![\"\"](\"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/wp-content\/uploads\/Higado-3-partes-1024x722.jpg\")
<\/p>\n
L’HCC es desenvolupa en fetges amb cirrosi o en alguns casos amb fibrosi avan\u00e7ada. Les causes de l’hepatopatia de base m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n: hepatitis C, hepatitis B, alcohol i esteatohepatitis. L’etiologia de l’hepatopatia que afavoreix l’aparici\u00f3 d’un HCC dep\u00e8n de la zona geogr\u00e0fica. Aix\u00ed es diferencien els casos segons la seva proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica, globalment es distingeixen les zones de Nord-am\u00e8rica, Europa i \u00c0sia (Jap\u00f3, Corea, Taiwan i Xina). A Corea, Taiwan i Xina predominen les hepatitis pel VHB, mentre que al Jap\u00f3 destaca l’hepatitis per VHC.<\/p>\n
El tractament de l’HCC precisa de la col\u00b7laboraci\u00f3 d’un equip multidisciplinari de diverses especialitats format b\u00e0sicament per cirurgians hepatobiliars i de trasplantament hep\u00e0tic, hepat\u00f2legs, onc\u00f2legs, radi\u00f2legs i anatomopat\u00f2legs. El diagn\u00f2stic \u00e9s en ocasions dif\u00edcil i la ter\u00e0pia s’ha d’individualitzar. La classificaci\u00f3 de l’HCC en estadis en funci\u00f3 de la mida del tumor, nombre de n\u00f2duls, invasi\u00f3 extrahep\u00e0tica, etc., sera \u00fatil per establir el tractament indicat en cada situaci\u00f3. Les opcions terap\u00e8utiques en els pacients amb HCC depenen del seu estadiatge (les seves caracter\u00edstiques radiol\u00f2giques, el nombre de n\u00f2duls, la mida dels mateixos, la seva localitzaci\u00f3 dins del fetge, etc.) tenint en compte la situaci\u00f3 cl\u00ednica del pacient, el pron\u00f2stic de la malaltia hep\u00e0tica de base i les possibilitats en els respectius pa\u00efsos. Els tractaments actuals poden ser curatius en casos molt seleccionats i es basen en la cirurgia: resecci\u00f3 quir\u00fargica del tumor o b\u00e9 trasplantament de fetge. Altres tractaments a nivell de tumor, com s\u00f3n l’ablaci\u00f3 del tumor mitjan\u00e7ant radiofreq\u00fc\u00e8ncia i\/o quimioembolitzaci\u00f3, es poden realitzar en tumors localitzats, en pacients no tributaris de cirurgia. En casos m\u00e9s avan\u00e7ats, quan no es pot realitzar una ter\u00e0pia sobre el tumor, actualment es disposa de\u00a0sorafenib\u00a0<\/strong>(Nexavar\u00ae)<\/strong>\u00a0de la company\u00eda Bayer, que \u00e9s el primer f\u00e0rmac antitumoral per via oral que va demostrar augmentar la superviv\u00e8ncia dels pacients amb HCC (el mecanisme principal d’acci\u00f3 \u00e9s la seva capacitat antiangiog\u00e8nica). En les fases m\u00e9s avan\u00e7ades del tumor els tractaments s\u00f3n pal\u00b7liatius i\/o simptom\u00e0tics.<\/p>\n En general, si un pacient amb HCC ja ha rebut algun tipus de ter\u00e0pia antitumoral i aquesta falla i, per exemple, es confirma una recaiguda del tumor, una possibilitat seria l’administraci\u00f3 del tractament sist\u00e8mic (tractament oral que actua en tot l’organisme) amb sorafenib. No obstant, actualment no es disposa de cap medicament per a pacients que no responen a sorafenib o que no el toleren. Els esfor\u00e7os d’investigaci\u00f3 realitzats amb l’objectiu de disposar d’altres f\u00e0rmacs a m\u00e9s de sorafenib, o per tenir tractaments combinats que poguessin oferir major efic\u00e0cica, fins el moment han fallat.<\/p>\n Les necessitats no cobertes en el camp de l’HCC, o millor dit dels hepatocarcinomes, s\u00f3n nombroses. Com ja s’ha comentat, s’ha de tenir en compte que els pacients amb HCC tenen dues malalties: el propi tumor i la seva hepatopatia base. Els equips multidisciplinaris que investiguen quin seria el millor tractament estan d’acord en qu\u00e8 s’ha de millortat la selecci\u00f3 dels casos a rebre tractaments espec\u00edfics segons les caracter\u00edstiques de la persona com la seva edat, malalties associades, hepatopatia de base, gen\u00e8tica del tumor, etc. S’estan estudiant noves classificacions que permetran saber quins podrien optar a determinades ter\u00e0pies i tolerar els nous tractaments oncol\u00f2gics.<\/p>\n S\u00f3n diverses les companyies farmac\u00e8utiques que estan investigant nous tractaments pel c\u00e0ncer de fetge. Un dels f\u00e0rmacs m\u00e9s interessants \u00e9s\u00a0nivolumab (Opdivo\u00ae),<\/strong>\u00a0producte oncol\u00f2gic immunoterap\u00e8utic amb mecanismes immunes i antitumorals, desenvolupat pel departament d’investigaci\u00f3 en immuno-oncologia de la companyia farmac\u00e8utica\u00a0Bristol-Myers Squibb (BMS).<\/p>\n Aquest f\u00e0rmac ja est\u00e0 aprovat pel tractament d’alguns tipus espec\u00edfics de c\u00e0ncer com s\u00f3n tumors renals, de pulm\u00f3, melanomes, etc., i\u00a0actualment es troba en desenvolupament per a l’Hepatocarcinoma (HCC) en assajos cl\u00ednics de fase III<\/strong>. \u00c9s important con\u00e8ixer que en aquesta fase III s’estan tractant, en un estudi controlat, 724 pacients a tot el m\u00f3n i que l’etapa de reclutament ha finalitzat el desembre del 2016. A Espanya participen 4 centres d’Alacant, Majadahonda, Santiago de Compostel\u00b7la i Pamplona. Els resultats preliminars s’esperen pel 2018-2019 i es presentaran com \u00e9s habitual a les reunions i publicacions cient\u00edfiques.<\/p>\n Els estudis de fase I i II es van realitzar per determinar les dosis a administrar, aix\u00ed com el perfil de seguretat. L’avantatge en el cas d’aquest f\u00e0rmac \u00e9s que, a l’estar aprovat per altres tipus de tumor, els temes referents a la dosi efica\u00e7 i la seguretat ja estan estudiats en altres poblacions amb tumors no hep\u00e0tics, com s’ha mencionat.<\/p>\n Els resultats dels estudis realitzats amb diferents immunoter\u00e0pics oncol\u00f2gics i tamb\u00e9 amb nivolumab van ser presentats pel Dr.\u00a0Bruno Sangro, director de la Unitat d’Hepatologia de la Cl\u00ednica Universit\u00e0ria de Navarra al Congr\u00e9s de l’APASL (Asian Pacific Association for the Study of the Liver) a T\u00f2quio, el febrer del 2016. Segons explica el Dr. Sangro,\u00a0\u201cd<\/em>iverses investigacions realitzades amb l’objectiu de potenciar la resposta immune contra c\u00e8l\u00b7lules tumorals en el tractament de l’HCC avan\u00e7at, van fracassar, pel que es va estudiar el nivolumab, un nou producte immunol\u00f2gic que havia demostrat una activitat en el tractament del melanoma. S’havia observat que l’administraci\u00f3 d’anticossos monoclonals, que milloren la funci\u00f3 de certs limf\u00f2cits T podia ser benefici\u00f3s en el camp de la immunoter\u00e0pia del c\u00e0ncer”<\/em>. Els resultats inicials van facilitar el cam\u00ed per a inhibidors oncog\u00e8nics com el\u00a0nivolumab (anti-PD-1), el qual ha proporcionat recentment un fort senyal d’activitat antitumoral i resultats cl\u00ednics esperan\u00e7adors en el tractament de l’HCC en un assaig cl\u00ednic de fase I \/ II. En l’assaig inicial, es va estudiar un petit grup de pacients amb l’objectiu de determinar la dosi \u00f2ptima i posteriorment es va afegir un grup major de pacients reclutats a tot el m\u00f3n, amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHC o sense ella, o amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHB controlada per agents antivirals. En total, es van tractar 250 pacients amb HCC bastant avan\u00e7at, la majoria d’ells ja havien rebut pr\u00e8viament sorafenib. Despr\u00e9s del tractament amb nivolumab, el 15% dels pacients van assolir una remissi\u00f3 objectiva del tumor (incloent diverses respostes completes) i en un 50% addicional es va aconseguir una malaltia estable. Quant a la superviv\u00e8ncia general, va ser de 14 mesos considerant els dos grups i del 70% en el segon grup de malalts despr\u00e9s de 9 mesos de tractament. La superviv\u00e8ncia general va ser independent de si havien rebut tractament previ amb sorafenib, en ambd\u00f3s grups. \u00c9s important destacar que aquests resultats es van obtenir amb nom\u00e9s un 1% d’efectes adversos greus.<\/p>\n L’equip del Dr. Bruno Sangro tamb\u00e9 va dissertar en el recent congr\u00e9s de l’AASLD (American Association for the Study of Liver Diseases), celebrat a Boston el passat novembre del 2016 sobre “Nivolumab en pacients amb HCC avan\u00e7at: estudi CheckMate 04”. En aquest Congr\u00e9s es van presentar els resultats ja comentats dels estudis de fase I i II que, al ser favorables, permeten avan\u00e7ar en disseny i posta en marxa de l’estudi en fase III. En aquesta fase, les dosis s\u00f3n les seg\u00fcents: nivolumab 240 mg en infusi\u00f3 cont\u00ednua per via endovenosa en 30 minuts, cada 2 setmanes; comparant amb\u00a0sorafenib, 400 mg cada 12 hores, comprimits per via oral. Els dos grups s’estratifiquen perqu\u00e8 siguin el m\u00e9s homogenis possible a efectes estad\u00edstics, segons si s\u00f3n portadors de VHC, si tenen invasi\u00f3 vascular pel tumor, si tenen met\u00e0stasi, i segons l’origen geogr\u00e0fic del pacient. L’objectiu \u00e9s avaluar la superviv\u00e8ncia aconseguida en cada grup, aix\u00ed com els events de toxicitat o de progressi\u00f3 de la malaltia durant el seguiment.<\/p>\n Els estudis de nivolumab en l’HCC s’han realitzat comparant la seva efic\u00e0cia i seguretat que, com hem dit, \u00e9s el tractament est\u00e0ndard actual en els tumors hep\u00e0tics avan\u00e7ats. Actualment, la superviv\u00e8ncia obtinguda amb sorafenib \u00e9s de mitjana entre 6,5 mesos i 10,7 mesos, tot i que hi ha casos molt excepcionals amb sobrevides d’anys. Per aquesta ra\u00f3, els resultats inicials de tractaments en estudi per l’HCC, com en aquest cas amb nivolumab, s\u00f3n prometedors.<\/p>\n L’Hepatocarcinoma (HCC) en fase avan\u00e7ada es presenta com un tumor que no es pot beneficiar d’una intervenci\u00f3 quir\u00fargica per la seva mida o localitzaci\u00f3 dins del fetge o pel seu creixement difusament i, de moment, nom\u00e9s es disposa de sorafenib en pacients amb cirrosi no descompensada i que no tinguin contraindicacions a aquest f\u00e0rmac.<\/p>\n Es precisen tractaments que es podrien administrar com manteniment despr\u00e9s de ter\u00e0pies curatives, o b\u00e9 com a tractaments combinats per millorar els resultats, o tractaments de rescat, etc. Tot aix\u00f2 per aconseguir que algun dia l’HCC es converteixi, si ni s’arrib\u00e9s a curar totalment, en una malaltia cr\u00f2nica amb bona qualitat de vida i que s’arribi a controlar. Es pot pensar en els aven\u00e7os aconseguits en altres tipus de c\u00e0ncer al poder classificar-los segons els seus marcadors gen\u00e8tics, hormonals, etc. i aix\u00ed les persones poden tenir tractaments personalitzats i m\u00e9s espec\u00edfics com per exemple en el c\u00e0ncer de mama i en alguns limfomes. A m\u00e9s, es sap que la resposta de l’organisme enfront a l’aparici\u00f3 d’un HCC no nom\u00e9s provoca una reacci\u00f3 d’inflamaci\u00f3 a nivell local (en el mateix fetge), sin\u00f3 tamb\u00e9 a nivell general o sist\u00e8mic. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els tractaments oncol\u00f2gics anti-HCC tamb\u00e9 es dissenyen per actuar a nivell sist\u00e8mic.<\/p>\n <\/p>\n Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/strong><\/em><\/p>\n Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/em><\/p>\n El-Khoueiry, A B et al.\u00a0Phase I\/II safety and antitumor activity of nivolumab in patients with advanced hepatocellular carcinoma (HCC): CA209-040. Clin Oncol 33, 2015 (suppl; abstr LBA101).<\/em><\/p>\n Sangro B et al.\u00a0A randomized, multicenter, phase 3 study of nivolumab vs sorafenib as first-line treatment in patients (pts) with advanced hepatocellular carcinoma (HCC):\u00a0CheckMate-459. Clin Oncol 34, 2016 (suppl; abstr TPS4147) LB-10.<\/em><\/p>\n Melero I et al.\u00a0Nivolumab (Nivo) in Patients (Pts) With Advanced Hepatocellular Carcinoma (HCC): the CheckMate 040 Study. Hepatology 2016; 64: 1118A\u20131140A.<\/em><\/p>\n Bruno Sangro.\u00a0Nivolumab Maintains Positive Results in Latest HCC Findings\u00a0State-of-the Art Lecture Immunotherapy for HCC; 8 July 2016 Liver Cancer 2016;5(suppl 1):1\u201394<\/em><\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” custom_padding=”0px|||” _builder_version=”3.0.105″ custom_margin=”|||”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_post_title admin_label=”Metadatos – Fecha \u00daltima actualizaci\u00f3n” title=”off” author=”off” date_format=”d\/m\/Y” categories=”off” comments=”off” featured_image=”off” _builder_version=”3.0.106″ title_text_align=”left” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_align=”left” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”#0082ca” border_width_top=”1px” border_color_top=”#cccccc” custom_margin=”50px|||” custom_padding=”10px|||” custom_css_before=”content:%22\u00daltima actualizaci\u00f3n:%22;” saved_tabs=”all” meta=”on” date=”on” featured_placement=”below” text_color=”dark” text_background=”off” global_module=”3449″]<\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_post_title][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_sidebar orientation=”right” area=”et_pb_widget_area_8″ module_class=”ac-posts-sidebar” _builder_version=”3.0.106″ global_module=”3198″ saved_tabs=”all”]<\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_sidebar][\/et_pb_column][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss”][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\nEstudis de fase I i II amb nivolumab<\/h3>\n
Conclusions<\/h3>\n
Desde aqu\u00ed puedes compartir esta publicaci\u00f3n. \u00a1Gracias!<\/h5>\n