Experts analitzen les oportunitats de les consultes virtuals en pacients amb VIH i hepatitis C

Semergen organitza, amb el suport de Gilead, la jornada virtual ”Cinc mesos de COVID-19: Com conviu amb altres malalties infeccioses?”.

La Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), amb el suport de Gilead Sciences, ha organitzat la jornada virtual “Cinc mesos de COVID-19: Com conviu amb altres malalties infeccioses?” amb l’objectiu de debatre sobre com ha impactat la infecció per coronavirus en pacients amb malalties infeccioses, entre elles, el VIH i l’hepatitis C, i les oportunitats que ofereix la telemedicina i la telefarmàcia per optimitzar els recursos en Atenció Primària i en centres hospitalaris.

L’actual epidèmia produïda pel SARS-CoV-2 ha provocat que sigui necessari que els pacients pertanyents als grups de risc hagin d’evitar anar presencialment a les consultes i apostar més pels recursos que ofereix la tecnologia en matèria sanitària, contribuint a la progressiva implantació de la telemedicina. A més, tal i com s’ha explicat durant la jornada, en aquests mesos s’han desenvolupat aplicacions mòbils que faciliten la interacció amb els serveis sanitaris i fan que el pacient sigui protagonista de la seva història clínica.

El desenvolupament tecnològic ha possibilitat realitzar consultes virtuals multidisciplinàries en les quals han intervingut especialistes d’Atenció Primària, centres penitenciaris i d’addiccions per facilitar el diagnòstic, seguiment i tractament de pacients amb hepatitis viral o infecció per VIH sense necessitat de traslladar-se a l’hospital i fent arribar la medicació al pacient a través de missatgeria, Protecció Civil o amb la col·laboració d’entitats no governamentals. Igualment, a la jornada s’ha subratllat que els estudis sobre aquest nou model assistencial mostrin que poden ser una estratègia d’optimització de recursos en comparació amb l’assistència basada en el circuit clàssic.

El doctor José Ignacio Peis Redondo, metge de família del Centre de Salut Bulevar de Jaén, coordinador del grup d’Activitats Preventives i Salut Pública de Semergen i moderador de la sessió, ha destacat que “després d’aquesta experiència que va desbordar el nostre sistema sanitari, hem d’aprofitar aquesta opció de millora i desenvolupar una millor activitat assistencial. Utilitzar recursos telemàtics per optimitzar la nostra atenció als pacients i consensuar el seu seguiment entre nivells és molt bona opció”.

D’altra banda, el doctor Manuel Linares Rufo, especialista en Medicina Familiar i Comunitària del Centre de Salut Buenos Aires de Madrid i coordinador del Grup de Treball de Malalties Infeccioses, Medicina tropical i del viatger de Semergen, ha ofert una resposta taxant davant la polèmica generada de si l’Atenció Primària ha estat tancada aquests mesos, “de fet només a la Comunitat de Madrid durant els mesos de març i abril es van atendre gairebé 300.000 episodis relacionats amb la COVID-19 en el primer nivell, sis cops la xifra de pacients vistos a l’hospital. Hem deixat de fer coses que tradicionalment realitzàvem, per prioritzar-ne moltes altres”.

En aquest sentit, el doctor Linares ha confirmat que “sense mitjans no hi ha control. Ens trobem davant un moment de canvi en el qual tenim l’oportunitat de millorar el nostre model assistencial i al rendibilitat diagnòstica en la cerca de població oculta, per exemple, al VIH o amb l’hepatitis C i B”. Però per això “necessitem formació i que es doti dels mitjans tècnics i diagnòstics adequats, amb major connectivitat de dades, implementar altre circuits i integrar les noves tecnologies en les eines diagnòstiques”, ha conclòs el doctor.

Durant aquesta trobada s’han analitzat possibles circumstàncies a destacar en els pacients i s’han proporcionat dades sobre la incidència de la infecció pel virus SARS-CoV-2 en els pacients amb VIH, que no presenten una taxa d’infecció superior a la de la població general, ni una major gravetat del quadre clínic, amb l’excepció dels pacients amb infecció VIH no controlada o pacients amb immunosupressió greu.

També s’han proporcionat dades de l’afectació hepàtica en pacients amb COVID-19, on prop d’un 20% dels pacients presenten alteració de la bioquímica hepàtica, que pot ser secundària a múltiples factors, com el propi coronavirus, la toxicitat dels fàrmacs, fenòmens trombòtics, xoc o a la presència d’altres patologies prèvies com les hepatitis virals, l’ús previ de fàrmacs hepatotòxics, esteatohepatitis, l’abús de l’alcohol i altres tòxics, etc.

Els pacients amb COVID-19 poden presentar altres infeccions concomitants o adquirides prèviament i s’hauria d’aprofitar el seu contacte amb el sistema sanitari per diagnosticar altres infeccions com les produïdes pel VIH, el virus de l’hepatitis C, etc.

En paraules del doctor Luis E. Morano Amado, especialista en Medicina Interna i Malalties Infeccioses, a l’Hospital Universitari Álvaro Cunqueiro de Vigo, “un elevat percentatge de pacients amb VIH són diagnosticats tardanament en estadis avançats de la infecció, tant a Espanya com a Europa. El primer pacient comunicat amb infecció VIH i COVID-19 es va descriure a la Xina i el diagnòstic de la infecció VIH es va realitzar durant el seu ingrés hospitalari provocat pel coronavirus”.

En el referent a l’hepatitis C, “s’estima que actualment hi ha a Espanya uns 80.000 pacients amb infecció activa, el 71% amb infecció coneguda i no tractada, i un 21% no diagnosticats, que no han rebut tractament, i de nou l’actual epidèmia és una oportunitat per detectar a aquests pacients”, ha apuntat el doctor Morano.

En els últims anys el circuit assistencial clàssic de les persones amb infecció per virus d’hepatitis C s’ha simplificat amb la implementació del diagnòstic en un sol pas i l’ús de noves modalitats diagnòstiques que empren proves serològiques ràpides en sang capil·lar o saliva o, més recents, de determinació de la virèmia en sang seca que és analitzada als centres hospitalaris o directament al “point of care”, el dispositiu assistencial en el qual s’atén al pacient. Amb l’arribada de la pandèmia per SARS-CoV-2 s’ha aconseguit simplificar encara més el circuit assistencial al potenciar-se l’ús de la telemedicina i la telefarmàcia.

En el transcurs de la reunió també s’han posat de manifest els avenços en el tractament de l’hepatitis C, amb fàrmacs amb altes taxes d’eficàcia, molt ben tolerats i pangenotípics, que permeten curar als pacients en períodes curts de tractament.

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT