Què és l’hepatitis autoimmune? Símptomes, causes i com tractar la malaltia

L’hepatitis autoimmune consisteix en la inflamació del fetge a causa de l’atac per part del sistema immunitari cap a les cèl·lules hepàtiques. Si no es tracta a temps, pot convertir-se en cirrosi i, més endavant, en insuficiència hepàtica. Si es tracta a temps, la malaltia pot corregir-se. En cas extrem es recorre a un trasplantament de fetge.

Causes de l’hepatitis autoimmune

Factors genètics i ambientals

No s’ha esbrinat amb certesa quines són les causes de l’hepatitis autoimmune, però sembla evident que hi ha factors genètics i ambientals que tenen relació amb aquesta malaltia. Aquest tipus d’hepatitis apareix perquè el sistema immunitari ataca al fetge i provoca una inflamació. Es desconeixen les causes d’aquest atac tot i que sembla que la intervenció d’uns gens pot estar darrere d’aquesta anomalia, a l’igual que alguna infecció viral.

Hi ha dos tipus d’hepatitis autoimmune. La de tipus 1 és la més habitual i afecta sobretot a persones que tenen altres problemes del sistema immunitari. La del tipus 2 afecta especialment a nens i joves. En general, aquesta hepatitis té més incidència entre les dones.

Si no es tracta, pot crear altres problemes com l’aparició de cirrosi, varius esofàgiques, insuficiència hepàtica i fins i tot càncer de fetge.

Entre els factors que poden augmentar el risc de patir hepatitis autoimmune estan:

Ser dona.
Antecedents de certes infeccions com: xarampió, herpes simple, el virus d’Epstein-Barr o per hepatitis A, B o C.
Predisposició genètica.
Tenir una malaltia autoimmune com: malaltia celíaca, artritis reumatoïde, o malaltia de la tiroides.

Símptomes de l’hepatitis autoimmune

Varietat de símptomes

Els símptomes depenen de cada cas, però hi ha alguns que apareixen amb freqüència:

Sensació de cansament.
Icterícia.
Dolor a l’abdomen.
Dolor articular.
Dolor muscular.
Retard o absència de menstruació.

Diagnòstic de l’hepatitis autoimmune

Biòpsia de fetge

El metge necessita tenir els resultats d’algunes proves per confirmar el diagnòstic. Les dues proves necessàries són l’analítica de sang per conèixer els anticossos; especialment importants pel diagnòstic la presència d’anticossos antinuclears, antimúscul llis o antifetge ronyó (LKM1). Aquests últims es presenten en el tipus 2 d’hepatitis autoimmune que afecta normalment a nens i que implica un tractament crònic. Una altra prova és la biòpsia de fetge per avaluar el grau d’afectació en aquest òrgan.

Tractament de l’hepatitis autoimmune

Aturar els atacs del sistema immunitari

El tractament persegueix aturar l’atac del sistema immunitari contra el seu propi fetge. El tractament inclou prednisona. Es tracta d’una medicació que té efectes secundaris greus, com diabetis, o pressió arterial alta. Per això s’ha de graduar el seu ús. Si la medicació no sorgeix efecte es pot recórrer a un trasplantament de fetge.