[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ disabled=”on”][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
\u00c9s important destacar que cap dels participants tenia el virus de l\u2019hepatitis B (VHB) o el virus de l\u2019hepatitis C (VHC). Tots tenien entre 50 i 70 anys i la fibrosi hep\u00e0tica estava present en el 12% de les persones amb VIH i el 7% del grup de comparaci\u00f3 sense VIH. Els factors de risc de fibrosi entre les persones amb VIH van incloure edat avan\u00e7ada, \u00edndex de massa corporal (IMC) m\u00e9s alto, funci\u00f3 hep\u00e0tica alterada i tractament amb didanosina, un medicament anti-VIH obsolet.<\/p>\n
\u201cEls nostres resultats s\u00f3n comparables amb estudis previs, on s\u2019ha informat que la prevalen\u00e7a de fibrosi hep\u00e0tica varia del 8% al 18% en persones adultes amb VIH sense hepatitis viral\u201d<\/em>, comenten els autors de l\u2019estudi. L\u2019estudi t\u00e9 clares implicacions per a l\u2019atenci\u00f3 de persones amb VIH, el que demostra la import\u00e0ncia d\u2019un control regular de la funci\u00f3 hep\u00e0tica. L\u2019associaci\u00f3 amb un IMC m\u00e9s alt tamb\u00e9 suggereix que les persones amb VIH poden reduir el seu risc de fibrosi al perdre l\u2019exc\u00e9s de pes.<\/p>\n Les millores en el tractament i l\u2019atenci\u00f3 signifiquen que la majoria de les persones amb VIH ara tenen una possibilitat realista de viure fins a una edat avan\u00e7ada. Aix\u00f2 fa que la prevenci\u00f3 i el tractament de malalties cr\u00f2niques associades amb la vellesa siguin una prioritat de l\u2019atenci\u00f3 rutin\u00e0ria del VIH. La malaltia hep\u00e0tica \u00e9s actualment la segona causa m\u00e9s important de malaltia greu i mort en persones amb VIH. Aix\u00f2 \u00e9s degut en gran part a la coinfecci\u00f3 amb el VHB i\/o el VHC. No obstant, tamb\u00e9 \u00e9s important comprendre les taxes de malaltia hep\u00e0tica i els seus factors de risc entre les persones grans amb VIH que no tenen hepatitis viral.<\/p>\n La fibrosi hep\u00e0tica, o enduriment del fetge, \u00e9s un marcador clau de malaltia hep\u00e0tica i pot provocar cirrosi i altres resultats greus, inclosa la mort. La detecci\u00f3 r\u00e0pida de la fibrosi significa que es pot oferir a les persones el tractament adequat i realitzar canvis en l\u2019estil de vida per reduir el risc de progressi\u00f3 de la malaltia.<\/p>\n Amb tot aix\u00f2 en ment, un equip d\u2019investigadors danesos i holandesos dirigit per la Dra. Ditte Marie Kirkegaard-Klitbo de l\u2019Hospital Universitari de Copenhaguen va dur a terme un estudi observacional transversal en el qual van participar persones VIH positives i un grup de comparaci\u00f3 de persones VIH negatives. El seu objectiu era determinar la prevalen\u00e7a de la fibrosi hep\u00e0tica i els seus factors de risc entre les persones que viuen amb el VIH.<\/p>\n Els 342 participants VIH positius van rebre atenci\u00f3 a Dinamarca, mentre que els 2.190 participants VIH negatius del grup de comparaci\u00f3 vivien als Pa\u00efsos Baixos. El reclutament es va restringir a persones de 50 a 70 anys, un aspecte important del disseny de l\u2019estudi donat l\u2019envelliment de la comunitat seropositiva. Cap dels participants en cap dels grups d\u2019estudi tenia VHB o VHC.<\/p>\n La fibrosi hep\u00e0tica es va avaluar mitjan\u00e7ant una t\u00e8cnica anomenada elastografia transit\u00f2ria. Aix\u00f2 implica col\u00b7locar una sonda a la pell per sobre del fetge. La sona envia una s\u00e8rie de polsos que detecten la rigidesa del fetge, un marcador de fibrosi. Una lectura de 7,6 kPa \u00e9s consistent amb la pres\u00e8ncia de fibrosi hep\u00e0tica significativa.<\/p>\n La informaci\u00f3 sobre altres aspectes de la salut dels participants es va obtenir de les seves notes cl\u00edniques. L\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019esteatosi hep\u00e0tica (malaltia del fetge gras) es va realitzar mitjan\u00e7ant una tomografia computeritzada o una ecografia.<\/p>\n Les caracter\u00edstiques inicials dels dos grups d\u2019estudi diferien en diversos aspectes importants. Per exemple, el grup VIH positiu era m\u00e9s jove (mitjana d\u2019edat 57 front a 63 anys), m\u00e9s propensos a ser homes (87% front a 48%) i menys propensos a ser cauc\u00e0sics (78% front a 97%) que els del VIH (grup de comparaci\u00f3 negatiu).<\/p>\n Tamb\u00e9 va haver-hi una major prevalen\u00e7a d\u2019alguns factors de risc coneguts de malaltia hep\u00e0tica entre els participants de l\u2019estudi amb VIH. Aquests van incloure obesitat abdominal, lectures elevades d\u2019ALT i AST (mesures clau de la funci\u00f3 hep\u00e0tica) i l\u00edpids en sang. D\u2019altra banda, el grup de comparaci\u00f3 tenia m\u00e9s probabilitats de tenir un IMC alto, tenir sobrep\u00e8s o obesitat i tenir diabetis.<\/p>\n Gaireb\u00e9 tots els participants amb VIH (98%) estaven prenent TAR i el 97% tenia una c\u00e0rrega viral indetectable. La mitjana de temps des del diagn\u00f2stic de VIH va ser de 19 anys. M\u00e9s de les tres quartes parts (77%) tenien un recompte de c\u00e8l\u00b7lules CD4 superior a 500.<\/p>\n La fibrosi hep\u00e0tica va estar present al 12% de les persones amb VIH i el 7% del grup de comparaci\u00f3. Aquesta va ser difer\u00e8ncia estad\u00edsticament significativa (p <0,01).<\/p>\n La prevalen\u00e7a va ser major al grup VIH positiu que al grup VIH negatiu per a fibrosi lleu (5% front a 3,6%), moderada (5% front a 2,5%) i severa (2% front a 1%). En cada cas, la difer\u00e8ncia entre el grup amb VIH i sense VIH va ser estad\u00edsticament significativa (p <0,01).<\/p>\n L\u2019estudi va investigar una varietat de possibles factors de risc de fibrosi hep\u00e0tica, inclosos certs medicaments contra el VIH. L\u2019\u00fanic f\u00e0rmac que es va trobar associat amb la fibrosi hep\u00e0tica va ser la didanosina (ORa = 2,26, IC del 95%, 1,01-5,06). Aquest medicament, ara obsolet, es va usar \u00e0mpliament a finals de la d\u00e8cada del 1990 i principi de la del 2000 i despr\u00e9s es va descobrir que causava toxicitat hep\u00e0tica. Per\u00f2 l\u2019associaci\u00f3 amb la didanosina no va assolir la significaci\u00f3 estad\u00edstica quan els investigadors van limitar la seva an\u00e0lisi a les persones a les quals se\u2019ls hi havia diagnosticat el VIH durant 20 anys o m\u00e9s. Aix\u00f2 suggereix un paper d\u2019una major durada de la infecci\u00f3 per VIH en el risc de fibrosi. Si no es tracta, el VIH pot danyar les c\u00e8l\u00b7lules del fetge.<\/p>\n L\u2019an\u00e0lisi final va mostrar que el risc de fibrosi entre les persones amb VIH es va associar amb l\u2019augment de l\u2019edat (cada d\u00e8cada, ORa = 3,34; IC del 95%, 1,81-6,18), ALT elevats (ORa = 1,25; IC del 95%, 1,05-1,49) i majors IMC (cada augment d\u20191 kg\/m2<\/sup>, ORa = 1,17; IC del 95%, 1,05-1,29).<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019ajustar aquests factors de risc i les difer\u00e8ncies entre els grups, els investigadors van calcular que el grup VIH positiu encara tenia gaireb\u00e9 el doble de probabilitats de tenir fibrosi en comparaci\u00f3 amb el grup de comparaci\u00f3 (ORa = 1,84, IC del 95%, 1,17-2,88, p <0,001). Aquest descobriment suggereix que el VIH en si mateix pot exercir un paper en el desenvolupament de la fibrosi hep\u00e0tica, encara que es necessiten m\u00e9s investigacions per comprendre com podria passar aix\u00f2.<\/p>\n En general, la investigaci\u00f3 subratlla la import\u00e0ncia de monitorejar la salut del fetge de les persones amb VIH, especialment les persones majors que tenen antecedents de tractament amb medicaments anti-VIH potencialment t\u00f2xics pel fetge. Prestar atenci\u00f3 a la dieta, l\u2019exercici i perdre l\u2019exc\u00e9s de pes corporal tamb\u00e9 pot ajudar a reduir el risc de fibrosi.<\/p>\n <\/p>\n