Una anàlisi dels receptors de trasplantament als EUA revela un canvi important en la forma en què s’assignen els òrgans.

Els ronyons de donants infectats amb el virus de l’hepatitis C (VHC) funcionen tan bé com els ronyons no infectats durant el primer any després del trasplantament, segons un nou estudi de Penn Medicine, de la Universitat de Pensilvània (EUA).

L’anàlisi dels receptors de trasplantament de ronyó als Estats Units, publicat al Journal of the American Society of Nephrology, també revela un augment triple en el nombre de centres de trasplantament que usen ronyons infectats amb VHC i un canvi important en la forma en què s’assignen els òrgans.

Donants infectats

Abans de setembre del 2018, la majoria dels òrgans infectats amb VHC van ser trasplantats en pacients que ja tenien infecció per VHC. Des de llavors, no obstant, gairebé el 75% dels pacients que van ser trasplantats amb ronyons infectats amb VHC encara no tenien el virus.

Els investigadors van informar resultats similars a un any per ambdós grups de pacients. Malgrat l’ús cada cop major d’òrgans infectats amb el VHC i els resultats prometedors, la calculadora de l’índex de perfil de donants de ronyó (KDPI), que combina una varietat de factors de donants per resumir la probabilitat d’insuficiència orgànica després del trasplantament de donant mort, encara assigna puntuacions de risc molt pitjors als òrgans de donants amb VHC positiu.

“Reescalar” l’índex de perfil de donants de ronyó

“Aquests sorprenents resultats proporcionen evidència addicional que el KDPI no avalua amb precisió la qualitat dels ronyons dels donants positius pel VHC”, explica l’autor corresponent de l’estudi, Peter Reese, MD, MSCE, professor associat de Medicina i Epidemiologia.

“Reescalar l’índex per reflectir aquests resultats positius podria portar als metges a oferir aquests ronyons a pacients més joves amb major esperança de vida, quan sigui clínicament apropiat, i podria ajudar a ampliar l’accés dels gairebé 100.000 nord-americans que esperen un trasplantament de ronyó”.

Taxes de supervivència més baixes

Durant dècades, la majoria dels òrgans infectats pel VHC als Estats Units es van descartar en part degut a la preocupació que els òrgans estiguessin associats amb taxes de supervivència significativament més baixes.

Tanmateix, en els últims anys, l’aparició de nous tractament antivirals juntament amb la creixent necessitat de trasplantaments de ronyó, va impulsar el llançament de nous estudis per avaluar la seguretat i l’eficàcia del trasplantament de ronyons infectats amb VHC en pacients a la llista d’espera que no tenien virus.

Dubtes sobre el funcionament

Els estudis, que inclouen un assaig clínic pioner llançat per Penn Medicine el 2016, van revelar que l’ús de ronyons infectats amb VHC, quan es segueix amb una teràpia antiviral, pot conduir a resultats de trasplantament molt bons pels pacients.

Tanmateix, quedaven dubtes sobre si els òrgans infectats amb el VHC funcionarien de manera comparable als ronyons no infectats similars, particularment en pacients que no tenien el virus, i si els resultats prometedors dels estudis de centre únic es confirmarien en un estudi més ampli a nivell nacional.

Un equip d’investigadors, dirigit per Reese i Vishnu Potluri, instructor de Nefrologia en Penn, va analitzar les dades del registre nacional de trasplantaments per examinar l’ús de ronyons infectats amb VHC entre abril del 2015 i març del 2019.

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT