[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ disabled=”on”][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Facilitar l\u2019acc\u00e9s al diagn\u00f2stic i tractaments per aconseguir l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019hepatitis C a Vigo<\/strong>, aquest \u00e9s un dels objectius del projecte ‘Microeliminaci\u00f3 de l\u2019hepatitis C en usuaris de drogues a l\u2019\u00e0rea sanit\u00e0ria de Vigo’, que es ve desenvolupant a la ciutat gallega des del 2015 i que\u00a0ja ha tractat a m\u00e9s de 570 persones<\/strong>, segons informa l\u2019ag\u00e8ncia Servimedia.<\/p>\n Aquest programa va sorgir de la necessitat de canviar i\u00a0apropar l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria<\/strong>\u00a0a les persones amb\u00a0hepatitis C<\/u><\/strong>\u00a0de poblacions amb alta prevalen\u00e7a. Durant els anys 80, Gal\u00edcia va ser una de les principals vies d\u2019entrada de la droga. Va arribar la coca\u00efna i l\u2019hero\u00efna als joves que, sense informaci\u00f3 ni coneixement al respecte, es van fer addictes. D\u2019aquesta forma, l\u2019hero\u00efna va causar una enorme trag\u00e8dia social ja que moltes fam\u00edlies van perdre als seus fills per les seq\u00fceles del VIH o les hepatitis i es va convertir en un greu problema de salut p\u00fablica.<\/p>\n Amb el pas dels anys, els especialistes de l\u2019\u00e0rea de Vigo es van donar compte que que hi havia un alt percentatge de\u00a0pacients diagnosticats, per\u00f2 no tractats<\/strong>, molts d\u2019ells pertanyents a poblacions amb una alta prevalen\u00e7a, probablement pel llarg recorregut i procediment de derivaci\u00f3 que hi havia entre la unitat assistencial i el metge d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, el que feia que els pacients es perdessin pel cam\u00ed.<\/p>\n En paraules a Servimedia del doctor\u00a0Luis Morano<\/strong>, de la Unitat de Patologia Infecciosa de l\u2019Hospital \u00c1lvaro Cunqueiro de Vigo, \u201cla prevalen\u00e7a d\u2019anticossos de l\u2019hepatitis C a Espanya segons dades de l\u2019enquesta del Ministeri de Sanitat i Consum en poblaci\u00f3 que assisteix a centres d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria s\u2019estima en un 0,85% i d\u2019infecci\u00f3 activa en un 0,222%. Al comparar aquestes dades amb la prevalen\u00e7a d\u2019anticossos del 55% entre els usuaris de drogues que assisteixen als Centres de Tractaments d\u2019Addiccions (CTAs) de Vigo, amb un 71% d\u2019ells amb infecci\u00f3 activa per VHC1, va ser un dels motius que ens van portar a escollir aquests dispositius assistencials per realitzar el nostre\u00a0projecte de microeliminaci\u00f3 d\u2019hepatitis C<\/u><\/strong>\u201d<\/em>.<\/p>\n El projecte consisteix fonamentalment en\u00a0simplificar els dos passos essencials\u00a0<\/strong>per aconseguir l\u2019eliminaci\u00f3 del VHC, \u00e9s a dir, el proc\u00e9s de diagn\u00f2stic i el de tractament. En els \u00faltims anys, el circu\u00eft assistencial cl\u00e0ssic de les persones amb aquesta infecci\u00f3 s\u2019ha sintetitzat amb la implementaci\u00f3 del diagn\u00f2stic en un sol pas i la utilitzaci\u00f3 de noves modalitats diagn\u00f2stiques de determinaci\u00f3 d\u2019anticossos utilitzant les proves serol\u00f2giques r\u00e0pides en sang capil\u00b7lar o saliva. A m\u00e9s, en l\u2019actualitat, es pot\u00a0determinar la vir\u00e8mia en sang seca<\/strong>\u00a0als centres hospitalaris o directament en altres dispositius assistencials ambulatoris en els quals s\u2019at\u00e9n al pacient mitjan\u00e7ant els denominats \u2018point of care\u2019.<\/p>\n \u201cEl nostre projecte porta el proc\u00e9s de diagn\u00f2stic al CTA mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de\u00a0mostres de sang capil\u00b7lar i targetes amb sang seca\u00a0<\/strong>extreta al centro, la valoraci\u00f3 de la fibrosi hep\u00e0tica (quan \u00e9s possible) mitjan\u00e7ant \u00edndexs s\u00e8rics no invasius o Fibroscan\u00ae, evitant aix\u00ed els feixucs circu\u00efts hospitalaris. Quelcom que dif\u00edcilment complimenten els pacients d\u2019aquests centres que, en un elevat percentatge, pertanyen a poblaci\u00f3 vulnerable i que viuen una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 social. Per\u00f2 el nostre projecte no acaba en el proc\u00e9s de diagn\u00f2stic, va m\u00e9s enll\u00e0, facilitant als pacients amb indicaci\u00f3 de tractament els f\u00e0rmacs antivirals als propis CTAs, utilitzant la ter\u00e0pia directament observada (TDO) que es realitza juntament amb l\u2019administraci\u00f3 de les ter\u00e0pies substitutives d\u2019opiacis que reben la majoria d\u2019aquests pacients\u201d<\/em>, afegeix el doctor Morano en declaracions a Servimedia.<\/p>\n El doctor Morano destaca a m\u00e9s que, \u201camb la disponibilitat de tractaments antivirals pangenot\u00edpics i panfibr\u00f2tics capa\u00e7os de curar a m\u00e9s del 95% dels pacients diagnosticats d\u2019hepatitis C2, l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019aquesta infecci\u00f3<\/u><\/strong>\u00a0ja no \u00e9s un tema de tractament, sin\u00f3 de diagnosticar<\/strong>\u00a0als pacients que encara no ho estan, de tractar-los amb els f\u00e0rmacs adequats, aix\u00ed com a aquells ja diagnosticats que per diverses raons encara no han estat curats\u201d<\/em>.<\/p>\n Gr\u00e0cies a aquest programa, des del 2015 s\u2019aconseguit tractar a m\u00e9s de 570 persones amb hepatitis C als centres d\u2019atenci\u00f3 de Vigo.\u00a0Gilead va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar<\/u><\/strong>\u00a0amb aquest programa el 2019 i, des de llavors, s\u2019han detectat 103 pacients que en el passat van ser diagnosticats, per\u00f2 no tractats. Aproximadament, la meitat ja han iniciat el tractament i el 2021 es preveu diagnosticar 181 nous casos.<\/p>\n Als diferents centres de tractament d\u2019addiccions de Vigo\u00a0assisteixen actualment unes 2.200 persones<\/strong>\u00a0que gaudeixen, a m\u00e9s d\u2019una activitat purament assistencial amb metges, psic\u00f2legs, infermers, treballadors socials i auxiliars; d\u2019una s\u00e8rie d\u2019activitats, tallers amb monitors i gimn\u00e0s que ajuden a millorar la seva qualitat de vida.<\/p>\n Aquesta hist\u00f2ria es recull al documental, \u2018El que va deixar la marea\u2019 i serveix com a posta de llarg del projecte ‘G-Stories, idees plenes de vida<\/strong>”, amb l\u2019objectiu de donar a con\u00e8ixer hist\u00f2ries d\u2019\u00e8xit que han ajudat a\u00a0solventar reptes sanitaris com el de l\u2019hepatitis C<\/u><\/strong>. Amb aquesta iniciativa, la companyia pret\u00e9n, no nom\u00e9s subratllar la import\u00e0ncia d\u2019aquests projectes, sin\u00f3 tamb\u00e9 compartir aquestes bones pr\u00e0ctiques i que puguin ser adoptades en altres llocs.<\/p>\n <\/p>\nQualitat de vida<\/h3>\n