La deficiència en vitamina D a les hepatitis víriques s’associa a la progressió de la malaltia en el fetge

05/02/2018 | Notícies de premsa

Aquest estudi és una revisió de 290 articles de la literatura mèdica publicada a PubMed, MEDLINE i ClinicalTrials.gov i aborda aspectes generals de la deficiència de vitamina D i, en particular, el significat de la deficiència de vitamina D a la cirrosi relacionada amb els virus de l’hepatitis B i C (VHB, VHC).

La vitamina D, a més d’intervenir en el metabolisme ossi, també actua modulant les respostes immunitàries enfront a agents infecciosos i atura el desenvolupament de tumors. Entre les malalties transmissibles, la deficiència de vitamina D està implicada en la patogènesi de malalties hepàtiques cròniques causades pels virus de l’hepatitis B i C (VHB, VHC) i s’ha observat en pacients amb VHB i VHC una alta prevalença de deficiència de vitamina D, a nivell global, amb nivells sèrics inferiors a 20 mg/ml. Es coneixen els beneficis de la vitamina D que inclouen propietats antiinflamatòries, antifibròtiques i antitumorals, ressaltant que el dèficit de vitamina D condueix a efectes desfavorables en la malaltia hepàtica, en particular en la cirrosi hepàtica.

En la revisió, els autors aborden aspectes generals de la deficiència de vitamina D i, en especial la importància de la manca de vitamina D en l’evolució de les hepatitis cròniques causades pel VHB i el VHC i analitzen els resultats dels treballs que estudien els efectes de l’administració de suplements de vitamina D.

En diferents investigacions sobre les hepatitis VHB i VHC, realitzades en l’època del tractament amb interferó, es van avaluar els efectes d’administrar vitamina D sobre la RVS. Els resultats obtinguts en aquests estudis no van ser concloents.

Els autors conclouen en la seva revisió que la deficiència de vitamina D és molt comuna en les persones que pateixen malalties hepàtiques cròniques associades a les hepatitis B i C, i que aquesta carència afecta negativament l’evolució de la malaltia del fetge, donat que afavoreix la progressió de la inflamació del fetge, tot i que les causes i els seus efectes no estan totalment compresos.

En l’actualitat no hi ha recomanacions consensuades sobre si es precisa la suplementació de vitamina D en les hepatitis cròniques d’origen víric.

Comentari de l’ASSCAT

Hi ha nombrosos estudis publicats sobre la necessitat i les funcions de la vitamina D en l’organisme i mostren que les persones amb malalties cròniques, tenen en general nivells baixos de la vitamina D, que s’haurien de tractar amb suplements de vitamina D. Però com mencionen els autors en la seva revisió no existeix un consens sobre l’administració d’aquests suplements de vitamina D a totes les persones amb hepatitis crònica.

Per tant, el recomanable és seguir una alimentació que proporcioni a l’organisme la vitamina D a la dieta, ingerint aliments com: lactos (formatges, llet, iogurt), peixos (salmó, tonyina, sardina), ou, fetge, bolets, etc., sense oblidar que perquè l’organisme pot absorbir i metabolitzar la vitamina D és necessari prendre el sol. Amb 10 o 15 minuts d’exposició al sol, uns tres cops per setmana és suficient per absorbir la vitamina D dels aliments, ah, i no oblidar la crema de protecció solar.

 

Font: Journal of Gastroenterology

Notícia traduïda per l’ASSCAT

05/02/2018

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

No event found!

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post