[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
Quina import\u00e0ncia t\u00e9 el diagn\u00f2stic del VHC en un sol pas? Qu\u00e8 aporta al pacient?<\/strong><\/p>\n Partint d\u2019un fet hist\u00f2ric molt senzill que els hepat\u00f2legs coneixen hi havia un grau bastant important d\u2019infradiagn\u00f2stic en l\u2019hepatitis C, que \u00e9s una malaltia amb una prevalen\u00e7a significativa. Probablement per les dificultats que tenia, tant el metge d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria que era el que parlava en la majoria dels casos amb el propi malalt per aconseguir arribar al final del diagn\u00f2stic de la infecci\u00f3. Una infecci\u00f3 primer requereix d\u2019una sospita per part del metge o una intenci\u00f3 de cribratge de mirar la seva serologia, veure els anticossos front a l\u2019hepatitis C i veure si aquests s\u00f3n positius i una determinaci\u00f3 de la c\u00e0rrega viral.<\/p>\n Aix\u00f2 sembla una cosa molt senzilla, per\u00f2 no ho \u00e9s tant. perqu\u00e8 el malalt ha d\u2019anar al metge de prim\u00e0ria que li demanar\u00e0 una determinaci\u00f3 d\u2019anticossos, primer se li treur\u00e0 una mostra de sang que viatjar\u00e0 a un laboratori com el meu, es far\u00e0 la serologia, jo respondr\u00e9 amb aquesta serologia al metge, que la mirar\u00e0, i en el cas que aquesta sigui positiva o negativa, citar al pacient per dir al pacient el que li ha sortit. Si \u00e9s positiva, tornar a citar al pacient per fer una altra extracci\u00f3 de sang, que representa que el pacient un altre cop ha de despla\u00e7ar-se, i llavors aquesta nova mostra per fer la c\u00e0rrega viral anir\u00e0 de nou al meu laboratori per a qu\u00e8 jo vegi si t\u00e9 una c\u00e0rrega viral detectable. Aquest resultat tornar\u00e0 un altre cop al metge de prim\u00e0ria que, en una tercera cita li dir\u00e0 si t\u00e9 o no activitat viral. Si t\u00e9 activitat viral decidir\u00e0, que es el l\u00f2gic, derivar-lo a un nivell superior de la sanitat, ja sigui un hep\u00e0toleg, que pugui prendre la decisi\u00f3, que \u00e9s l\u2019important, i \u00e9s donar-li un tractament que el curar\u00e0 amb una alta taxa de probabilitat, parlem d\u2019un 95%.<\/p>\n Per\u00f2 aix\u00f2 representa fins a un total de sis despla\u00e7aments del pacient i, a m\u00e9s, una intervenci\u00f3 de record, tots sabem la complexitat que t\u00e9 l\u2019assist\u00e8ncia prim\u00e0ria a tots els nivells, que el facultatiu, que de vegades ni tan sols \u00e9s el mateix perqu\u00e8 pot haver-hi un cert recanvi, per tenir en compte aquest seguiment. Aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Vol dir que una gran quantitat de pacients, quan jo vaig comen\u00e7ar aquesta an\u00e0lisi del que estava passant, que estava en torn al 40%, que no \u00e9s res despreciable, doncs no se li havia fet un diagn\u00f2stic complet. Eren serol\u00f2gicament positius, per\u00f2 ning\u00fa havia fet ni es coneixia si estava o no la infecci\u00f3 activa, per tant, no estava en mans de qui havia d\u2019estar, \u00e9s a dir, del metge per a qu\u00e8 el pogu\u00e9s tractar i curar. Vam intentar pal\u00b7liar aquesta situaci\u00f3 amb alguns sistemes inicials com recomanant al metge que fes la c\u00e0rrega perqu\u00e8 no sempre recordava que havia de fer-la, per\u00f2 tot i aix\u00ed vam veure que aix\u00f2 no era possible.<\/p>\n I llavors vam decidir quelcom que semblava molt obvi, per\u00f2 que en la pr\u00e0ctica no ho \u00e9s tant. Hi ha un curs que est\u00e0 recomanat per les societats cient\u00edfiques internacionals i \u00e9s que en la mateixa anal\u00edtica, a ser possible, que es facin les dues coses: la serologia i la c\u00e0rrega viral. El \u201ca ser possible\u201d \u00e9s perqu\u00e8 tinguem la garantia que la mostra estigui en condicions i la tinguem nosaltres. Aix\u00f2 \u00e9s la major proporci\u00f3 de les vegades i amb aquesta cosa que \u00e9s tan senzilla hem estalviat de dos a tres despla\u00e7aments del malalt, el qual \u00e9s important per a les persones que tenen dificultats per aix\u00f2, el metge no ha de recordar que ha de fer la c\u00e0rrega si la serologia \u00e9s positiva perqu\u00e8 ja se l\u2019enviarem i ja hem garantit gaireb\u00e9 el 80% del diagn\u00f2stic, amb qu\u00e8 hem tingut un rendiment alt\u00edssim. Benefici? Obvi, que la immensa majoria dels pacients que tenen una serologia positiva saben si tenen l\u2019activitat de la malaltia i, per tant, s\u00f3n degudament derivats, d\u2019una forma molt eficient, per a qu\u00e8 algun metge prengui la decisi\u00f3 de en tres setmanes curar-li la infecci\u00f3, que \u00e9s fant\u00e0stic.<\/p>\n Per aclarir el concepte FIB-4 als pacients que poden veure aquest resultat en les seves an\u00e0lisis i no s\u00e0piguen qu\u00e8 \u00e9s, qu\u00e8 \u00e9s el FIB-4 i per a qu\u00e8 serveix? Com ha estat acceptat pels equips m\u00e8dics?<\/strong><\/p>\n Torno a dir que \u00e9s fer curta una hist\u00f2ria llarga. Primer, per tots \u00e9s sapigut que l\u2019estat de fibrosi del pacient \u00e9s molt important a l\u2019hora de predir el curs d\u2019un tractament i tots sabem que la malaltia hep\u00e0tica, fins i tot fibrosi avan\u00e7ada, \u00e9s sistem\u00e0ticament silent, \u00e9s a dir, no percep ni el malalt ni el seu metge que el fetge est\u00e0 en un estat molt avan\u00e7at de degeneraci\u00f3. \u00d2bviament, la soluci\u00f3 era, la primera i m\u00e9s antiga, la bi\u00f2psia hep\u00e0tica, que \u00e9s molt agressiva, intervencionista i \u00e9s dif\u00edcil de fer. El seg\u00fcent pas \u00e9s fer estudis que comportin, per exemple, l\u2019elastografia, que \u00e9s el fam\u00f3s FibroScan\u00ae, que \u00e9s una t\u00e8cnica bastanta correcta, per\u00f2 que requereix que el malalt s\u2019envi\u00ef a un lloc determinat a que se li faci aquest estudi, que \u00e9s as\u00e8ptic, no \u00e9s intervencionista, per\u00f2 que ha d\u2019anar a ser programat a un lloc concret a esperar una cua, a esperar una llista d\u2019espera, etc.<\/p>\n Llavors se\u2019ns va acudir, perqu\u00e8 estava validat des de l\u2019any 2006, no \u00e9s res modern, la utilitzaci\u00f3 d\u2019un c\u00e0lcul, l\u2019\u00edndex s\u00e8ric anomenat FIB-4, que significa fibrosi amb quatre par\u00e0metres, que s\u00f3n dades que disposem d\u2019ells tots al nostre laboratori: l\u2019edat del pacient, els dos nivells de transaminases i el nivell de plaquetes. I amb aix\u00f2 es fa un c\u00e0lcul i es d\u00f3na una aproximaci\u00f3 molt v\u00e0lida, amb un alt valor predictiu positiu d\u2019un estat de fibrosi avan\u00e7ada. I aix\u00f2 \u00e9s el que fem. Simplement amb les dades del laboratori, que ja tenim en aquella mateixa anal\u00edtica que hem dit abans, que hem fet la serologia de c\u00e0rrega viral, donem aquella aproximaci\u00f3 que, la veritat, estem ara acabant un estudi important amb 30.000 pacients, analitzats nom\u00e9s en 10 setmanes, perqu\u00e8 tenim una quantitat enorme al meu laboratori, i hem vist que hi ha un percentatge important de fibrosi alta, gaireb\u00e9 un 1,5% de les persones que val la pena perqu\u00e8 no sabia ni havia predit el metge, el qual \u00e9s un avantatge enorme.<\/p>\n El problema que existeix \u00e9s l\u2019acceptaci\u00f3. Aix\u00f2 est\u00e0 molt acceptat a nivell internacional, las dues grans societats internacionals, l\u2019americana i l\u2019europea, ja ens recomanen. Fins i tot parlen que es pot utilitzar com a criteri, sobretot l\u2019americana ja directament per decidir que t\u00e9 una cirrosi el malalt, sense fer cap altra prova addicional, i ara es tracta d\u2019una cosa nova, que s\u2019ha d\u2019introduir, est\u00e0 bastant conven\u00e7ut. De fet fem uns milers al mes que s\u00f3n utilitzats. Un sol despla\u00e7ament del malalts per ser visitat i amb una sola anal\u00edtica ja li donem al metge la informaci\u00f3 de com est\u00e0 la seva serologia, si t\u00e9 la infecci\u00f3 activa o no i, a m\u00e9s, l\u2019estat de fibrosi. Jo francament crec que \u00e9s una cosa molt interessant.<\/p>\n Teniu alguna dada general de quantes mostres rebeu cada dia? Ha afectat molt la pand\u00e8mia al ritme de les an\u00e0lisis?<\/strong><\/p>\n En un dia normal, que no \u00e9s el que est\u00e0 passant ara, rebem de 400 a 500 estudis d\u2019hepatitis cada dia. Penseu que aquest laboratori at\u00e9n a tota l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, o sigui que s\u00f3n 1,3 milions de persones. Rebem mostres de m\u00e9s de 100 lloc. Per\u00f2 l\u2019activitat \u00e9s aquesta nom\u00e9s d\u2019hepatitis. No d\u2019altres mostres que rebem gaireb\u00e9 20.000 tubs com aquests.<\/p>\n Quant a l\u2019afectaci\u00f3 la nostra activitat per la pand\u00e8mia, en relaci\u00f3 a l\u2019activitat normal comparativa, les mesos de gener i febrer eren molt semblants, amb un increment d\u2019activitat, que \u00e9s el que sol estar passant perqu\u00e8 a mida que hi ha m\u00e9s conscienciaci\u00f3 sobre aquesta malaltia, hi ha m\u00e9s requeriment d\u2019estudi anal\u00edtic i serol\u00f2gic. En canvi, a partir del mes de mar\u00e7, abril i sobretot el mes de juny, hem tingut un descens brutal de gaireb\u00e9 el 70%. Aix\u00f2 representa que un 70% de les persones que s\u2019haurien d\u2019haver analitzat s\u2019han quedat sense saber el seu diagn\u00f2stic. O sigui, en un moment determinat, aix\u00f2 representa per mi un dany important, un retard molt significatiu en el curs que portem per a qu\u00e8 el pacient conegui la seva situaci\u00f3, el metge la percebi i prengui decisions terap\u00e8utiques. Per a mi \u00e9s un cas terrible.<\/p>\n Per recuperar l\u2019activitat perduda s\u2019hauran de pensar estrat\u00e8gies. Jo crec que amb la voluntat que estem demostrant tots i el sistema sanitari el primer, perqu\u00e8 el metge est\u00e0 fent tot el que pot i m\u00e9s, i qualsevol membre del cam\u00ed complex de la sanitat ho est\u00e0 fent, haur\u00e0 de buscar la forma de recuperar totes aquelles citacions l\u00f2giques, fins i tot es podria simplificar m\u00e9s el sistema. Jo s\u00f3c dels que pensen, encara que no s\u00e9 si \u00e9s correcte o no, que un cop has decidit el diagn\u00f2stic del pacient, es podria fins i tot evitar una derivaci\u00f3, automatitzar aquest sistema. Evitar despla\u00e7aments. Perqu\u00e8 el despla\u00e7ament equival temps i el temps va en contra de la malaltia i del pacient. Com m\u00e9s temps es trigui pitjor est\u00e0 el teu fetge i pitjor est\u00e0s tu en general.<\/p>\n Jo crec que aix\u00f2, tal i com est\u00e0 organitzat, i amb la bona voluntat de tots, que penso que la tenim, es pot recuperar bastant. Per\u00f2, aix\u00f2 sempre, hi haur\u00e0 una cicatriu en el proc\u00e9s, perqu\u00e8 aquest anava francament molt b\u00e9, crec recordar que Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos millor situats del m\u00f3n, potser el que millor. Llavors, aix\u00f2 que he dit que es podia predir i podem estar molt orgullosos d\u2019aix\u00f2, \u00e9s ser capa\u00e7os de diagnosticar; en canvi el d\u2019eradicar o eliminar aquesta infecci\u00f3 en un temps molt curt, molt abans del que tenia previst l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Aix\u00f2 representa un petit stop, un petit gap en aquest temps, per\u00f2 amb voluntat es pot recuperar bastant. Jo s\u00f3c optimista en aix\u00f2.<\/p>\n Es podria fer quelcom m\u00e9s pels pacients amb VHB a nivell de diagn\u00f2stic serol\u00f2gic? Aix\u00f2 \u00e9s, es podria afegir alguna informaci\u00f3 o indicaci\u00f3 personalitzada en el resultat de les an\u00e0lisis?<\/strong><\/p>\n El primer que es pot fer per a l\u2019hepatitis B, que realment ho estem intentant. La B \u00e9s el meu tema des de sempre, fins i tot de la meva tesi doctoral, fa ja m\u00e9s de 30 anys, amb un aparell que tinc aqu\u00ed, que \u00e9s un termociclador de l\u2019any 1988, i com el forte, el primer en contribuir a Europa. Llavors, portem diagnosticant l\u2019hepatitis B des de fa molt\u00edssims anys. El virus B \u00e9s un repte enorme a nivell biol\u00f2gic, a nivell cient\u00edfic, a nivell de tot. Hi ha gaireb\u00e9 260 milions de persones al m\u00f3n, que \u00e9s quatre cops m\u00e9s que hepatitis C, que tenen actualment l\u2019antigen de superf\u00edcie, que \u00e9s el marcador serol\u00f2gic principal positiu. Per\u00f2 hi ha moltes situacions amb aquest antigen positiu. No sempre vol dir el mateix. Serol\u00f2gicament \u00e9s un repte. Crec recordar que hi ha com vuit marcadors serol\u00f2gics diferents, quan el virus C nom\u00e9s t\u00e9 un i altre. Aix\u00f2 \u00e9s una complexitat enorme.<\/p>\n Actualment estem intentant simplificar aix\u00f2, tenir marcador que ens permetin classificar correctament i millor a aquests pacients. Tenim alguns ja, fins i tot farem un estudi molt important amb el m\u00e9s modern, que \u00e9s crida molt l\u2019atenci\u00f3, \u00e9s el RA del virus circulant. Aix\u00f2 ho tenim en estudi amb bastants pacients en curs per veure si \u00e9s un par\u00e0metre que ens permet classificar adequadament per a una presa de decisi\u00f3 terap\u00e8utica, almenys pal\u00b7liativa i inhibit\u00f2ria, el que anomenar\u00edem una hepatitis cr\u00f2nica, no una infecci\u00f3 que \u00e9s un altre terme, ha de rebre un tractament i hi ha tractaments molt efectius a l\u2019hora d\u2019inhibir la replicaci\u00f3 viral. Actualment no \u00e9s un correctiu i aix\u00f2 \u00e9s una mica el que va en contra, la part trista del missatge, per\u00f2 la inhibici\u00f3 viral comporta un molt menor risc de degeneraci\u00f3 i progr\u00e9s de la malaltia, o sigui que \u00e9s una bona not\u00edcia.<\/p>\n \u00c9s a dir, classificar correctament a un pacient que realment t\u00e9 una hepatitis cr\u00f2nica, com una infecci\u00f3 que s\u00ed que est\u00e0 donant una causa de lesi\u00f3 hep\u00e0tica degenerativa, fins al punt d\u2019arribar a una cirrosi o un hepatocarcinoma, que ja sabem tots que es produeix en alguns casos, el poder classificar a un pacient per poder prendre una decisi\u00f3 sobre el tractament, encara que sigui de per vida, o per un temps llarg, est\u00e0 millorant la seva efectivitat perqu\u00e8 s\u00f3n tractaments molt inics. Tamb\u00e9 estem treballant amb algun model de tractament molt nou com la ter\u00e0pia g\u00e8nica. Jo crec que s\u2019ha de donar esperan\u00e7a en aquest sentit. L\u2019eradicaci\u00f3 no \u00e9s un fet possible, la disminuci\u00f3 de l\u2019impacte s\u00ed que \u00e9s assumible, i amb un diagn\u00f2stic adequat, que estem intentant aportar i el que obtenim amb aix\u00f2, ens ho hem de plantejar tamb\u00e9 com a bones not\u00edcies.<\/p>\n Quant al virus de l\u2019hepatitis delta el mateix. Tamb\u00e9 estem intentant monitoritzar-la. \u00c9s una afectaci\u00f3 m\u00ednima, per\u00f2 hi ha alguns pacients que s\u00ed que la tenen i, a m\u00e9s, \u00e9s molt terrible perqu\u00e8 \u00e9s molt degenerativa. Estem en la mateixa situaci\u00f3: millorar el diagn\u00f2stic, intentar acotar quin \u00e9s el pacient que hauria de, encara que no hi ha molts tractaments, rebre un tractament, una amortitzaci\u00f3 m\u00e9s propera… B\u00e0sicament, bones not\u00edcies en general.<\/p>\n <\/p>\n