[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
L\u2019equip investigador va trobar que\u00a0la prote\u00efna SMOC1<\/strong>, que \u00e9s produ\u00efda naturalment pel fetge, pot\u00a0disminuir els nivells de glucosa en sang<\/strong>. Per tant,\u00a0una forma d\u2019enginyeria de SMOC1 podria tractar potencialment a persones amb diabetis tipus 2<\/strong>.<\/p>\n La diabetis tipus 2 afecta prop de 400 milions de persones a tot el m\u00f3n, i aquesta xifra augmenta r\u00e0pidament. Els tractaments actuals poden ser efectius per\u00f2 tenen una tolerabilitat limitada i efectes secundaris significatius.<\/strong><\/p>\n S\u2019espera que una\u00a0nova classe de tractaments basats en SMOC1 pugui resultar m\u00e9s efica\u00e7 durant m\u00e9s temps<\/strong>. Aix\u00ed, l\u2019estudi\u00a0va trobar que SMOC1<\/strong>, una prote\u00efna que respon a la glucosa secretada pel fetge,\u00a0va millorar els nivells de sucre<\/strong> en sang en models animals amb diabetis.<\/p>\n L\u2019autora i investigadora principal de la Universitat de Melbourne,\u00a0Magdalene Montgomery<\/strong>, senyala que la major incid\u00e8ncia de diabetis tipus 2 vol dir que es necessiten amb urg\u00e8ncia nous tractaments per controlar els nivells altos de glucosa en sang resultants.<\/p>\n \u201cQualsevol ter\u00e0pia que pugui reduir efica\u00e7ment els nivells de glucosa en sang pot tenir un impacte enorme en els pacients. Redueix el risc de desenvolupar malalties com malalties cardiovasculars<\/strong>, malaltia renal cr\u00f2nica, dany als vasos sanguinis que causa ceguera, el risc d\u2019amputacions i dany als nervis que causa dolor\u201d<\/em>, ressalta Montgomery.<\/p>\n Els investigadors\u00a0van dissenyar una forma duradora de SMOC1 que va reduir els nivells de glucosa en sang en models animals diab\u00e8tics<\/strong>. \u201cSab\u00edem que SMOC1 existia, per\u00f2 es desconeixia la seva funci\u00f3 en la regulaci\u00f3 de la glucosa en sang\u201d<\/em>, explica Montgomery.<\/p>\n \u201cVam descobrir SMOC1 com una prote\u00efna secretada pel fetge quan els nivells de glucosa en sang s\u00f3n alts, el que suggereix que SMOC1 podria exercir un paper en el control de la glucosa en sang. Aix\u00f2 va resultar ser cert \u2013continua\u2013.\u00a0Va ser m\u00e9s efica\u00e7 per millorar el control de la glucosa en sang que el medicament actual de primera l\u00ednia anomenat metformina<\/strong>. Tamb\u00e9 redueix els nivells de fetge gras i colesterol en sang, que s\u00f3n problemes de salut comuns en els pacients amb diabetis tipus 2\u201d<\/em>.<\/p>\n L\u2019autor principal, el professor de la Universitat de Melbourne,\u00a0Matthew Watt<\/strong>, avan\u00e7a que el seg\u00fcent pas eren els assajos en humans, que requeririen el\u00a0comprom\u00eds de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica<\/strong>. \u201cVam anticipar, basats en estudis en animals, que SMOC1 seria efica\u00e7 en persones amb diabetis tipus 2 aven\u00e7ada i recent diagnosticada\u201d<\/em>, afegeix.<\/p>\n \u201cDonada la quantitat de persones amb diabetis, l\u2019impacte en la reducci\u00f3 de la c\u00e0rrega sobre el sistema d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica podria ser enorme, incloses menys visites a l\u2018hospital i estades hospital\u00e0ries m\u00e9s curtes \u2013prosegueix\u2013.\u00a0Tamb\u00e9 hem demostrat que SMOC1 millora el metabolisme de la glucosa a les c\u00e8l\u00b7lules del fetge hum\u00e0, pel que som certament optimistes que SMOC1 ser\u00e0 efica\u00e7 en humans<\/strong>\u201d<\/em>.<\/p>\n El professor Watt senyala que encara que defensa un estil de vida saludable en general,\u00a0la dieta i l\u2019estil de vida tenen una efic\u00e0cia limitada com a tractament per a la diabetis tipus 2<\/strong>, i els medicaments actuals tamb\u00e9 presenten problemes.<\/p>\n \u201cHi ha diversos medicaments que es poden usar sols, o cada cop m\u00e9s en combinaci\u00f3, que ajuden a mantenir els nivells de glucosa en sang en els pacients \u2013senyala Watt\u2013. No obstant, tots els medicaments per a la diabetis tipus 2, sense excepci\u00f3, tenen una efic\u00e0cia limitada o efectes no desitjats que afecten negativament la salut del pacient.\u00a0Necessitem desenvolupar nous enfocaments<\/strong>\u201d<\/em>.<\/p>\n Si b\u00e9 la investigaci\u00f3 resulta una gran promesa, el professor Watt admet que\u00a0\u00e9s poc probable que sigui efica\u00e7 pels pacients amb diabetis tipus 1<\/strong>, ja que tenen defici\u00e8ncia d\u2019insulina i aquesta ter\u00e0pia no soluciona aquest problema.<\/p>\n Per aix\u00f2, senyala que el nou tractament seria \u00fanic entre els medicaments coneguts per a la diabetis tipus 2.\u00a0\u00c9s probable que s\u2019injecti un cop a la setmana, encara que l\u2019equip estava treballant en altres m\u00e8todes<\/strong>. \u201cL\u2019injectable podria passar a assajos en humans amb relativa rapidesa amb el suport adequat -assegura el professor Watt-. Els enfocaments alternatius estarien molt lluny\u201d<\/em>.<\/p>\n <\/p>\nM\u00e9s investigaci\u00f3<\/h3>\n