruces (Barakaldo, Bizkaia) afirma que envien la medicació a domicili després de parlar per telèfon amb l’afectat i si aquest viu al País Basc. El de La Paz, de Madrid, estableix tres supòsits: que siguin pacients en quarantena per coronavirus, que visquin sols i no puguin desplaçar-se, pacients de risc per edat avançada, pluripatològics o immunodeprimits, i deixa oberta la possibilitat a altres casos. D’altres (diversos de Ciudad Real, per exemple), no posen cap limitació, mentre que alguns només ofereixen el servei si el pacient no ha d’anar per un altre motiu a l’hospital (per exemple, a una revisió o a fer-se una prova), quan es suposa que poden aprofitar per recollir les seves medicines.

Pel repartiment també hi ha varietat de fórmules, des d’usar a la Creu Roja (el de Barbastro, a Osca, per exemple, o alguns de Balears) fins a grups de voluntaris amb vehicles cedits per concessionaris (La Paz en Madrid) o els cotxes propis de l’hospital (Gregorio Marañón de Madrid).

A Arturo Mercadal, de 59 anys, que va néixer i viu a Ciutadella (Menorca), la Creu Roja li va portar a casa seva les caixes de pirfenidona que ha de prendre per a la fibrosi pulmonar idiopàtica que li van diagnosticar fa cinc anys. “Porto des del 13 de març sense posar un peu al carrer, però amb la medicació no puc fallar ni un dia”, diu aquest sabater per telèfon. Habitualment, ell el que feia era trucar a l’Hospital de Maó per a què li enviessin la medicació al de la seva ciutat, i allà la recollia. Aquest cop el van trucar de l’hospital i li van preguntar que si estaria a casa. “Això és molt més còmode”, afirma, i reconeix que li agradaria que la mesura no durés només el que el confinament, sinó que s’allargués.

Delgado creu que això no passarà. Tampoc ho opina Ramón Espacio, president de la Coordinadora Estatal de VIH/sida (Cesida), el grup que més empra la farmàcia hospitalària. Són prop de 110.000 els afectats que han de medicar-se cada dia i que, excepte que hi hagi novetats terapèutiques importants, hauran de fer-ho tota la vida. Espacio valora la iniciativa, però afirma que ha de ser una opció més. Les associacions d’afectats i les de sanitaris que els atenen porten gairebé dues dècades discutint si es pot portar a les farmàcies comunitàries (les del carrer) el de la dispensació dels antiretrovirals, però el president de Cesida pensa que això pot ser contraproduent en alguns casos. “Primer, pel cost”, ja que es suposa que les farmàcies hauran de treure un benefici de la venda d’aquests medicaments, un marge que als hospitals no s’aplica ja que tots els fàrmacs es dispensen gratis. “I, segon, per privacitat. A pobles on només hi ha una farmàcia per exemple, la persona amb VIH pot sentir-se cohibida a anar allà a recollir les seves pastilles perquè això suposaria que tot el seu entorn s’assabentés. El mateix pot passar si es rep periòdicament un paquet d’un hospital a casa”, adverteix Espacio.

El que no es sap és quan durarà aquest sistema. Tot depèn del ritme al qual es torni a la normalitat.

Font: elpais.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT