[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Cada any es diagnostiquen al nostre pa\u00eds en torn a 5.900 nous casos de c\u00e0ncer de fetge, molt especialment en homes i persones grans de 50 anys. Un tipus de tumor que, si b\u00e9 sis\u00e8 en freq\u00fc\u00e8ncia a nivell global, es correspon amb la segona malaltia oncol\u00f2gica m\u00e9s letal a tot el m\u00f3n. La ra\u00f3 per aquesta elevada mortalitat s\u2019explica pels retards en el diagn\u00f2stic de la malaltia (en les seves fases inicials no presenta s\u00edmptomes espec\u00edfics) i, sobretot, per la manca de tractaments efica\u00e7os un cop el tumor ha progressat. D\u2019aqu\u00ed la import\u00e0ncia, vital, d\u2019evitar els factors que augmenten el risc de patir un c\u00e0ncer de fetge. Molt especialment el consum excessiu d\u2019alcohol.<\/p>\n
No en va, i com mostra un estudi dirigit per investigadors de l\u2019Hospital Universitari Henri-Mondor\u00a0en Cr\u00e9teil (Fran\u00e7a), els pacients amb c\u00e0ncer de fetge causat per l\u2019alcohol presenten la menor superviv\u00e8ncia de tots els afectats per aquest tipus de tumor.<\/p>\n
Com explica Charlotte Costentin, directora d\u2019aquesta investigaci\u00f3 publicada a la revista Cancer<\/em>, \u201cper tal de millorar el pron\u00f2stic del c\u00e0ncer de fetge en la poblaci\u00f3 alcoh\u00f2lica resulta necess\u00e0ria la implementaci\u00f3 de programes de cribratge efectius tant per a la cirrosi com pel propi tumor, aix\u00ed com millorar l\u2019acc\u00e9s dels pacients als serveis pel tractament de l\u2019alcoholisme<\/strong>\u201d<\/em>.<\/p>\n Les infeccions pels virus de les hepatitis B i C constitueixen les principals causes de desenvolupament de c\u00e0ncer de fetge a tot el m\u00f3n. Uns desencadenants el segon escal\u00f3 dels quals estaria ocupat pel consum excessiu d\u2019alcohol i per l\u2019esteatosi hep\u00e0tica no alcoh\u00f2lica (el \u2018fetge gras\u2019). No obstant, i donats els aven\u00e7os assolits en el tractament de les hepatitis B i, sobretot, C, s\u2019espera que l\u2019alcohol es converteixi en principal factor de risc d\u2019aquest tumor en els propers anys. De fet, l\u2019ab\u00fas de l\u2019alcohol ja \u00e9s la primera causa de c\u00e0ncer de fetge a Fran\u00e7a<\/strong>. Un consum \u2018desmesurat\u2019 que, a m\u00e9s, suposa l\u2019origen de fins a un 25-30% dels casos que es detecten cada any als Estats Units, si b\u00e9 l\u2019alcohol \u00e9s descartat quan hi ha un altre factor de risc, pel que la seva implicaci\u00f3 en el desenvolupament de la malaltia \u00e9s probablement molt major.<\/p>\n Per tant, i com ja han constatat infinitat d\u2019estudis, l\u2019alcohol \u00e9s un dels principals desencadenants del c\u00e0ncer de fetge. Per\u00f2, que el tumor tingui o no el seu origen en l\u2019alcohol, t\u00e9 alguna import\u00e0ncia en el pron\u00f2stic dels pacients? O dit d\u2019una altra manera, la superviv\u00e8ncia dels afectats es veu condicionada per haver abusat o no de l\u2019alcohol?<\/p>\n Per respondre a aquesta pregunta, els autors van seguir durant cinc anys l\u2019evoluci\u00f3 de 894 pacients que acabaven de ser diagnosticats de c\u00e0ncer de fetge, 582 dels quals (el 65% del total) tenien un historial de consum abusiu d\u2019alcohol (no aix\u00ed els 312 restants). \u00c9s m\u00e9s; els autors es van fixar especialment en si els pacients amb c\u00e0ncer de fetge associat a l\u2019alcohol havien deixat o no el seu consum en el moment del diagn\u00f2stic.<\/p>\n Conclosos els cinc anys de l\u2019estudi, 601 dels participants havien mort. I d\u2019acord amb els resultats, els pacients amb c\u00e0ncer de fetge originat per l\u2019alcohol tenien una pitjor funci\u00f3 hep\u00e0tica i, el que \u00e9s m\u00e9s important, una menor mitjana de superviv\u00e8ncia (5,7 mesos enfront a 9,7 mesos)<\/strong> que els participants els tumors dels quals van tenir el seu origen en altres causes.<\/p>\n Per\u00f2 aquesta mortalitat m\u00e9s preco\u00e7 associada al c\u00e0ncer causat per l\u2019ab\u00fas d\u2019alcohol, no podria ser conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un diagn\u00f2stic m\u00e9s tard\u00e0 en aquest grup de pacients? Doncs no. Els autors van dividir als pacients en diversos grups en funci\u00f3 de l\u2019estadi de la malaltia en el moment del diagn\u00f2stic. I en aquest cas, i amb independ\u00e8ncia del factor desencadenant del tumor, la superviv\u00e8ncia va ser similar per a tots els participants que \u2018compartien\u2019 la mateixa fase d\u2019evoluci\u00f3 del tumor.<\/p>\n Com apunten els autors, \u201cels nostres descobriments suggereixen que els pacients amb c\u00e0ncer de fetge relacionat amb l\u2019alcohol tenen una menor superviv\u00e8ncia general degut principalment a una pitjor funci\u00f3 hep\u00e0tica i a les caracter\u00edstiques del tumor en el diagn\u00f2stic\u201d<\/em>.<\/p>\n En aquest context, i donat que la majoria dels pacients amb aquest tipus de c\u00e0ncer presenten signes de cicatritzaci\u00f3 en el fetge (la \u2018cirrosi hep\u00e0tica\u2019) en el moment del diagn\u00f2stic del tumor, els autors van avaluar si la participaci\u00f3 en programes de seguiment de la cirrosi abans de la detecci\u00f3 del c\u00e0ncer podia influir en el pron\u00f2stic dels pacients. I d\u2019acord amb els resultats, s\u00ed: els pacients el tumor dels quals va ser detectat durant el seguiment de la seva cirrosi van tenir una millor superviv\u00e8ncia <\/strong>que aquells en els quals el c\u00e0ncer es va detectar de forma \u2018incidental\u2019. Sobretot en el cas dels participants amb fetge gras o que, tot i amb un c\u00e0ncer associat a l\u2019alcohol, havien deixat de beure. De fet, els pacients amb menor superviv\u00e8ncia van ser aquells que seguien bevent en el moment del diagn\u00f2stic, amb independ\u00e8ncia del grau de cirrosi.<\/p>\n En definitiva, l\u2019alcohol sembla trobar-se darrera dels tumors de fetge m\u00e9s letals. Tant \u00e9s aix\u00ed que ha de requerir-se als metges que prestin una especial atenci\u00f3 a la poblaci\u00f3 amb problemes d\u2019alcoholisme. I a la ciutadania, que limiti (o suspengui) el seu consum d\u2019alcohol.<\/p>\n Com conclou Charlotte Costentin, \u201cuna menor c\u00e0rrega tumoral i una millor funci\u00f3 hep\u00e0tica al diagn\u00f2stic es traduirien en majors taxes de pacients amb c\u00e0ncer hep\u00e0tic relacionat amb l\u2019alcohol susceptibles de rebre tractament curatiu<\/strong>, cas d\u2019una resecci\u00f3 tumoral o d\u2019un trasplantament de fetge\u201d<\/strong><\/em>.<\/strong><\/p>\n <\/p>\nTumors m\u00e9s letals<\/h3>\n
Limitar el consum<\/h3>\n