Els serveis de Digestiu de Lleó i El Bierzo han presentat a la Gerència Regional del Servei de Salut de Castella i Lleó (Sacyl) un projecte per emprar test de diagnòstic ràpid del virus de l’hepatitis C (VHC) ‘in situ’ amb els grups de pacients en risc d’exclusió social i en col·laboració amb les principals ONGs de la província.

Entre elles, Càrites, Aclad (Associació d’Ajuda al Drogodependent), Arle (Associació Provincial d’Alcohòlics Rehabilitats), Creu Roja i Projecte Home.

El cap de servei de Digestiu del Complex Assistencial Universitari de Lleó (Caule), Francisco Jorquera, ha senyalat la necessitat “d’apropar-se a les poblacions més vulnerables” perquè, segons ha explicat, “el tractament del VHC en aquests casos és la millor prevenció” al tallar-se la cadena de transmissió.

En aquest sentit, i en el marc del dia mundial d’aquesta malaltia, que es celebra el 28 de juliol sota el lema ‘Trobem als milions que encara no ho saben’, ha cridat a posar-los “totes les facilitats del món” al quedar-se lluny dels circuits d’accés a l’especialista. “No confien en la Sanitat pública, perquè s’han sentit marginats i maltractats durant molt de temps”, ha lamentat l’expert.

Per això, i amb l’objectiu de “donar passos de diagnòstic i tractament en un sol acte”, el cap de Digestiu del Caule ha apostat per una estratègia que, amb “una simple punció capil·lar”, permetrà detectar l’anticòs i determinar la càrrega viral d’aquests pacients ocults.

En aquest esforç per a la detecció precoç de tots els infectats, el doctor Jorquera ha incidit en la posta en marxa d’un cribratge dirigit als pacients nascuts entre els anys 1955 i 1975 que, a la província de Lleó, es traduiria en prop de 145.000.

D’ells, segons el percentatge de prevalença, uns 2.000 podrien tenir hepatitis C per una simple transfusió de sang anterior al 1992 i desconèixer-ho.

“El 80% dels infectats vistos en les consultes d’Atenció Primària es troben en aquesta franja d’edat”, ha assegurat en al·lusió a la generació del ‘baby boom’ sense oblidar que “tot aquell que sospiti estar infectat pel virus s’ha de fer el test”.

“La prova costa menys d’un euro, és més barata que l’analítica del colesterol”, ha remarcat sobre la seva cost-eficiència.

El Servei Públic de Salut de Castella i Lleó (Sacyl) ja ha tractat amb els nous fàrmacs antivirals lliures d’interferó (sofosbuvir, daclastavir, ledipasvir, ombitasvir, paritaprevir i ritonavir, dasabuvir, elbasvir, grazoprevir i velpatasvir sempre combinats) a un millar de malalts d’hepatitis C a la província (uns 700 a l’Hospital de Lleó), dos de cada deu pacients que els han rebut en el conjunt de la regió des de principis del 2015: més de 5.000.

A tot Espanya, segons dades del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, ja són més de 130.000 amb un percentatge d’èxit superior al 98% gràcies a una inversió global de 2.500 milions d’euros.

No en va, el país s’ha col·locat al capdavant d’Europa en nombre de pacients tractats durant vuit o dotze setmanes.

“Som una de les sis nacions desenvolupades que està en posició de complir els objectius marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) abans de temps”, ha recordat l’expert.

“L’OMS persegueix que el 90% dels infectats per hepatitis C el 2030 siguin conscients que ho són”, ha indicat Jorquera sobre una malaltia que “dispara la mortalitat molt més que el VIH/Sida, la tuberculosi o la malària”.

Així, un recent estudi projecta que Espanya serà el segon país del món, després d’Islàndia, en acabar amb la malaltia.

A més a més, segons ha posat de manifest l’expert, “la recuperació de la inversió inicial ja és una realitat” al reduir-se dràsticament el nombre d’ingressos per complicacions de l’hepatitis C tant hepàtiques (cirrosi i hepatocarcinoma) com renals i cardiovasculars.

“El virus accelera l’arteriosclerosi”, ha afirmat sense deixar passar per alt “un major risc de desenvolupar tumors”.

D’igual forma, “la llista d’espera per a un trasplantament de fetge a Castella i Lleó ja no existeix”.

Tanmateix, a Espanya queden 76.000 pacients ocults en un de cada dos casos (amb un grau de fibrosi avançada) que s’enfronten encara a elles i que “han d’aflorar” per aconseguir eliminar el VHC, deu vegades més freqüent que el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). Una inversió en salut i un estalvi per a les arques sanitàries al millorar el seu pronòstic.

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT