[et_pb_section bb_built=”1″ inner_shadow=”on” fullwidth=”on” _builder_version=”3.0.106″ background_color_gradient_direction=”20deg” custom_margin=”|||” custom_padding=”|||” next_background_color=”#000000″][et_pb_fullwidth_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_align=”center” title_text_color=”#333333″ title_line_height=”1.2em” meta_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” background_color=”rgba(0,0,0,0.6)” border_color_bottom=”rgba(51,51,51,0.31)” border_style_bottom=”inset” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”200px||50px|” custom_padding_phone=”50px||50px|” custom_padding_last_edited=”on|tablet” animation_style=”fade” box_shadow_style=”preset6″ title=”on” meta=”on” date=”on” categories=”on” featured_image=”on” text_color=”dark”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_fullwidth_post_title][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Els primers tractaments que es van administrar en l’hepatitis C cr\u00f2nica es van aprovar fa 25 anys i es basaven en interfer\u00f3. Era un tractament llarg i els resultats inicials van ser dolents, ja que nom\u00e9s el 5% de les persones obtenien la Resposta Viral Sostinguda (RVS). A partir de l’any 2000, la RVS arribava al 50% dels pacients tractats amb intefer\u00f3 pegilat i ribavirina. Aquests tractaments inicials tenien freq\u00fcentment contraindicacions, es toleraven malalment i s’associaven a efectes adversos greus.<\/p>\n
No obstant, es va observar que si s’aconseguia una RVS, que equival a la curaci\u00f3 del virus, es redu\u00efa la progressi\u00f3 a cirrosi, el risc de tenir un carcinoma hepatocel\u00b7lular i els pacients diab\u00e8tics milloraven en les seves complicacions renals i\/o cardiovasculars.<\/p>\n
Els pacients amb hepatitis C d’edat avan\u00e7ada es van considerar “dif\u00edcils de tractar”, doncs amb major freq\u00fc\u00e8ncia tenien una malaltia hep\u00e0tica m\u00e9s avan\u00e7ada que contraindicava l’administraci\u00f3 d’interfer\u00f3, tenien una taxa de resposta al tractament baixa i pitjor toler\u00e0ncia a les possibles reaccions adverses que podien ser greus. Presentaven altres malalties cr\u00f2niques i un major risc que el tractament afavor\u00eds una descompensaci\u00f3 i\/o requer\u00eds hospitalitzaci\u00f3.<\/p>\n
La indicaci\u00f3 del tractament semblava raonable perqu\u00e8 no existien altres opcions i per la progressi\u00f3 de la malaltia hep\u00e0tica que s’accelera amb l’edat, per\u00f2 en aquells que el rebien la qualitat de vida es redu\u00efa durant l’any de tractament sense una clara garantia d’obtenir beneficis amb el tractament.<\/p>\n
A partir del 2011, es va produir un canvi conceptual quan va arribar la primera generaci\u00f3 d’AAD, tot i que seguia existint un risc important de toxicitat, ja que s’havien d’administrar amb interfer\u00f3 i ribavirina (tractament triple).<\/p>\n
El 2014, es va aprovar, pel genotip 1, una combinaci\u00f3 d’AAD que no requer\u00eds interfer\u00f3 o ribavirina. Des de llavors, les combinacions de f\u00e0rmacs AAD administrades durant 8-12 setmanes estan disponibles per a tots els genotips. Els resultats s\u00f3n excel\u00b7lents, amb una RVS del 95% o major.<\/p>\n
A l’article de\u00a0S. Lens i col\u00b7laboradors es recullen els resultats d’un estudi retrospectiu de 1.252 pacients amb el virus de l’hepatitis C (VHC) de \u2265 65 anys que van rebre tractament sense interfer\u00f3 al Registre Nacional Espanyol (Hepa-C). D’ells, 955 (76%) tenien entre 65 i 74 anys, 211 (17%), tenien entre 75 i 79 anys i y 86 (7%) tenien una edat \u2265 80 anys a l’inici de la ter\u00e0pia antiviral. El VHC de genotip-1b va ser el predominant (88%) i el 48% d’ells van ser no responedors previs. Una elevada taxa de pacients tenia cirrosi (922, 74%), dels quals l’11% presentaven algun tipus de descompensaci\u00f3 hep\u00e0tica. La RVS del grup va ser del 94%, sense difer\u00e8ncies entre les tres categories d’edat. L’alb\u00famina \u2264 3,5 g\/dl va ser l’\u00fanic predictor negatiu de resposta. Respecte a la tolerabilitat, la taxa dels efectes adversos va augmentar segons l’edat i els principals predictors de mortalitat (2,3%) van ser l’edat \u2265 75 a\u00f1os i l’alb\u00famina \u2264 3,5.<\/p>\n
Davant la perspectiva que en els pa\u00efsos occidentals la poblaci\u00f3 est\u00e0 envellint per l’augment de l’esperan\u00e7a de vida i que l’hepatitis C cr\u00f2nica \u00e9s prevalent en persones de m\u00e9s edat, ja s’ha observat que als Estats Units, on m\u00e9s del 75% dels pacients amb hepatitis C s\u00f3n “baby boomers”, te\u00f2ricament podrien tenir una millor esperan\u00e7a de vida que les generacions anteriors.<\/p>\n
Als Estats Units, els “baby boomers” s\u00f3n les persones nascudes entre els anys 1946 i 1964, i que presenten una elevada prevalen\u00e7a (3,3%) d’hepatitis C cr\u00f2nica, adquirida en la seva adolesc\u00e8ncia o en l’edat adulta.<\/p>\n
La intoler\u00e0ncia a aquests f\u00e0rmacs \u00e9s rara i els efectes adversos s\u00f3n m\u00ednims. \u00c9s important controlar eventuals interaccions medicamentoses, donat que els pacients m\u00e9s grans poden consumir f\u00e0rmacs per malalties no hep\u00e0tiques. No obstant, s’ha comunicat que la freq\u00fc\u00e8ncia dels efectes adversos en relaci\u00f3 amb tractaments concomitants no va ser major en els pacients m\u00e9s grans de 65 anys en comparaci\u00f3 amb pacients m\u00e9s joves en estudis recents.<\/p>\n
L’an\u00e0lisi de les dades dels assajos cl\u00ednics, avaluant l’efic\u00e0cia i la seguretat de 10 r\u00e8gims AAD aprovats, ha confirmat una elevada efic\u00e0cia en diversos estudis, que varien entre el 95-100%, excepte en pacients amb cirrosi avan\u00e7ada. Amb alguns protocols terap\u00e8utics, els pacients amb cirrosi compensada o amb tractaments previs van tenir unes taxes menors de RVS.<\/p>\n
A m\u00e9s, algunes dades sobre els resultats del tractament anti-VHC en les persones grans van suggerir que tindrien una millora en la qualitat de vida relacionada amb la salut despr\u00e9s d’obtenir la RVS amb els AAD.<\/p>\n
Algunes publicacions corroboren els resultats presentats pel grup espanyol. Pels pacients amb cirrosi, si el tractament del VHC s’inicia entre les edats de 65-75 anys s’estima que tindran una millora en la seva esperan\u00e7a de vida, per\u00f2 a l’edat de 80 anys es guanyaria menys d’un any de vida (estad\u00edsticament).<\/p>\n
Actualment ja s’han publicat experi\u00e8ncies similats a la de l’article de S. Lens i col\u00b7laboradors, amb el tractament amb AADs en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica. En un estudi itali\u00e0 de 282 pacients de 65 anys o m\u00e9s, la majoria dels quals tenien cirrosi, la RVS va ser del 95% i similar en tots els subgrups d’edat.<\/p>\n
No obstant, la RVS en els pacients amb cirrosi descompensada, va ser nom\u00e9s del 81%. En un estudi espanyol de 120 pacients majors de 65 anys, el 64% dels quals tenien cirrosi i el 43% tenien antecedents d’un tractament previ, la RVS va ser del 88%.<\/p>\n
En un estudi restrospectiu realitzat en 17.487 veterans dels EUA, sobre l’efectivitat dels AAD, analitzant segons el grup d’edat, la RVS va ser de 91% en els de 65-69 anys, del 90% en els de 70-74 anys, i del 94% en els majors de 75 anys i en l’estudi estad\u00edstic l’edat no va ser predictiva de la taxa de resposta.<\/p>\n
En l’estudi retrospectiu de S. Lens i col\u00b7laboradors, es confirma l’efectivitat i seguretat dels AAD administrats,\u00a0en 1.252 pacients de 65 anys o m\u00e9s, amb hepatitis C, l’11% dels quals tenien descompensaci\u00f3 hep\u00e0tica. La majoria tenien entre 65 i 74 anys, i un quart d’ells tenien 75 anys o m\u00e9s. El 74% del grup presentava cirrosi, la qual era m\u00e9s freq\u00fcent a major edat. Gaireb\u00e9 la meitat tenia antecedents de tractaments previs, per\u00f2 els grups de m\u00e9s edat eren els que m\u00e9s freq\u00fcentment estaven rebent el seu primer tractament.<\/p>\n
La RVS va ser del 94%, considerant tot el grup i no va diferir significativament entre els grups de m\u00e9s edat, tot i que entre els tractats pr\u00e8viament, els pacients amb cirrosi, i aquells amb cirrosi descompensada i aquells que presentaven nivells d’alb\u00famina de\u00a03,5 g\/dl o menors tenien taxes de resposta m\u00e9s baixes. Les interaccions medicamentoses no van afectar a les taxes de resposta.<\/p>\n
En conjunt, els resultats publicats indiquen que l’edat ja no ha de considerar-se una barrera pel tractament. Donada la curta durada del tractament, juntament amb la seva facilitat de dosificaci\u00f3, efic\u00e0cia, bona toler\u00e0ncia, efectes adversos m\u00ednims i millora de l’esperan\u00e7a de vida potencial, s’haurien de considerar nom\u00e9s com eventuals obstacles a rebre el tractament el seu cost i possibles malalties associades.<\/p>\n
En conjunto, los resultados publicados indican que la edad ya no debe considerarse una barrera para el tratamiento. Dada la corta duraci\u00f3n del tratamiento, junto con su facilidad de dosificaci\u00f3n, eficacia, buena tolerancia, efectos adversos m\u00ednimos y mejora de la esperanza de vida potencial, se deber\u00edan considerar solamente como eventuales obst\u00e1culos a recibir el tratamiento su coste y posibles enfermedades asociadas.<\/p>\n
Millorar la taxa de RVS en pacients amb malaltia descompensada, oferir alternatives als no responedors, oferir m\u00e9s informaci\u00f3 sobre el risc d’una possible reactivaci\u00f3 del virus de l’hepatitis B durant el tractament del VHC amb AAD, en especial en els pacients d’edat avan\u00e7ada, seran reptes per investigacions futures.<\/p>\n
L’estudi \u00e9s molt important.\u00a0Els resultats presentats demostren que no es pot descartar a ning\u00fa del tractament per l’edat. La decisi\u00f3 s’ha d’indicar despr\u00e9s d’avaluar els pros i contres i informant a la persona i als seus familiars<\/strong>.<\/strong><\/p>\n En relaci\u00f3 a les eventuals comorbiditats que pateix el pacient s’han d’estudiar a nivell individual. La dol\u00e8ncia que aparentment contraindicaria l’administraci\u00f3 d’AAD \u00e9s possible que es degui a una manifestaci\u00f3 extrahep\u00e0tica del propi VHC, com, per exemple, vasculitis,<\/strong>\u00a0glomerulonefritis, etc.<\/strong><\/p>\n Els resultats obtinguts en els \u00faltims anys, en el camp del tractament anti-VHC s\u00f3n espectaculars. Per aix\u00f2 \u00e9s molt necessari disposar d’informaci\u00f3 actualitzada.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Font: Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/em> Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/em><\/p>\n Lens S., Fern\u00e1ndez I, Rodr\u00edguez-Tajes S et al. Interferon-free therapy in elderly patients with advanced liver disease . Am J Gastroenterol 2017 ; 112 : 1400 \u2013 9<\/p>\n Editorial. R. S. Koff. Direct Antiviral Agents Eliminate the Age Barrier to Treatment of Chronic Hepatitis C Am J Gastroenterol 2017; 112:1410\u20131411<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” custom_padding=”0px|||” _builder_version=”3.0.105″ custom_margin=”|||”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_post_title admin_label=”Metadatos – Fecha \u00daltima actualizaci\u00f3n” title=”off” author=”off” date_format=”d\/m\/Y” categories=”off” comments=”off” featured_image=”off” _builder_version=”3.0.106″ title_text_align=”left” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_align=”left” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”#0082ca” border_width_top=”1px” border_color_top=”#cccccc” custom_margin=”50px|||” custom_padding=”10px|||” custom_css_before=”content:%22\u00daltima actualizaci\u00f3n:%22;” saved_tabs=”all” meta=”on” date=”on” featured_placement=”below” text_color=”dark” text_background=”off” global_module=”3449″]<\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_post_title][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_sidebar orientation=”right” area=”et_pb_widget_area_8″ module_class=”ac-posts-sidebar” _builder_version=”3.0.106″ global_module=”3198″ saved_tabs=”all”]<\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_sidebar][\/et_pb_column][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss”][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\nDesde aqu\u00ed puedes compartir esta publicaci\u00f3n. \u00a1Gracias!<\/h5>\n