[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
L\u2019estudi REACH-2 va mostrar que el tractament de segona l\u00ednia amb ramucirumab va estendre la superviv\u00e8ncia mitjana en un sol mes en comparaci\u00f3 amb el placebo. No obstant, la proporci\u00f3 de persones que seguien amb vida als 18 mesos despr\u00e9s de comen\u00e7ar el tractament va augmentar m\u00e9s del doble, del 11,3% al 24,5%.<\/p>\n
Durant anys o d\u00e8cades, la infecci\u00f3 cr\u00f2nica per hepatitis B o C, el consum excessiu d\u2019alcohol i altres causes de dany hep\u00e0tic poden provocar cirrosi i HCC, un tipus de c\u00e0ncer primari de fetge. Amb freq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019HCC es diagnostica tard, quan \u00e9s dif\u00edcil de tractat, el que el converteix en la principal causa de mort per c\u00e0ncer a tot el m\u00f3n. La ter\u00e0pia antiviral per a l\u2019hepatitis B redueix per\u00f2 no elimina el risc de desenvolupar c\u00e0ncer de fetge, i les persones amb hepatitis C que han progressat a cirrosi segueixen tenint risc d\u2019HCC fins i tot despr\u00e9s d\u2019haver-se curat del virus.<\/p>\n
La quimioter\u00e0pia tradicional no funciona molt b\u00e9 contra el c\u00e0ncer de fetge, per\u00f2 les ter\u00e0pies dirigides conegudes com inhibidors de quinases m\u00faltiples, que es dirigeixen a les vies implicades en el creixement cel\u00b7lular i la formaci\u00f3 de vasos sanguinis, s\u2019han mostrat prometedores.<\/p>\n
Sorafenib (Nexavar) \u00e9s la ter\u00e0pia sist\u00e8mica de primera l\u00ednia est\u00e0ndard per l\u2019HCC avan\u00e7at, d\u2019acord amb les directrius HCC actualitzades recentment de l\u2019Associaci\u00f3 Europea per a l\u2019Estudi del Fetge (EASL, en les seves sigles en angl\u00e8s). Les pautes tamb\u00e9 recomanen lenvatinib (Lenvima). Regorafenib (Stivarga) es recomana pel tractament de segona l\u00ednia, i cabozantinib (Cabometyx) ha mostrat bons resultats en assajos cl\u00ednics. Tot i que l\u2019EASL encara no recomana la immunoter\u00e0pia pel c\u00e0ncer de fetge, l\u2019Administraci\u00f3 d\u2019Aliments i Medicaments dels EUA (FDA, en les seves sigles en angl\u00e8s) ha aprovat l\u2019inhibidor del punt de control nivolumab (Opdivo) per l\u2019HCC.<\/p>\n
Ramucirumab (Cyramza) \u00e9s un antic\u00f2s monoclonal que interfereix amb l\u2019angiog\u00e8nesi o la formaci\u00f3 de vasos sanguinis. Al bloquejar l\u2019activaci\u00f3 del receptor 2 del factor de creixement endotelial vascular (VEGF) (VEGFR2), el medicament prev\u00e9 el desenvolupament de nous vasos sanguinis necessaris per subministrar tumors en creixement.<\/p>\n
Un assaig previ va trobar que tot i que el ramucirumab no va millorar la superviv\u00e8ncia general entre les persones amb HCC avan\u00e7at com un tot, va conduir a un benefici de superviv\u00e8ncia significatiu per aquells amb alfa-fetoprote\u00efna (AFP) altament elevada, un biomarcador emprat per a la detecci\u00f3 del c\u00e0ncer de fetge que \u00e9s associat amb pitjors resultats.<\/p>\n
A la reuni\u00f3 de l\u2019ASCO, Andrew Zhu de l\u2019Hospital General de Massachusetts a Boston va presentar els descobriments de REACH-2, un estudi de seguiment que s\u2019enfoca en persones amb HCC avan\u00e7at i AFP elevada (> 400 ng\/ml) que van ser tractades pr\u00e8viament amb sorafenib de primera l\u00ednia.<\/p>\n
L\u2019estudi va incloure a 292 persones amb HCC a 20 pa\u00efsos d\u2019Europa, Am\u00e8rica del Nord, Am\u00e8rica Llatina i \u00c0sia. Al voltant del 80% eren homes i l\u2019edat mitjana va ser de 64 anys. M\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 tenia c\u00e0ncer de fetge relacionat amb l\u2019hepatitis B, el 26% tenia hepatitis C, el 24% tenia antecedents de consum excessiu d\u2019alcohol i el 8% tenia malaltia del fetge gras.<\/p>\n
Els participants tenien c\u00e0ncer de fetge que no es considerava tractable amb ter\u00e0pies locals o que havia recorregut despr\u00e9s d\u2019aquest tractament. Es van classificar com a Child-Pugh Clase A, el que significa que tenien una funci\u00f3 hep\u00e0tica ben conservada. Gaireb\u00e9 tres quarts tenien c\u00e0ncer disseminat m\u00e9s enll\u00e0 del fetge. Havien deixat de prendre sorafenib degut a la progressi\u00f3 de la malaltia o els efectes secundaris.<\/p>\n
Els participants van ser assignats aleat\u00f2riament per rebre infusions intravenoses de ramucirumab (8 mg\/kg) o placebo cada dues setmanes, juntament amb la millor atenci\u00f3 de suport.<\/p>\n
La mitjana de superviv\u00e8ncia global va ser de 8,5 mesos en el grup de ramucirumab enfront a 7,3 mesos en el grup de placebo. Tot i que la difer\u00e8ncia va ser petita, va ser estad\u00edsticament significativa (p = 0.0199). Als 12 mesos, el 36,8% dels receptors de ramucirumab i el 30,3% dels receptors de placebo seguien vives (no una difer\u00e8ncia significativa). No obstant, la difer\u00e8ncia va ser major, i es va tornar significativa, en 18 mesos: 24,5% vs. 11,3%, respectivament (p = 0.0187).<\/p>\n
La mitjana de superviv\u00e8ncia lliure de progressi\u00f3, \u00e9s a dir, les persones seguien amb vida sense empitjorament de la malaltia, va ser de 2,8 mesos en el bra\u00e7 de ramucirumab enfront a 1,6 mesos en el bra\u00e7 de placebo (P <0,0001).<\/p>\n
Les taxes de resposta global, \u00e9s a dir, la reducci\u00f3 total o parcial del tumor, van ser del 4,6% y 1,1% (no significativament diferents); ning\u00fa va tenir una resposta completa. No obstant, a l\u2019observar la taxa de control de la malaltia, \u00e9s a dir, la reducci\u00f3 del tumor o la malaltia estable, el ramucirumab es va comportar significativament millor que el placebo: 59,9% enfront a 38,9% (p = 0,0006).<\/p>\n
El tractament amb ramucirumab generalment va ser segur, per\u00f2 els efectes secundaris van ser comuns. Les taxes d\u2019interrupci\u00f3 degut a events adversos relacionats amb el tractament van ser del 10,7% en el bra\u00e7 amb ramucirumab enfront al 3,2% en el grup amb placebo; aproximadament un ter\u00e7 dels receptors de ramucirumab van ajustar les seves dosis per reduir els efectes secundaris. L\u2019event advers m\u00e9s important i emergent relacionat amb el tractament en el bra\u00e7 de ramucirumab va ser la pressi\u00f3 arterial alta (12% enfront a 5% en el bra\u00e7 de placebo). Al voltant del 18% van experimentar disfunci\u00f3 hep\u00e0tica greu o insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica, per\u00f2 aix\u00f2 va ser similar en el bra\u00e7 de placebo (16%) i probablement reflecteix la progressi\u00f3 de la malaltia subjacent.<\/p>\n
“REACH-2 \u00e9s el primer estudi positiu en una poblaci\u00f3 de pacients seleccionats per biomarcadors, demostrant un benefici de superviv\u00e8ncia global significatiu i un perfil de seguretat favorable en pacients amb HCC amb AFP basal> 400 ng\/ml, una poblaci\u00f3 associada amb mal pron\u00f2stic”<\/em>, van concloure els investigadors.<\/p>\n <\/p>\n