[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
La malaltia del fetge gras no alcoh\u00f2lic s\u2019associa a l\u2019obesitat i diabetis. Afecta actualment a 9 milions d\u2019espanyols, dels quals, 1,1 milions \u00e9s possible que desenvolupin altres complicacions m\u00e9s greus com la cirrosi no alcoh\u00f2lica. Avui en dia no existeix un tractament farmacol\u00f2gic espec\u00edfic per aquesta malaltia, excepte la recomanaci\u00f3 de p\u00e8rdua de pes. A m\u00e9s, \u00e9s la principal causa de trasplantament de fetge, superant a l\u2019hepatitis i a l\u2019hepatopatia alcoh\u00f2lica. Donades les dificultats pel seu diagn\u00f2stic, \u00e9s necessari desenvolupar diferents m\u00e8todes per identificar la dol\u00e8ncia i poder actuar amb una major precisi\u00f3 i rapidesa.<\/p>\n
\u201cLa idea \u00e9s utilitzar mostres i dades d\u2019un projecte previ dut a terme en gent que presentava la malaltia i que es van sotmetre a un tractament nutricional personalitzat a llarg termini (24 mesos), i comparar tota aquesta informaci\u00f3 amb mostres de participants controls que no presenten la malaltia\u201d<\/em>, senyala Itziar Abete Go\u00f1i, investigadora del Centre d\u2019Investigaci\u00f3 en Nutrici\u00f3 de la Universitat de Navarra i directora del projecte.<\/p>\n \u201cA m\u00e9s, s\u2019aplicar\u00e0 intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per integrar i combinar tota la informaci\u00f3 obtinguda a partir de t\u00e8cniques m\u00e9s noves (\u00f2miques) amb marcadors espec\u00edfics indicadors de fases m\u00e9s avan\u00e7ades de la malaltia (fibrog\u00e8nics, carcinog\u00e8nics), amb informaci\u00f3 procedent d\u2019imatges (RMN), informaci\u00f3 antropom\u00e8trica i bioqu\u00edmica, obtenint aix\u00ed un coneixement m\u00e9s exacte del context de la malaltia, la fase de desenvolupament de la mateixa i la seva resposta al tractament nutricional\u201d<\/em>, afegeix.<\/p>\n La combinaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 que procedeixi tant de la metodologia habitual com de la m\u00e9s avan\u00e7ada permetria un diagn\u00f2stic alternatiu i d\u2019una major precisi\u00f3 que el realitzat fins ara per una bi\u00f2psia. \u201cEs podr\u00e0 seguir de forma m\u00e9s precisa l\u2019estat de la malaltia i la seva evoluci\u00f3, potenciant el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de pacients que en l\u2019actualitat passen desapercebuts i revenint l\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia cap a situacions irreversibles\u201d<\/em>, avan\u00e7a Itziar Abete.<\/p>\n La Universitat de Navarra i la Universitat P\u00fablica de Navarra treballen tamb\u00e9 en un altre projecte, denominat MICROLIVER, en el disseny d\u2019un dispositiu biom\u00e8dic tipus c\u00e0psula que permeti la recollida de mostra intestinal, en diferents zones del sistema digestiu, per a l\u2019estudi de la flora intestinal (microbioma). La informaci\u00f3 ajudar\u00e0 a tractar malalties relacionades amb la microbiota, en particular el fetge gras no alcoh\u00f2lic. Un objectiu addicional d\u2019aquest projecte \u00e9s desenvolupar noves ter\u00e0pies per aquesta malaltia mitjan\u00e7ant l\u2019administraci\u00f3 de probi\u00f2tics encapsulats.<\/p>\n La investigaci\u00f3 est\u00e0 finan\u00e7ada pel departament d\u2019Universitat, Innovaci\u00f3 i Transformaci\u00f3 Digital del Govern de Navarra, dins de l\u2019apartat d\u2019Ajuts a Centres tecnol\u00f2gics i Organismes d\u2019investigaci\u00f3 per a la realitzaci\u00f3 de projectes de R+D col\u00b7laboratius.<\/p>\n <\/p>\nUna c\u00e0psula per tractar la malaltia<\/h3>\n