AASLD 2017: Una anàlisi confirma l’alta eficàcia de glecaprevir/pibrentasvir en el tractament del genotip 3 del VHC
L’estudi es va basar en l’anàlisi d’estudis de fase 2 i 3 i reflecteix que el seu perfil de seguretat va ser semblant en pacients amb i sense cirrosi.
Una anàlisi de les dades procedetns de set estudis diferents ha reflectit que l’ús de glecaprevir/pibrentasvir (Maviret®) va tenir una elevada eficàcia en persones sense experiència en tractament infectades pel genotip 3 del virus de l’hepatitis C, amb independència de si aquestes persones o no cirrosi. El tractament amb aquesta combinació de medicaments va ser en general ben tolerat i el seu perfil de seguretat no es va veure afectat per la coinfecció pel VIH o si la persona estava trasplantada de ronyó o fetge.
Aquests descobriments han estat presentats a la Trobada del Fetge 2017, organitzat per l’Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties Hepàtiques (AASLD, en les seves sigles en anglès) i que està tenint lloc aquests dies a la ciutat de Washington DC (EUA).
Pibrentasvir és un inhibidor del complex de replicació NS5A i glecaprevir és un inhibidor de la proteasa NS3/4A. L’ús d’aquesta combinació està aprovat per tractar tots els genotips de la infecció crònica pel VHC i té una taxa general de curació del 98%. La Comissió Europea i l’Agència de l’Alimentació i el Medicament dels EUA (FDA, en les seves sigles en anglès) van aprovar la comercialització d’aquesta combinació en dosi fixa (que es comercialitzarà sota el nom de Maviret®) els passats mesos de juliol i agost, respectivament. Això va portar a les societats científiques a realitzar una actualització de les seves recomanacions de tractament.
Per avaluar l’eficàcia i seguretat d’un tractament de 8 o 12 setmanes amb glecaprevir/pibrentasvir en pacients amb infecció crònica pel VHC de genotip 3, sense experiència en tractament i malaltia hepàtica compensada (amb o sense cirrosi) es va realitzar una anàlisi dels resultats procedents de 7 assajos de fase 2 i 3.
Els criteris d’inclusió a l’estudi van ser tenir com a mínim 18 anys, presentar una infecció crònica pel genotip 3 del VHC, no estar coinfectat pel virus de l’hepatitis B, no presentar cirrosi compensada (tipus A a l’escala Child-Pugh) i no tenir experiència en el tractament del VHC. A l’anàlisi es va tenir en compte a persones amb malaltia renal crònica d’etapa 4 o 5, coinfecció pel VIH i també a persones trasplantades de ronyó o fetge.
En total es va disposar de dades de 571 persones que participaven en els estudis ENDURANCE-3, EXPEDITION-2, EXPEDITION-4, SURVEYOR-2 (part 1 a 3) i MAGELLAN-2. Això va donar un total de 208 persones sense cirrosi que van rebre el tractament durant 8 setmanes, 294 persones sense cirrosi que van rebre tractament durant 12 setmanes i d’altres 69 persones amb cirrosi que van rebre tractament durant 12 setmanes.
L’eficàcia es va determinar segons l’anàlisi tipus intenció de tractar (ITT), incloent a totes les persones que van rebre com a mínim una dosi del fàrmac en estudi. No obstant, també es va realitzar una anàlisi tipus intenció de tractar modificat (mITT) on es van excloure els casos en què el fracàs del tractament es va deure a motius no virològics (per exemple, pèrdua de seguiment o manca d’adherència al tractament). L’anàlisi va revelar que la combinació va aconseguir una elevada eficàcia en les persones incloses a l’estudi, amb independència de si tenien o no cirrosi.
El tractament de 8 setmanes va aconseguir unes taxes de curació dels pacients del 98% segons el protocol tipus intenció de tractar modificat (del 95% segons protocol tipus intenció de tractar). Aquest percentatge va ser similar en persones amb i sense cirrosis.
D’altra banda, el tractament de 12 setmanes va aconseguir una taxa de curació del 100% en persones amb cirrosi compensada, segons el protocol tipus intenció de tractar modificat (97% segons el protocol tipus intenció de tractar).
Els autors de l’estudi comenten a les seves conclusions que l’anàlisi dóna suport a les següents indicacions pel tractament de persones infectades pel genotip 3 del VHC sense experiència en tractament amb glecaprevir/pibrentasvir sense la necessitat de fer proves basals de resistència o incloure l’ús de ribavirina:
- 8 setmanes en el cas de pacients sense cirrosi.
- 12 setmanes en el cas de pacients amb cirrosi compensada.
En general, les dades reflecteixen que l’ampliació de la durada del tractament de 8 a 12 setmanes no va tenir impacte en l’eficàcia de curació en el tractament de persones amb el genotip 3 del VHC sense cirrosi. A més, l’eficàcia de la combinació va quedar patent en el fet que la major part de les persones que no van aconseguir curar la infecció va ser degut a un fracàs no virològic.
