CROI 2018: El ‘tractament com a prevenció’ redueix la prevalença de l’hepatitis C en homes gais amb el VIH a Suïssa
Una intervenció basada en el cribratge sistemàtic del VHC, el tractament i una intervenció conductual es mostra viable per a l’eliminació de l’hepatitis C en homes gais, bisexuals i altres HSH coinfectats pel VIH i el VHC.
D’acord amb els resultats d’un estudi suís, una intervenció proactiva basada en l’enfoc ‘diagnosticar i tractar’ ha permès disminuir en un 49% les infeccions agudes pel virus de l’hepatitis C (VHC) i en un 92,5% les infeccions cròniques pel VHC en una cohort d’homes gais, bisexuals i altres homes que practiquen sexe amb homes (HSH) amb el VIH a Suïssa. Els resultats, que van ser presentats recentment a Boston (EUA) en el transcurs de la 25 Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI 2018), confirmen el paper d’aquest tipus d’intervenció en la prevenció de la transmissió sexual del VHC en aquesta població.
Des de l’inici del 2000, s’han comunicat en algunes ciutats del Regne Unit, Europa (Espanya inclosa), Austràlia i els Estats Units brots d’infecció aguda pel VHC en grups d’homes gais, bisexuals i altres HSH amb el VIH. A Suïssa, per exemple, s’ha registrat, des del 2002, un augment de 18 vegades en la incidència del VHC observant-se les taxes més elevades a partir del 2008 de forma similar al que succeeix a d’altres països d’Europa occidental.
Tot i que, en menor mesura, els homes sense el VIH també poden veure’s afectats per la transmissió sexual del VHC (sobretot si es realitzen pràctiques sexuals d’alt risc i/o consumeixen drogues en contexts sexuals). Per exemple, a Suïssa, la prevalença en els homes gais seronegatius al VIH és de 0,32%, una taxa similar a l’observada en la població general.
En el cas dels homes gais amb el VIH, no es coneixen encara del tot els mecanismes que faciliten la transmissió sexual. Cada cop són més grans els indicis que en la transmissió del VHC exerceixen un paper important les pràctiques sexuals d’alt risc, el sexe en grup sense preservatiu o la utilització de drogues (injectables i/o inhalades) durant sessions de sexe prolongades (ChemSex), i la presència concomitant d’infeccions de transmissió sexual (ITS) ulceratives, entre d’altres factors. A més, donades les elevades taxes de reinfecció pel VHC que es registren en aquests pacients després d’una curació per tractament o per aclariment espontani, resulta crucial implementar intervencions específiques per intentar escurçar el cicle d’infecció-tractament-curació-reinfecció pel VHC.
Swiss HCVree Trial és un estudi obert realitzat entre els participants de la Cohort Suïisa del VIH. L’estudi tracta d’avaluar la viabilitat de l’eliminació del VHC en pacients coinfectats pel VIH i el VHC: cribratge del VHC, tractament i intervencions conductuals basades en el counselling per evitar la transmissió i la reinfecció d’aquest virus hepàtic.
L’assaig es va desenvolupar en tres fases. En la primera, de vuit mesos de durada (des de l’1 d’octubre del 2015 al 31 de maig del 2016), d’entre un total de 3.722 homes gais, bisexuals i altres HSH de la Cohort Suïssa del VIH, 177 (4,8%) van donar positiu a la prova d’ARN del VHC dels quals 147 (83%) tenien infecció crònica pel VHC i 30 (17%) infeccions agudes pel VHC. Per tant, la prevalença del VHC en aquest grup d’homes gais, bisexuals i altres HSH va ser, d’aproximadament, un 5% abans de rebre tractament.
A la segona fase, que va durar nou mesos (des de l’1 de juny del 2016 al 28 de febrer del 2017), als 177 pacients amb infecció pel VHC de genotip 1 o 4 se’ls va oferir iniciar de forma immediata el tractament amb grazoprevir/elbasvir (Zepatier®) (n=122; 69%) durant 12 o 16 setmanes o un altre règim antiviral en el cas que Zepatier® estigués contraindicat (n=39; 22%). Un total de 16 pacients (9%) no van ser tractats. Entre els 161 homes (91%) que van rebre tractament, un 99,5% va assolir la resposta virològica sostinguda 12 setmanes després de la interrupció del tractament, el que equival a la curació de la infecció pel VHC.
A més, en aquesta segona fase de l’estudi, un total de 51 van acceptar participar en una intervenció conductual basada en la tècnica del counselling de motivació i 46 (68%) van completar les 4 sessions de les quals formava part de la intervenció. La intervenció tenia com a objectiu identificar les dificultats i les respostes emocionals dels pacients per mantenir pràctiques de sexe segur, i buscar possibles solucions per evitar una possible de reinfecció del VHC en el futur.
En la tercera fase de l’estudi, que es va prolongar des de l’1 de març de novembre del 2017, es va tornar a realitzar el cribratge del VHC als 3.722 homes gais, bisexuals i altres HSH amb el VIH de la cohort. Un total de 28 (0,8%) individus van donar positiu a la prova d’ARN del VHC. És a dir, la prevalença del VHC va disminuir d’un 4,8% abans de la intervenció a un 0,8% després de la intervenció en la població de l’estudi. D’entre els 28 resultats positius, els investigadors van classificar 16 casos (57%) com infeccions agudes i 12 (43%) com infeccions cròniques pel VHC. Això vol dir que, des de la primera fase a la tercera fase de l’estudi, les infeccions agudes van disminuir un 49% i les infeccions cròniques pel VHC es van reduir en un 92,5%.
D’entre els 28 pacients amb ARN del VHC a la tercera part de l’estudi, un total de 22 (76%) va rebre el tractament i el 100% va aconseguir eliminar la infecció pel VHC.
Els investigadors indiquen a les seves conclusions que una intervenció basada en el cribratge sistemàtic del VHC i l’inici primerenc del tractament és un model viable per eliminar l’hepatitis C en pacients coinfectats. Els passos següents de l’estudi seran analitzar l’impacte de la intervenció conductual (proporcionada en la segona fase) sobre el risc sexual de reinfecció pel VHC i realitzar anàlisis filogenètiques de les solques del VHC per dilucidar en el presumpte lloc d’adquisició del VHC.
Els resultats d’aquest estudi mostren com una intervenció basada en el diagnòstic, tractament i intervenció conductual resulta efectiva en l’abordatge de la infecció i la reinfecció pel VHC en homes gais, bisexuals i altres HSH amb el VIH que es troben en una situació de risc elevat. El tractament va resultar molt eficaç i es va mostrar segur i ben tolerat pels participants. Resulta especialment remarcable l’elevada acceptació de la intervenció conductual entre la població de major risc de l’estudi.
