Segons aquest document, \u201cpot aconseguir-se un gran benefici per a la comunitat si s\u2019avalua als consumidors de drogues i s\u2019aborden les seves necessitats sanit\u00e0ries i socials abans de la seva excarceraci\u00f3\u201d<\/em>. Per aquest motiu, l\u2019Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies <\/strong>(EMCDDA, en les seves sigles en angl\u00e8s) t\u00e9 previst donar suport a una nova iniciativa per augmentar la conscienciaci\u00f3 i fomentar l\u2019acc\u00e9s a les proves de detecci\u00f3 i el tractament de l\u2019hepatitis C en la poblaci\u00f3 reclusa.<\/p>\n El consum de drogues il\u00b7legals \u00e9s un factor reconegut que contribueix a la c\u00e0rrega de morbimortalitat global. Entre els problemes cr\u00f2nics associats al seu consum es troben la depend\u00e8ncia i l\u2019aparici\u00f3 de malalties infeccioses relacionades amb les drogues. L\u2019Informe Europeu sobre Drogues 2018 actualitza l\u2019estat de situaci\u00f3 amb les m\u00e9s importants i, en el cas de l\u2019hepatitis C, constata grans difer\u00e8ncies entre pa\u00efsos en termes de prevalen\u00e7a.<\/p>\n Les hepatitis v\u00edriques en general, i en particular la causada pel virus de l\u2019hepatitis C, tenen una elevada prevalen\u00e7a<\/strong> entre els consumidors de drogues per via parenteral a Europa. Per cada 100 persones amb infecci\u00f3 per VHC, de 75 a 80 desenvoluparan, segons l\u2019informe, una infecci\u00f3 cr\u00f2nica. Aquesta dada t\u00e9, segons els seus autors, importants conseq\u00fc\u00e8ncies a llarg termini, ja que la infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHC, que sovint empitjora pel consum excessiu d\u2019alcohol, provocar\u00e0 m\u00e9s morts i casos d\u2019hepatopaties greus, com cirrosi i c\u00e0ncer, entre els consumidors d\u2019edat m\u00e9s avan\u00e7ada de drogues d\u2019alt risc.<\/p>\n El 2015-2016, la prevalen\u00e7a d\u2019anticossos del VHC, indicatius d\u2019infecci\u00f3 present o passada, a les mostres nacionals de consumidors de drogues per via parenteral va variar entre el 15% i el 82%<\/strong>, tot i que sis dels 13 pa\u00efsos que disposaven de dades nacionals van notificar nivells superiors al 50%. Entre els pa\u00efsos que disposaven de dades de tend\u00e8ncies nacionals durant el per\u00edode 2010-2016, es va observar una disminuci\u00f3 de la prevalen\u00e7a del VHC entre els consumidors de drogues per via parenteral a quatre pa\u00efsos, mentre que en altres dos es va apreciar un augment.<\/p>\n L\u2019actualitzaci\u00f3 2018 de l\u2019Informe Europeu sobre Drogues indica que les conductes de risc relatives a l\u2019administraci\u00f3 de drogues per via parenteral continua exercint un paper essencial en la transmissi\u00f3, no nom\u00e9s del virus de l\u2019hepatitis C, sin\u00f3 tamb\u00e9 del virus del VIH<\/strong>. El 2016, es van notificar a la UE 1.027 diagn\u00f2stics nous<\/strong> de VIH en persones infectades per consum de drogues per via parenteral, el que suposa el 5% de tots els diagn\u00f2stics de VIH en els quals es coneix la via de transmissi\u00f3. Es tracta d\u2019un percentatge que s\u2019ha mantingut baix i estable en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada en la major part dels pa\u00efsos europeus, registrant-se un descens general del 51%<\/strong> entre el 2007 i el 2016.<\/p>\n No obstant, l\u2019administraci\u00f3 de drogues per via parenteral continua exercint un paper essencial en la transmissi\u00f3 d\u2019infeccions en alguns pa\u00efsos: el 2016, segons les dades comunicades al Centre Europeu per a la Prevenci\u00f3 i el Control de les Malalties, m\u00e9s d\u2019una quarta part dels nous diagn\u00f2stics de VIH van ser atribu\u00efts al consum de drogues per via parenteral a Litu\u00e0nia (47%), Luxemburg (29%) i Let\u00f2nia (27%).<\/p>\n Quan va haver-hi dades disponibles, la meitat dels nous diagn\u00f2stics<\/strong> de VIH atribu\u00efts al consum de drogues per via parenteral a la Uni\u00f3 Europea el 2016 es van diagnosticar tard<\/strong>, \u00e9s a dir, quan el virus ja havia comen\u00e7at a danyar el sistema immunitari. A Gr\u00e8cia i Romania, al voltant de 2 de cada 3 nous casos es van diagnosticar tard. El diagn\u00f2stic tard\u00e0 del VIH, destaca l\u2019informe, s\u2019associa a retards en el comen\u00e7ament del tractament antiretrov\u00edric i a una major morbimortalitat. En canvi, afegeixen els seus autors, el diagn\u00f2stic preco\u00e7 i l\u2019inici del tractament antiretrov\u00edric proporcionen a les persones infectades una esperan\u00e7a de vida normal.<\/p>\n <\/p>\nHepatitis C: difer\u00e8ncies entre pa\u00efsos<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/wp-content\/uploads\/imagen-1-4.jpg\")
<\/p>\nVIH: descens i diagn\u00f2stic tard\u00e0<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/wp-content\/uploads\/imagen-2-6.jpg\")
<\/p>\n