[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Per\u00f2 contr\u00e0riament al que es pensava, investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Calif\u00f2rnia a San Diego (Estats Units) han evidenciat que la fructosa nom\u00e9s afecta negativament al fetge despr\u00e9s que arriba als intestins, on el sucre interromp la barrera epitelial que protegeix als \u00f2rgans interns de les toxines bacterianes al intest\u00ed.<\/p>\n
Desenvolupant tractaments que previnguin la ruptura de la barrera intestinal, es podria protegir al fetge de NAFLD, segons conclouen els autors d\u2019aquesta investigaci\u00f3 en un article publicat a la revista cient\u00edfica Nature Metabolism<\/em>.<\/p>\n NAFLD \u00e9s la causa m\u00e9s comuna de malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica al m\u00f3n. Pot progressar a condicions m\u00e9s serioses, com la cirrosi, el c\u00e0ncer de fetge, la insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica i la mort. \u201cAquests descobriments apunten a un enfocament que podria prevenir el dany hep\u00e0tic en primer lloc\u201d<\/em>, explica l\u2019autor principal, Michael Karin.<\/p>\n El consum de fructosa s\u2019ha disparat des de la d\u00e8cada del 1970 i la introducci\u00f3 del xarop de blat de moro d\u2019alta fructosa (HFCS), un substitut del sucre m\u00e9s barat que s\u2019empra \u00e0mpliament en aliments processats i envasats, des de cereals i productes fornejats fins a refrescos. M\u00faltiples estudis en animals i humans han vinculat l\u2019augment del consum de HFCS amb l\u2019epid\u00e8mia d\u2019obesitat dels Estats Units i amb nombroses afeccions inflamat\u00f2ries, com la diabetis, les malalties card\u00edaques i el c\u00e0ncer.<\/p>\n El nou estudi, no obstant, defineix un paper espec\u00edfic i un risc pel HFCS en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras. \u201cLa capacitat de la fructosa, que abunda a les figues seques i els d\u00e0tils, per induir el fetge gras era coneguda pels antics egipcis, que alimentaven als \u00e0necs i gansos amb fruits secs per fer la seva versi\u00f3 de foie gras\u201d<\/em>, senyala Karin.<\/p>\n La fructosa es descomposa al tracte digestiu hum\u00e0 per un enzim anomenat fructoquinasa, que \u00e9s produ\u00efda tant pel fetge com pel intest\u00ed. Usant models de ratolins, els investigadors van trobar que el metabolisme excessiu de la fructosa a les c\u00e8l\u00b7lules intestinals redueix la producci\u00f3 de prote\u00efnes que mantenen la barrera intestinal, una capa de c\u00e8l\u00b7lules epitelials fortament empaquetades i cobertes de moc que evita que els bacteris i els productes microbians, com les endotoxines, es filtrin fora dels intestins i a la sang.<\/p>\n \u201cPer tant, al deteriorar la barrera i augmentar la seva permeabilitat, el consum excessiu de fructosa pot resultar en una condici\u00f3 inflamat\u00f2ria cr\u00f2nica anomenada endotox\u00e8mia, que ha estat documentada tant en animals d\u2019experimentaci\u00f3 com en pacients pedi\u00e0trics amb NAFLD\u201d<\/em>, detalla la primera autora de l\u2019estudi, Jelena Todoric.<\/p>\n Al seu estudi, van descobrir que les endotoxines filtrades que arribaven al fetge provocaven un augment de la producci\u00f3 de citoquines inflamat\u00f2ries i estimulaven la conversi\u00f3 de la fructosa i la glucosa en dip\u00f2sits d\u2019\u00e0cids grassos. \u201cEst\u00e0 molt clar que la fructosa fa la seva feina bruta al intest\u00ed, i si s\u2019evita el deteriorament de la barrera intestinal, la fructosa fa poc dany al fetge\u201d<\/em>, reflexiona Karin.<\/p>\n Els cient\u00edfics van observar que alimentar als ratolins amb altes quantitats de fructosa i greix produeix efectes adversos particularment greus per a la salut. \u201cAquesta \u00e9s una condici\u00f3 que imita el percentil 95 de la ingesta relativa de fructosa dels adolescents nord-americans, que obtenen fins el 21,5% de les seves calories di\u00e0ries de la fructosa, sovint en combinaci\u00f3 amb aliments amb alt contingut cal\u00f2ric com hamburgueses i patates fregides\u201d<\/em>, apunta Karin.<\/p>\n Curiosament, l\u2019equip d\u2019investigaci\u00f3 va trobar que quan la ingesta de fructosa es redu\u00efa per sota de cert llindar, no s\u2019observaven efectes adversos als ratolins, el que suggereix que nom\u00e9s el consum excessiu i a llarg termini de fructosa representa un risc per a la salut. La ingesta moderada de fructosa a trav\u00e9s del consum normal de fruites \u00e9s ben tolerada.<\/p>\n \u201cMalauradament, molts aliments processats contenen HFCS i la majoria de les persones no poden estimar quanta fructosa consumeixen realment. Encara que l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019augment de la consci\u00e8ncia s\u00f3n les millors solucions a aquest problema, per aquells individus que han progressat a la forma severa de NAFLD coneguda com esteatohepatitis no alcoh\u00f2lica, aquests descobriments ofereixen alguna esperan\u00e7a d\u2019una futura ter\u00e0pia basada en la restauraci\u00f3 de la barrera intestinal\u201d<\/em>, conclou Karin.<\/p>\n <\/p>\n