[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
El diagn\u00f2stic de 30 malalties que acostuma a fer l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, com la hipertensi\u00f3, el colesterol i la diabetis, ha caigut, de mitjana, un 40% des de que va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia del coronavirus. La xifra surt d\u2019un estudi<\/a>\u00a0del Consorci d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) i l\u2019Hospital Cl\u00ednic, que ha registrat la xifra de nous diagn\u00f2stics de les 30 malalties m\u00e9s freq\u00fcents a Catalunya i l\u2019ha comparat amb les recollides entre el 2017 i el 2019. Aquesta aturada tamb\u00e9 s\u2019ha notat en patologies m\u00e9s greus com la malaltia pulmonar obstructiva cr\u00f2nica (MPOC) i alguns c\u00e0ncers, com el de mama o el melanoma<\/a>. Antoni Sis\u00f3, metge de prim\u00e0ria i investigador principal de l\u2019estudi, atribueix bona part d\u2019aquesta disminuci\u00f3 a l\u2019abs\u00e8ncia de visites presencials als centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria (CAP). \u201cLa directriu de les autoritats era molt clara: prioritzeu la COVID i eviteu l\u2019entrada de pacients per a qu\u00e8 no es produeixin aglomeracions i contagis. Quan se\u2019ns ordena aix\u00f2, se\u2019ns demana que releguem a un segon pla la resta de malalties\u201d<\/em>, afirma.\u00a0<\/em><\/p>\n Els registres de nous diagn\u00f2stics del 2020 constaten una reducci\u00f3 anormal de malalts que oscil\u00b7la entre el 35% i el 50% dependent de la malaltia. Sis\u00f3 explica que degut al monopoli de la COVID ara hi ha m\u00e9s \u201cmalalties submergides\u201d <\/em>o invisibles que no s\u2019han diagnosticat o que s\u2019han identificat tard. I malgrat que l\u2019estudi s\u2019ha fet amb les dades de 85.000 habitants de Barcelona, els investigadors asseguren que els resultats s\u00f3n extrapolables a tot Catalunya. La solidesa de l\u2019an\u00e0lisi, subratlla Sis\u00f3, \u00e9s tan gran que les conclusions s\u2019han publicat a la revista m\u00e9s prestigiosa de medicina familiar, l\u2019Annals of Family Medicine<\/em>.<\/p>\n Durant mesos, el virus ha \u201cbunqueritzat\u201d <\/em>els CAP i la relaci\u00f3 entre metges i pacients ha canviat radicalment, i encara ara s\u2019arrastren les conseq\u00fc\u00e8ncies de la gaireb\u00e9 supressi\u00f3 de les visites cara a cara, tant en la detecci\u00f3 de malalties cr\u00f2niques com en el seguiment de les ja diagnosticades. \u201cNosaltres estem entrenats per a l\u2019exploraci\u00f3 f\u00edsica, l\u2019observaci\u00f3 i la conversa amb el pacient. El cara a cara \u00e9s el nostre terreny d\u2019experi\u00e8ncia, m\u00e9s que qualsevol altre model de relaci\u00f3 pacient-metge\u201d<\/em>, explica Sis\u00f3, qui afirma que la manca de presencialitat es tradueix en una infradetecci\u00f3 de noves malalties i un empitjorament de les condicions dels malalts, que arriben a les consultes m\u00e9s descompensats i amb s\u00edmptomes m\u00e9s greus.<\/p>\n La directora del Servei Catal\u00e0 de la Salut (CatSalut), Gemma Craywinckel, assegura que el 2020 va ser un any molt complicat per a la detecci\u00f3 de noves malalties. \u201cEstimem que els diagn\u00f2stics de les malalties m\u00e9s prevalents es van reduir entre un 20% i un 30%. Costa saber si aquests casos haurien arribat a les consultes o no sense pand\u00e8mia, per\u00f2 la disminuci\u00f3 \u00e9s evident\u201d<\/em>, explica. A m\u00e9s, Salut tamb\u00e9 ha observat que s\u2019han redu\u00eft les visites i el control m\u00e8dic sobre la medicaci\u00f3 a pacients cr\u00f2nics. \u201cEl 2020 no vam poder recuperar l\u2019activitat perduda, per\u00f2 aquest 2021 ja ho estem fent. Treballem per recuperar la presencialitat a la prim\u00e0ria, escur\u00e7ar els temps per fer proves diagn\u00f2stiques i aconseguir una primera visita amb els especialistes\u201d<\/em>, afegeix.<\/p>\n La prim\u00e0ria \u00e9s el primer lloc on es dirigeix la poblaci\u00f3 quan creu que pot patir un problema de salut, per\u00f2 no tothom d\u00f3na el pas, i el context pand\u00e8mic ha obstaculitzat l\u2019accessibilitat al sistema sanitari. Aquest \u00e9s el cas de Maria, de 56 anys, que fa poc es va visitar per uns dolors insuportables a les articulacions. Malgrat que admet que sempre ha estat reticent a anar al metge, assegura que la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica tampoc convidava a anar al CAP. \u201cPensava que havia d\u2019estar molt malament per anar o tenir un problema m\u00e9s urgent. No m\u2019atrevia a anar per a una revisi\u00f3\u201d<\/em>, explica.<\/p>\n Els seus problemes de salut van comen\u00e7ar justament despr\u00e9s del confinament. \u201cCom s\u00f3c una persona activa \u2013nedo tres cops per setmana i vaig en bici a la feina-, creia que el dolor venia del canvi d\u2019h\u00e0bits, de teletreballar i passar moltes hores asseguda. Per\u00f2 el dolor se\u2019m va estendre i vaig comen\u00e7ar a preocupar-me\u201d<\/em>, admet. Fins que un mat\u00ed de principis de setembre no es va poder aixecar del llit ni posar un peu al terra. Llavors va sol\u00b7licitar una e-consulta i poc despr\u00e9s li van programar una visita urgent.<\/p>\n \u201cCreuen que es polimi\u00e0lgia reum\u00e0tica i m\u2019han derivat a reumatologia de l\u2019Hospital Trueta\u201d<\/em>, explica. Ara, malgrat que el dolor no ha desaparegut \u2013t\u00e9 rigidesa i debilitat als m\u00fasculs-, la cortisona que li han prescrit li permet dormir a la nit i recuperar la mobilitat. \u201cNo puc dir si hauria anat abans al metge o no, per\u00f2 si la COVID no hagu\u00e9s alterat tant la nostra normalitat m\u2019hauria donat compte abans que quelcom anava malament perqu\u00e8 no hauria trobat excuses per aquests canvis\u201d<\/em>, diu.<\/p>\n La caiguda d\u2019aquests diagn\u00f2stics tamb\u00e9 s\u2019explica pel component de la por, que va dissuadir a molta gent d\u2019apropar-se a les consultes quan ho necessitava. Sis\u00f3 ho ha viscut a la seva consulta: a l\u2019estiu una dona de 53 anys es va visitar per un dolor lumbar que arrastrava des de feia moltes setmanes i l\u2019ecografia va acabar confirmant que tenia c\u00e0ncer d\u2019ovari. Malgrat els s\u00edmptomes, la dona explicava que no s\u2019havia atrevit a anar al metge perqu\u00e8 creia que tenien molta feina, no els volia contagiar i tenia por de contagiar-se ella.<\/p>\n Moltes de les malalties cardiovasculars i metab\u00f2liques, com per exemple la hipertensi\u00f3 i la diabetis, s\u00f3n recuperables; \u00e9s a dir, la persona pot reconduir el seu estat de salut amb h\u00e0bits de vida saludable i control m\u00e8dic. \u201cAra b\u00e9, a curt termini s\u2019hauran de fer seguiments m\u00e9s intensius i prescriure tractaments que poden resultar m\u00e9s agressius, i que evidentment requeriran un augment en la dedicaci\u00f3 de recursos\u201d<\/em>, explica Sis\u00f3.<\/p>\n Per exemple, el CAP Les Corts de Barcelona ha analitzat l\u2019evoluci\u00f3 de 250 malalts de diabetis comparant l\u2019estat de salut que tenien al desembre del 2019 i al desembre del 2020, i les conclusions s\u00f3n preocupants. En general, els diab\u00e8tics pesen 4,5 kg m\u00e9s de mitjana, tenen una pressi\u00f3 arterial molt m\u00e9s elevada i menys control metab\u00f2lic, que pot derivar en la s\u00edndrome del peu diab\u00e8tic (que pot comportar amputacions a la llarga) o en retinopaties que poden acabar en ceguera.<\/p>\n Ara b\u00e9, el c\u00e0ncer \u00e9s probablement la malaltia que m\u00e9s preocupa als professionals sanitaris, perqu\u00e8 una detecci\u00f3 preco\u00e7 \u00e9s clau i l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s la porta d\u2019entrada de bona part dels pacients amb sospites. La directora del CatSalut xifra en un 21% la caiguda mitjana de nous diagn\u00f2stics de c\u00e0ncer i admet que la prioritat \u00e9s recuperar la presencialitat als CAP i \u201canar a buscar\u201d<\/em> els c\u00e0ncers en fases precoces. \u201cOn hem de posar els m\u00e0xims esfor\u00e7os i ser selectius \u00e9s en all\u00f2 que ens ha quedat submergit durant aquest temps\u201d<\/em>, afirma, i afegeix que el diagn\u00f2stic de casos de c\u00e0ncer de mama i colon ja ha repuntat aquest 2021.<\/p>\n \u201cA curt termini farem seguiments m\u00e9s intensius i prescriurem tractaments que poden ser m\u00e9s agressius\u201d<\/em><\/strong>, indica Antosi Sis\u00f3, metge de prim\u00e0ria i investigador principal de l\u2019estudi.<\/p>\n En canvi, el coronavirus tamb\u00e9 ha for\u00e7at el diagn\u00f2stic preco\u00e7 del c\u00e0ncer de pulm\u00f3: els nous casos s\u2019han incrementat un 42% en un any. En part, argumenta Sis\u00f3, per l\u2019augment de radiografies i esc\u00e0ners tor\u00e0cics que s\u2019han fet per controlar la infecci\u00f3 de COVID. \u201cGr\u00e0cies a aquesta vigil\u00e0ncia hem pogut diagnosticar de manera preco\u00e7 c\u00e0ncers i tumors de mida petita que haurien debutat m\u00e9s tard\u201d<\/em>, ha explicat Sis\u00f3.<\/p>\n L\u2019estudi tamb\u00e9 constata que han repuntat un 16% els diagn\u00f2stics d\u2019ansietat, malgrat que els professionals creuen que la xifra seria encara superior tenint en compte que els trastorns de salut mental que es detecten s\u00f3n nom\u00e9s la punta de l\u2019iceberg.<\/p>\n <\/p>\nLa por i el canvi d\u2019h\u00e0bits<\/h3>\n
M\u00e9s c\u00e0ncers de pulm\u00f3<\/h3>\n