[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]
\n[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
El tractament de l’hepatitis C cr\u00f2nica ha evolucionat r\u00e0pidament. Els primers dos medicaments antivirals d’acci\u00f3 directa es van aprovar el 2011; nom\u00e9s dos anys despr\u00e9s es va introduir el primer r\u00e8gim lliure d’interfer\u00f3. Ara es disposa de set combinacions altament efectives d’antivirals d’acci\u00f3 directa. El m\u00e9s recent \u00e9s el glecaprevir (un inhibidor de la proteasa de segona generaci\u00f3) coformulat amb pibrentasvir (un inhibidor NS5A de segona generaci\u00f3,\u00a0Maviret<\/strong>; Abbvie, North Chicago, IL, EUA) i sofosbuvir, velpatasvir i voxilaprevir (Vosevi; Gilead, Foster City, CA, EUA). Gaireb\u00e9 totes les combinacions disponibles assoleixen taxes de curaci\u00f3 properes al 100% i s\u00f3n ben tolerades. El juny del 2017, Maviret va rebre una opini\u00f3 del Comit\u00e8 Europeu de Medicaments d’\u00das Hum\u00e0 pel tractament del VHC cr\u00f2nica i\u00a0Vosevi\u00a0<\/strong>va rebre la llic\u00e8ncia de l’Administraci\u00f3 d’Aliments i F\u00e0rmacs dels EUA i de l’Ag\u00e8ncia Europea de Medicaments el juliol.<\/p>\n A\u00a0The Lancet Infectious Diseases<\/em>, Xavier Forns i els seus col\u00b7legues presenten els resultats d’un assaig de fase 3 que avalua l’efic\u00e0cia i seguretat de 12 setmanes de tractament amb\u00a0glecaprevir (300 mg) coformulat amb pibrentasvir (120 mg) en pacients amb virus d’hepatitis C cr\u00f2nica (VHC) amb infecci\u00f3 per genotip 1, 2, 4, 5 o 6 i cirrosi compensada. De 146 pacients inscrits, 145 (99%, IC 95% 98-100) van aconseguir una resposta virol\u00f2gica sostinguda. L’estudi no va incloure pacients amb cirrosi descompensada, de la mateixa manera que pels estudis de\u00a0sofosbuvir, velpatasvir i voxilaprevir. En general, els r\u00e8gims que contenen inhibidors de la proteasa no han d’administrar-se a pacients amb cirrosi descompensada. Actualment, aquests pacients han de tractar-se amb sofosbuvir\u00a0en combinaci\u00f3 amb ledipasvir, velpatasvir o daclatasvir. Els pacients amb infecci\u00f3 pel genotip 3a del VHC s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de tractar, amb taxes de curaci\u00f3 del 96% notificades amb glecaprevir m\u00e9s pibrentasvir i del 89-98% amb combinaci\u00f3 de sofosbuvir i velpatasvir. Aquestes combinacions antivirals d’acci\u00f3 directa de segona generaci\u00f3 podrien facilitar el tractament, donat que les proves de genotip ja no seran necess\u00e0ries, el que els permetr\u00e0 ser utilitzades fins i tot en pa\u00efsos amb menys equips t\u00e8cnics i menor experi\u00e8ncia en el tractament del VHC. Esbrinar el genotip ja no seria necessari en l’era dels medicaments pangenot\u00edpics.<\/p>\n No obstant, la limitaci\u00f3 de l’acc\u00e9s a aquests medicaments potencialment vitals no pot resoldre’s mitjan\u00e7ant la introducci\u00f3 de nous tractaments per si mateixos. La pregunta m\u00e9s important \u00e9s com s’usaran aquests nous medicaments. En general, la seva efic\u00e0cia \u00e9s m\u00ednimament millor que la de les combinacions de medicaments ja disponibles. En pacients amb infecci\u00f3 per genotip 1b, el tractament amb\u00a0ombitasvir, paritaprevir i dasabuvir \u00e9s tan efectiu com el tractament amb glecaprevir coformulat i pibrentasvir; en pacients sense cirrosi, fins i tot 8 setmanes de tractament amb ombitasvir, paritaprevir i dasabuvir s\u00f3n suficients. El mateix succeeix amb els pacients amb infecci\u00f3 per genotip 4. L’\u00fanic avantatge rellevant de glecaprevir coformulat amb pibrentasvir en comparaci\u00f3 amb ombitasvir, paritaprevir i dasabuvir \u00e9s que els pacients han de prendre tres pastilles en lloc de quatre. La ribavirina no es necessita amb\u00a0glecaprevir coformulat amb pibrentasvir en pacients amb infecci\u00f3 per genotip 1a, cosa que evita els efectes secundaris indu\u00efts per ribavirina.<\/p>\n El tractament que es dispensa amb major freq\u00fc\u00e8ncia per a l’hepatitis C cr\u00f2nica a Europa \u00e9s\u00a0ombitasvir, paritaprevir i dasabuvir amb o sense ribavirina. La fixaci\u00f3 de preus no \u00e9s evident a Europa, per\u00f2 la combinaci\u00f3 ombitasvir, paritaprevir i dasabuvir semblen ser l’opci\u00f3 de medicaments m\u00e9s barata del mercat, tot i que s’ha d’afegir que el preu d’un medicament en particular varia entre els estats membres de la UE. Pel general, els medicaments contra l’hepatitis C s\u00f3n m\u00e9s cars a Alemanya i m\u00e9s barats a Romania. Com a hepat\u00f2leg, no \u00e9s la meva feina recomanar com comercialitzar un medicament. El preu probablement dictar\u00e0 quin medicament es pagaran en els diferents pa\u00efsos. Els preus dels medicaments es decideixen en negociacions a alt nivell tipus basar; per tant, ni glecaprevir coformulat amb pibrentasvir ni sofosbuvir, velpatasvir i voxilaprevir probablement siguin f\u00e0rmacs de primera l\u00ednia, almenys fora dels EUA. Des del punt de vista del prescriptor, la millor soluci\u00f3 seria que tots els medicaments tinguessin el mateix preu i el responsable del tractament podria escollir la millor opci\u00f3, en la seva opini\u00f3, per a cada pacient. L’esperan\u00e7a \u00e9s que AbbVie no retiri ombitasvir, paritaprevir i dasabuvir del mercat per augmentar les vendes de\u00a0glecaprevir i pibrentasvir. El mateix argument es pot fer pels medicaments de Gilead.<\/p>\n Glecaprevir coformulat amb pibrentasvir i sofosbuvir, velpatasvir i voxilaprevir, probablement s’empraran per tractar aquells casos amb manca de resposta o amb recaiguda despr\u00e9s d’un tractament de primera l\u00ednia. Les variants associades a la resist\u00e8ncia NS5A s\u00f3n, en la seva majoria, responsables del frac\u00e0s del tractament amb els r\u00e8gims actualment disponibles.\u00a0Pibrentasvir \u00e9s efica\u00e7 contra les variants associades amb la resist\u00e8ncia NS5A m\u00e9s comunes en les posicions 30, 31 i 93. Cap dels pacients inclosos en l’assaig EXPEDITION-1 va fracassar amb un r\u00e8gim amb inhibidor de NS5A previ, per\u00f2 el 40% dels seq\u00fcenciats van tenir mutacions NS5A a l’inici, incl\u00f2s el pacient que va recaure en la setmana 8 despr\u00e9s del tractament amb glecaprevir i pibrentasvir.<\/p>\n La societat hauria d’estar contenta de tenir medicaments segurs amb alta efic\u00e0cia pel tractament del VHC. No obstant, l’\u00fas \u00f2ptim d’aquests medicaments dependr\u00e0 que siguin accessibles pels pacients infectats a tot el m\u00f3n i que tinguin una alta prioritat en l’agenda pol\u00edtica.<\/p>\n *El Dr. Ferenci ens va comunicar en una sessi\u00f3 del passat congr\u00e9s de l’EASL 2016, a Barcelona, que havia superat una hepatitis per VHC i que era portador d’un trasplantament hep\u00e0tic. A m\u00e9s de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a metge hepat\u00f2leg, ha publicat centenars d’articles cient\u00edfics. Les seves publicacions i investigaci\u00f3 es centren en el tractament de les hepatitis virals cr\u00f2niques, les malalties hep\u00e0tiques d’origen gen\u00e8tic i la insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica.<\/em><\/p>\n En el nostre entorn, Maviret (laboratoris AbbVie) ja est\u00e0 comercialitzat a Espanya. Segons la seva fitxa t\u00e8cnica, cada comprimit recobert amb pel\u00b7l\u00edcula cont\u00e9 100 mg de glecaprevir i 40 mg de pibrentasvir. A partir del 15 del novembre, Maviret surt al carrer amb un preu molt competitiu, tant per a tractaments de 8 com de 12 setmanes, el que condicionar\u00e0 la compet\u00e8ncia amb d’altres productes similars.<\/p>\n Els medicaments Epclusa i Vosevi tamb\u00e9 estaran en el mercar i se’ls considera m\u00e9s de rescat, ja que contenen\u00a0sofosbuvir. Segons Gilead, Epclusa \u00e9s el primer tractament pangenot\u00edpic aprovat per a pacients amb hepatitis C, i Vosevi \u00e9s el primer tractament pangenot\u00edpic dissenyat per curar als pacients que han fallat pr\u00e8viament a altres tractaments antivirals.<\/p>\n En opini\u00f3 de l’ASSCAT, en cas de manca de resposta a un tractament amb antivirals d’acci\u00f3 directa, s’ha d’aconsellar l’estudi de variants resistents del VHC (i enviar la mostra al Dr. Josep Quer de l’Hospital Vall Hebron de Barcelona).<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” custom_padding=”0px|||” _builder_version=”3.0.105″ custom_margin=”|||”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_post_title admin_label=”Metadatos – Fecha \u00daltima actualizaci\u00f3n” title=”off” author=”off” date_format=”d\/m\/Y” categories=”off” comments=”off” featured_image=”off” _builder_version=”3.0.106″ title_text_align=”left” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_align=”left” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”#0082ca” border_width_top=”1px” border_color_top=”#cccccc” custom_margin=”50px|||” custom_padding=”10px|||” custom_css_before=”content:%22\u00daltima actualizaci\u00f3n:%22;” global_module=”3449″ saved_tabs=”all”] [\/et_pb_text][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\nFont:\u00a0The Lancet Infectious Diseases 2017; 17(10):1009-1011<\/h6>\n
Article tradu\u00eft i adaptat per l’ASSCAT<\/h6>\n
\n[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_sidebar orientation=”right” area=”et_pb_widget_area_8″ module_class=”ac-posts-sidebar” _builder_version=”3.0.106″ global_module=”3198″ saved_tabs=”all”]
\n[\/et_pb_sidebar][\/et_pb_column][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss”][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light”]<\/p>\nDesde aqu\u00ed puedes compartir esta publicaci\u00f3n. \u00a1Gracias!<\/h5>\n