Eliminar l’Hepatitis C a Cantàbria costarà 30 milions d’euros, la major part dels quals ja han estat gastats per les autoritats sanitàries.

L’Hepatitis C és una de les patologies més mortíferes que existeixen, que pràcticament condemnava al pacient. Els nous fàrmacs, i la decisió política de sufragar tractaments que són significativament cars, eradicaran la malaltia i en aquesta dinàmica està al capdavant Cantàbria.

Es calcula que, de mitjana, cada tractament costa 18.070 euros, xifra estimativa corresponent al període entre gener del 2015 i setembre del 2018. Actualment, Cantàbria ha tractat des del 2015 a 1.264 pacients el que li ha suposat a la comunitat un cost de 28,3 milions d’euros. Donat que hi ha un marxa un pla d’eliminació d’Hepatitis que conclourà el 2021 la previsió és tractar a 1.000 pacients més, amb una inversió d’1,5 milions d’euros, el que fa que la despesa total fins llavors sigui de 29,8 milions d’euros.

Amb el propòsit d’assolir l’objectiu ‘d’Hepatitis cero pel 2021’ s’està duent a terme un projecte pioner de Salut Pública basat en la detecció activa (cribratge universal) de persones infectades però que desconeixen la seva situació, el percentatge de les quals pot assolir el 40%. En segon lloc, es busca als pacients que tenen risc (microeliminació), entre els quals es troben els pacients de les presons, que és un subgrup dels interns de les presons. El projecte també inclou l’atenció a la població més vulnerable, entre ells, persones amb problemes de drogoaddicció, pacients psiquiàtrics i alcohòlics crònics.

A Espanya, els últims estudis epidemiològics senyalen que, aproximadament, l’1,2% de la població està afectada per la infecció per aquest virus, dels quals entre el 30-50% tenen infecció activa. El problema s’agreuja a les presons i en altres entorns tancats, com centres de detenció preventiva, institucions psiquiàtriques, etc., on una alta prevalença de conductes de risc, principalment l’ús de drogues injectables, s’associa amb una prevalença de gairebé 10 cops major que la de la població general.

Experiència pionera: El Dueso

Precisament en l’àmbit de les presons, Cantàbria és pionera en l’eradicació de la malaltia. A El Dueso ja no hi ha Hepatitis C, tot i que es segueix tractant ja que hi ha ingressos contínuament.

El cap de Servei de Medicina Digestiva de l’Hospital Valdecilla i president de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, Javier Crespo, és un dels majors experts en Hepatitis C i una de les peces clau d’aquest programa en què la comunitat és pionera.

La iniciativa duta a terme sobre la població reclusa de El Dueso, a partir d’un assaig clínic ideat des del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Valdecilla, ha convertit a aquesta presó en la primera presó del món lliure d’Hepatitis C.

Si es parla d’hepatitis a Espanya amb respecte a Europa, Cresplo explica que “aquesta infecció prèvia per virus C registra índexs més alts al nostre país però ara Espanya ha tractat massivament la malaltia i és, juntament amb Islàndia, un dels dos països que abans eradicarà l’hepatitis C perquè ha fet molt bé els deures”.

Evolució dels tractaments

L’aparició de nous fàrmacs ha millorat sensiblement l’expectativa de vida dels malalts, si bé estan apareixent noves patologies associades al sedentarisme. Fa 20 anys els malalts amb colangitis biliar primària havien de ser trasplantats, avui en dia amb aquesta patologia pràcticament ningú necessita un trasplantament gràcies als nous tractaments; l’hepatocarcinoma ha passat de ser mortal a poder-se tractar amb trasplantament, resecció quirúrgica, tractament sistèmic o radioteràpia; l’Hepatitis C era pràcticament incurable i ara es cura gairebé en el 100% dels casos; la B es controla tot i que no es cura, i hi ha hagut pocs avenços en la malaltia hepàtica per consum d’alcohol. “Seguim detectant tard als pacients i no se’ls hi presta l’atenció adequada, sobre tot perquè es fa tard el diagnòstic”, assegura el doctor Crespo.

Paral·lelament, estan apareixent problemes, com l’esteatohepatitis no alcohòlica, una malaltia que està tenint més prevalença que abans, com als EUA, on era residual fa 25 anys i ara és la causa més freqüent de trasplantaments, associada a obesitat o a síndromes metabòliques. La seva causa és l’alimentació actual i els mals hàbits de vida com el sedentarisme.

L’Organització Mundial de la Salut assegura que la baixa cobertura de les proves diagnòstiques i del tractament és el problema més important que hi ha s’ha de resoldre per assolir l’eliminació mundial de l’hepatitis el 2030, un repte que s’ha proposat l’OMS i que és factible si s’invertissin 6.000 milions de dòlars anuals per eradicar la dolència en països de petits i mitjans ingressos. Això evitaria la mort prematura de 4,5 milions de persones al món durant els propers 10 anys.

Font: eldiario.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT