Identificat un fàrmac en fase clínic capaç de bloquejar els efectes de la COVID-19
En aquest estudi internacional han participat investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya.
Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) juntament amb un equip internacional de científics han identificat un fàrmac que bloqueja el virus SARS-CoV-2 en les primeres fases de la infecció. Utilitzant cultius cel·lulars i orgànuls, rèpliques en miniatura d’òrgans reals desenvolupades a partir de cèl·lules humanes, han comprovat que aquest fàrmac és capaç de reduir fins a 5.000 cops la quantiat de virus present en el teixit.
Aquests resultats prometedors, publicats a la revista Cell, han fet que la companyia biotecnològica que ha desenvolupat el fàrmac, Apeiron Biologic, anunciés que començarà de manera imminent un assaig clínic amb 200 pacients amb fases avançades de COVID-19 a Europa.
El fàrmac, anomenat APN01, ja existia: havia estat desenvolupat per a l’epidèmia de SARS del 2003, causada per un coronavirus molt similar al que està darrera de l’actual pandèmia de COVID-19, que fins el 3 d’abril ha provocat més d’un milió de casos i ocasionat la mort a més de 53.000 persones a tot el planeta. El 2003, l’APN01 ja havia estat provat en un assaig clínic de fase I-II per comprovar la seva toxicitat i eficàcia.
Aquest fàrmac el que fa és bloquejar el mecanisme d’entrada del virus en les cèl·lules humanes. Aquest mecanisme va ser descobert per investigadors de la Universitat Columbia Britànica (Canadà), coautors d’aquest nou treball, que llavors van trobar que la proteïna S del virus (disposada sobre la superfície i que li dóna l’aspecte de corona) s’uneix a un receptor de la cèl·lula humana anomenat ACE2 (en les seves sigles en anglès), enzim convertidor d’angiotensina.
Aquest receptor no està en totes les cèl·lules humanes, sinó que s’expressa en pulmó, cor, vasos sanguinis, ronyons i intestí, que són precisament els teixits afectats per la COVID-19.
Per comprovar si en aquest nou coronavirus, el SARS-CoV-2, aquest era també el mecanisme d’infecció, els investigadors van usar mostres de teixits de pacients amb COVID-19, a partir de les que van aïllar i infectar al laboratori cèl·lules humanes i també, i aquí és on entre el grup de la investigadora Icrea Núria Montserrat del IBEC, orgànuls de ronyó humans.
El fet que el receptor ACE2 s’expressi fortament en ronyons i que es pugui trobar ARN del SARS-CoV-2 a l’orina és el que va portar als investigadors a usar els orgànuls de ronyó com a model.
“Teníem moltes preguntes sobre com el virus entra a la cèl·lula, si emprava mecanismes diferents a l’hora d’infectar cèl·lules de ronyons, pulmons o cor. Els orgànuls ens han permès esbrinar que el mecanisme és el mateix i provar una molècula en un context humà, perquè són cèl·lules humanes del propi teixit infectat dels pacients, però a una velocitat molt superior a la d’un assaig amb persones”, explica Montserrat.
Així, els investigadors van veure, que efectivament, la proteïna S del nou coronavirus s’uneix a les cèl·lules humanes que tenen aquest receptor ACE2. “Els nostres resultats ens permeten veure com el SARS-CoV-2 infecta les cèl·lules de l’organisme, incloses les dels vasos sanguinis i els ronyons”, afirma en un comunicat Ali Miramizi, investigador de l’Institut Karolinska, que porten estudiant coronavirus i altres patògens com ébola des de fa dècades.
A continuació, van aplicar el fàrmac als cultius cel·lulars i els orgànuls de ronyó i van veure que era capaç de reduir la càrrega viral entre 1.000 i 5.000 cops, en funció de la quantitat total de virus i de fàrmacs usats; també que reduïa la replicació viral.
El fàrmac només s’ha pogut provar en les fases inicials de la infecció, perquè els orgànuls només es poden mantenir en cultiu com a màxim 15 dies, però els investigadors confien en què el fàrmac antiviral també podria ser eficaç en fases més avançades que, és de fet, el que tractarà de provar l’assaig que començarà en les properes setmanes a Europa.
El següent pas serà, en lloc d’infectar cultius cel·lulars i orgànuls amb virus aïllats d’una mostra de pacients, treballar directament amb mostres de teixits infectats. En aquest sentit, el IBEC col·labora amb l’Hospital Clínic de Barcelona i altres centres espanyols per obtenir aquestes mostres de COVID-19.
També utilitzaran els orgànuls per estudiar què passa en persones diabètiques, que tenen un pitjor pronòstic, o en condicions d’hipòxia o manca d’oxigen, ocasionada per infeccions més agressives. “Intentarem veure si el fàrmac funciona igual a igual dosi. Fins i tot podríem intentar connectar els orgànuls de ronyó, pulmó, per veure l’efecte sistèmic”, senyala Montserrat.
Font: lavanguardia.com
Notícia traduïda per l’ASSCAT
