[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ disabled=”on”][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
El coronavirus i\u00a0<\/strong>les diferents vacunes<\/strong><\/a>\u00a0que s\u2019han desenvolupat al llarg de l\u2019any per poder combatre\u2019l s\u2019han dut tot el protagonisme d\u2019aquest any 2020. No obstant, encara que no ho sembli, aquests dotze mesos tamb\u00e9 ens han deixat molts altres aven\u00e7os m\u00e8dics que queden molt lluny de la COVID-19 i els m\u00faltiples intents per aturar-lo. El 2020 tamb\u00e9 ha estat l\u2019any on un espanyol gaireb\u00e9 guanya un Nobel, l\u2019any dels trasplantaments pioners a Espanya o l\u2019any on s\u2019ha reconegut l\u2019impuls a l\u2019eradicaci\u00f3 de l\u2019hepatitis C.<\/p>\n De fet, fa uns mesos, el passat 5 d\u2019octubre, es va realitzar a l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona el primer trasplantament d\u2019\u00fater a Espanya<\/strong>. Una operaci\u00f3 pionera en qu\u00e8 van participar fins a 20 sanitaris i el procediment del qual va ser possible gr\u00e0cies a la donaci\u00f3 en viu de l\u2019\u00fater d\u2019una germana a una altra.<\/p>\n Un proc\u00e9s que es va iniciar fa cinc anys i que \u00e9s d\u2019alta complexitat, sobretot, en all\u00f2 que repercuteix a la primera fase d\u2019extracci\u00f3 de l\u2019\u00fater de la donant, donat que \u00e9s un \u201c\u00f2rgan complex amb pobre vascularitzaci\u00f3 de les art\u00e8ries i un gran entramat de venes de les quals s\u2019han de buscar les m\u00e9s grans per drenar la sang que arriba a l\u2019\u00fater\u201d<\/em>, segons va explicar Antonio Alcaraz, cap del Servei d\u2019Urologia i de Trasplantament renal de l\u2019Hospital Cl\u00ednic i l\u2019encarregat de liderar aquesta intervenci\u00f3 hist\u00f2rica que va durar aproximadament 15 hores.<\/p>\n Primer trasplantament de cor de donant en asist\u00f2lia<\/strong><\/p>\n Un altre trasplantament pioner va tenir lloc a principis d\u2019any a l\u2019Hospital Universitari Puerta de Hierro de Majadahonda, on es va realitzar el primer trasplantament de cor procedent d\u2019un pacient mort<\/a>\u00a0per aturada cardiorespirat\u00f2ria a Espanya. Fins a la data, totes les donacions de cor realitzades al nostre pa\u00eds, procedien de pacients en mort encef\u00e0lica. Aquest tipus de trasplantament, tamb\u00e9 denominat\u00a0donaci\u00f3 en asist\u00f2lia controlada<\/strong>, ha estat la principal forma d\u2019expansi\u00f3 de l\u2019activitat de donaci\u00f3 i trasplantament d\u2019\u00f2rgans com els ronyons o el fetge en els \u00faltims anys al nostre pa\u00eds, arribant a suposar fins a un ter\u00e7 de les donacions totals realitzades a Espanya el 2019 segons dades de l\u2019ONT.<\/p>\n En el procediment que es va dur a terme al Puerta de Hierro, el cor del pacient mort \u00e9s recuperat abans de la seva extracci\u00f3, gr\u00e0cies a una m\u00e0quina de circulaci\u00f3 extracorp\u00f2ria anomenada ECMO\u00a0<\/strong>que mant\u00e9 l\u2019\u00f2rgan en funcionament. Un cop confirmada la bona funci\u00f3, el cor \u00e9s extret i implantat al nou receptor.<\/p>\n C\u00e0ncer de mama: tractaments m\u00e9s precisos<\/strong><\/p>\n El c\u00e0ncer de mama \u00e9s el tumor m\u00e9s diagnosticat a la dona. El 2020, nom\u00e9s a Espanya, s\u2019han diagnosticat uns 32.953 casos, segons la SEOM. No obstant, aquest any, s\u2019han produ\u00eft diversos grans aven\u00e7os en aquest tipus de c\u00e0ncer. Un dels m\u00e9s importants, l\u2019estudi\u00a0RxPONDER<\/strong><\/a>, promogut pel SWOG Cancer Research Network nord-americ\u00e0, que ha comptat amb el suport del National Cancer Institute i que s\u2019ha realitzat en 632 centres especialitzats de nou pa\u00efsos, entre ells Espanya, ha deixat evid\u00e8ncia cient\u00edfica que les dones post-menop\u00e0usiques afectades pel subtipus de c\u00e0ncer de mama denominat luminal, un dels m\u00e9s freq\u00fcents, podran evitar el tractament de quimioter\u00e0pia i sotmetre\u2019s nom\u00e9s al d\u2019hormonoter\u00e0pia<\/strong>, tenint el tractament la mateixa efic\u00e0cia i id\u00e8ntic pron\u00f2stic.<\/p>\n An\u00e8mies hemol\u00edtiques i eliminaci\u00f3 de gens de fusi\u00f3<\/strong><\/p>\n Les investigadores Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna van aconseguir el Nobel de Qu\u00edmica 2020 pel seu treball en l\u2019eina d\u2019edici\u00f3 g\u00e8nica CRISPR\/Cas9<\/strong>, deixant fora de la carrera pel Nobel al bi\u00f2leg espanyol Francis Mart\u00ednez-Mojica. Tanmateix, el seu paper en el desenvolupament d\u2019aquesta eina ha estat essencial per a l\u2019estudi de tractaments gen\u00e8tics que ens apropen cada cop m\u00e9s a la curaci\u00f3 d\u2019an\u00e8mies hemol\u00edtiques<\/strong>.<\/p>\n En aquest mateix camp, l\u2019espanyola Sandra Rodr\u00edguez-Perales, que dirigeix la Unitat de Citogen\u00e8tica Molecular al Centre Nacional d\u2019Investigacions Oncol\u00f2giques (CNIO), tamb\u00e9 va demostrar l\u2019efic\u00e0cia de la tecnologia CRISPR\/Cas9 per\u00a0eliminar gens de fusi\u00f3<\/u>. Obrint les portes en un futur al desenvolupament de noves ter\u00e0pies oncol\u00f2giques, ja que \u201cmolts reordenaments cromos\u00f2mics i els gens de fusi\u00f3 que es produeixen s\u00f3n l\u2019origen de sarcomes i leuc\u00e8mies infantils\u201d<\/em>, explicava la pr\u00f2pia Sandra Rodr\u00edguez-Perales.<\/p>\n Alzheimer: anal\u00edtiques de sang i rapidesa en el diagn\u00f2stic<\/strong><\/p>\n Les anal\u00edtiques de sang que milloren la\u00a0capacitat per diagnosticar la dem\u00e8ncia front-temporal<\/strong>, com en el cas de la malaltia d\u2019Alzheimer, estan cada cop m\u00e9s a prop de convertir-se en una realitat, segons ha confirmat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).<\/p>\n Un estudi realitzat entre la Unitat de Mem\u00f2ria de l\u2019Hospital Sant Pau en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat de San Francisco, analitza el paper dels nivells en sang de la cadena lleugera de neurofilaments (NfL)\u00a0<\/a>i els nivells de tau total pel diagn\u00f2stic de la dem\u00e8ncia front-temporal. Desvelant com aquests \u00faltims s\u00f3n inferiors als nivells de sang de NfL i amb aix\u00f2 poder detectar el nivell d\u2019atr\u00f2fia cerebral\u00a0<\/strong>i predir el deteriorament cl\u00ednic.<\/p>\n Hepatitis C<\/strong><\/p>\n Els investigadors nord-americans Harvey J Alter, Michael Houghton i Charles M Rice han estat guardonats aquest 2020 amb el Premi Nobel de Medicina<\/a>\u00a0pel descobriment del virus de l\u2019hepatitis C. Els tres cient\u00edfics van realitzar investigacions essencials per a la\u00a0identificaci\u00f3 i detecci\u00f3 de l\u2019agent responsable de l\u2019hepatitis C<\/strong>, permetent aix\u00ed desenvolupar tests sanguinis molt m\u00e9s sensibles que permeten detectar la majoria de mostres de sang infectades i evitar la transmissi\u00f3 de la infecci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n