[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
La infecci\u00f3 oculta pel virus de l\u2019hepatitis B (IOB) pot contribuir al dany hep\u00e0tic en pacients amb malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica de diferents etiologies, per exemple, per VHC, per alcohol etc. No obstant, falta informaci\u00f3 sobre la prevalen\u00e7a i l\u2019impacte cl\u00ednic de la IOB en persones obeses. Els objectius d\u2019aquest estudi van ser investigar la prevalen\u00e7a de NASH i els factors de risc en persones obeses que es van sotmetre a cirurgia bari\u00e0trica.<\/p>\n
226 individus (160 dones; edat mitjana 43 anys \u00b1 10) sense evid\u00e8ncia de cap altra causa de malaltia hep\u00e0tica i que van ser sotmesos consecutivament a cirurgia bari\u00e0trica en dos centres de fetge italians. Durant la cirurgia, a tots els pacients se\u2019ls hi va realitzar una bi\u00f2psia hep\u00e0tica per avaluaci\u00f3 histol\u00f2gica i estudis moleculars. Es van estudiar en las mostres de l\u2019ADN del fetge: PNPLA3, TM6SF2, MBOAT7, polimorfismes IRGM i si tenien IOB. Es van utilitzar an\u00e0lisis estad\u00edstiques per identificar predictors de NASH.<\/p>\n
En la bi\u00f2psia hep\u00e0tica es va trobar NASH en 115 (50,9%) i NAFLD en 111 casos (49,1%). 29 \/ 226 (12,8%) casos tenien IOB, 24 (82,8%) dels quals tenien NASH i 5 (17,2%) NAFLD, mentre que entre els 197 casos negatius a IOB, 91 (46,2%) tenien NASH i 106 (53,8%) NAFLD. L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica va mostrar que l\u2019edat avan\u00e7ada, els valors elevats d\u2019alanina aminotransferasa, la resist\u00e8ncia a la insulina \/ diabetis, el polimorfisme TM6SF2 i la IOB van ser predictors independents de NASH.<\/p>\n
NASH \u00e9s altament prevalent en individus obesos sotmesos a cirurgia bari\u00e0trica. La IOB \u00e9s un dels factors de risc m\u00e9s potents de NASH en aquests pacients.<\/p>\n
L\u2019obesitat \u00e9s un dels factors de risc m\u00e9s importants pel desenvolupament de cirrosi i carcinoma hepatocel\u00b7lular (HCC) a tot el m\u00f3n. La gran majoria de les persones obeses mostren fetge gras no alcoh\u00f2lic (NAFLD) el desenvolupament d\u2019esteatohepatitis no alcoh\u00f2lica (NASH) en pacients amb NAFLD \u00e9s un important impulsor del dany hep\u00e0tic cap als resultats cl\u00ednics m\u00e9s greus. No obstant, la prevalen\u00e7a de NASH i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, els factors que poden predisposar o afavorir el seu desenvolupament en persones obeses precisen m\u00e9s estudis.<\/p>\n
Aquest buit de coneixement \u00e9s degut essencialment al fet que el diagn\u00f2stic de NASH encara es basa essencialment en la pr\u00e0ctica d\u2019una bi\u00f2psia de fetge.<\/p>\n
Totes les caracter\u00edstiques de la s\u00edndrome metab\u00f2lica (incloent resist\u00e8ncia a la insulina i la diabetis, hipertriglicerid\u00e8mia i hipercolesterol\u00e8mia i hipertensi\u00f3 arterial), aix\u00ed com polimorfismes gen\u00e8tics particulars, es reconeixen com a factors de risc potencials de desenvolupar NASH en la poblaci\u00f3 general. \u00c9s probable que aquests mecanismes tamb\u00e9 juguin un paper en el desenvolupament de NASH associat amb l\u2019obesitat, encara que sembla clar que existeixen altres factors encara no reconeguts.<\/p>\n
Es sap que la infecci\u00f3 oculta del virus de l\u2019hepatitis B (VHB) (IOB), com es defineix a la persist\u00e8ncia intrahep\u00e0tica i de llarga durada de gens del VHB en individus amb l\u2019antigen de superf\u00edcie del VHB (HBsAg) negatiu pot contribuir a l\u2019empitjorament de la malaltia hep\u00e0tica en individus amb esteatohepatitis no alcoh\u00f2lica (NASH) i en persones amb malaltia hep\u00e0tica criptog\u00e8nica (d\u2019origen desconegut), aix\u00ed com en individus amb infecci\u00f3 pel virus de l\u2019hepatitis C (VHC). En realitat, la IOB mai ha estat investigat com un possible factor de risc de NASH en persones obeses.<\/p>\n
Els objectius d\u2019aquest estudi van ser avaluar la prevalen\u00e7a de i possibles factors de risc associats amb NASH en una gran cohort de persones obeses de dues \u00e0rees geogr\u00e0fiques italianes diferents que es van sotmetre a cirurgia bari\u00e0trica.<\/p>\n
La prevalen\u00e7a i els factors de risc de l\u2019esteatohepatitis no alcoh\u00f2lica (NASH) en individus obesos encara no s\u2019han investigat suficientment, tamb\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019avaluaci\u00f3 histol\u00f2gica de les mostres de fetge segueix sen poc com\u00fa.<\/p>\n
Aquest estudi mostra que la majoria dels pacients obesos que es sotmeten a cirurgia bari\u00e0trica tenen NASH.<\/p>\n
La infecci\u00f3 pel virus de l\u2019hepatitis B oculta \u00e9s un predictor potent de NASH en individus amb obesitat m\u00f2rbida.<\/p>\n
El 51% dels pacients obesos tenien NAFLD i el 42,5% tenia fibrosis (NASH). \u00c9s important destacar que la fibrosi s\u2019associa gaireb\u00e9 invariablement amb NASH. Per tant, l\u2019avaluaci\u00f3 histol\u00f2gica va mostrar que una porci\u00f3 considerable d\u2019aquests pacients amb obesitat m\u00f2rbida tenia una condici\u00f3 patol\u00f2gica que potencialment predisposa a una progressi\u00f3 cap a las formes m\u00e9s greus de malaltia hep\u00e0tica. Aquests resultats confirmen que la histologia hep\u00e0tica ha d\u2019investigar-se de forma rutin\u00e0ria en individus sotmesos a cirurgia bari\u00e0trica, considerant tamb\u00e9 que la bi\u00f2psia hep\u00e0tica intraoperat\u00f2ria en el moment de l\u2019operaci\u00f3 quir\u00fargica \u00e9s un procediment f\u00e0cil i r\u00e0pid, amb un risc m\u00ednim (si existeix) pel pacient.<\/p>\n
La poblaci\u00f3 de l\u2019estudi estava formada per individus procedents de dues \u00e0rees geogr\u00e0fiques bastant distants a It\u00e0lia, que tamb\u00e9 mostraven algunes difer\u00e8ncies en els estils de vida, inclosos els h\u00e0bits alimentaris (\u00e9s a dir, un major consum d\u2019alcohol i una dieta m\u00e9s rica en greixos en els italians del nord-est). No obstant, a banda de la dislip\u00e8mia que va ser significativament m\u00e9s freq\u00fcent en individus de Trieste, totes les altres caracter\u00edstiques van ser completament comparables entre els dos subgrups de pacients. De fet, tamb\u00e9 la prevalen\u00e7a de NASH i els diversos predictors investigats van estar presents d\u2019una manera similar en els italians del nord i del sud, el que demostra que aquesta cohort era una representaci\u00f3 bastant homog\u00e8nia d\u2019individus obesos italians.<\/p>\n
Com era d\u2019esperar, NASH es va associar significativament amb l\u2019edat avan\u00e7ada i el IMC m\u00e9s alt, aix\u00ed com amb un metabolisme de la glucosa alterat, per\u00f2 no amb la dislip\u00e8mia. A m\u00e9s, NASH es va associar amb valors m\u00e9s altos d\u2019ALT en l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstic. De fet, la majoria dels casos tenien nivells d\u2019ALT en el l\u00edmit superior del rang normal o en valors l\u00edmit, fent que en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica l\u2019avaluaci\u00f3 dels nivells d\u2019aminotransferasa no tingu\u00e9s un valor com a par\u00e0metre per identificar individus obesos amb NASH. Aquests resultats s\u00f3n similars als reportats en grans cohorts franceses, on, tanmateix, la dislip\u00e8mia es va trobar amb major freq\u00fc\u00e8ncia en pacients amb NASH que en aquells sense, possiblement reflectint una distribuci\u00f3 lleugerament diferent d\u2019aquest factor de risc metab\u00f2lic comparant el grup itali\u00e0 amb poblacions franceses obeses.<\/p>\n
Es va trobar esteatosi en tots els pacients d\u2019aquesta s\u00e8rie, mentre que no havia observat en aproximadament el 10%-15% dels pacients obesos en estudis previs. \u00c9s probable que aquesta difer\u00e8ncia sigui una conseq\u00fc\u00e8ncia casual pel n\u00famero relativament limitat de pacients inclosos al nostre estudi.<\/p>\n
Segons estudis d\u2019associaci\u00f3 de tot el genoma, recentment s\u2019ha reconegut que diversos polimorfismes gen\u00e8tics s\u00f3n possibles contribuents al desenvolupament de NASH en la poblaci\u00f3 general. Es van investigar les variants gen\u00e8tiques PNPLA3 I148M i TM6SF2 E167K, els dos principals determinants hereditaris de l\u2019esteatosi hep\u00e0tica i la NASH progressiva identificats fins ara en la poblaci\u00f3 general. A m\u00e9s, es va estudiar el polimorfisme MBOAT7 rs641738 que tamb\u00e9 sembla augmentar la gravetat de la malaltia hep\u00e0tica, i el polimorfisme IRGM rs10065172 que recentment es va trobar significativament associat amb l\u2019obesitat i la NAFLD en nens i adolescents. Sorprenentment, en la present an\u00e0lisi no es va trobar cap associaci\u00f3 entre NASH i PNPLA3.<\/p>\n
De fet, aquest polimorfisme sembla estar associat amb les formes m\u00e9s avan\u00e7ades de NAFLD i malaltia hep\u00e0tica, pel que es podria suposar que la falta d\u2019associaci\u00f3 en aquest estudi podria dependre del grau lleu o moderat de malaltia hep\u00e0tica en els pacients en el moment de la cirurgia. En analogia, no es va trobar associaci\u00f3 entre NASH i MBOAT7 i polimorfismes gen\u00e8tics IRGM en la poblaci\u00f3 estudiada. Pel contrari, la variant gen\u00e8tica TM6SF2 E167K es va associar significativament amb NASH en l\u2019an\u00e0lisi multivariant, i va mostrar una tend\u00e8ncia (encara que sense arribar a una significaci\u00f3 estad\u00edstica) d\u2019associaci\u00f3 amb fibrosi.<\/p>\n
El principal descobriment de l\u2019estudi va sorgir a l\u2019analitzar extractes d\u2019ADN del fetge del pacient per detectar si tenien IOB. La prevalen\u00e7a general (12,8%) va ser similar a la que hav\u00edem informat pr\u00e8viament (16%) analitzant una gran cohort d\u2019italians amb histologia hep\u00e0tica normal que s\u2019havien sotm\u00e8s a cirurgia abdominal per diverses causes no relacionades amb el fetge a principis de la d\u00e8cada del 2000. No obstant, l\u2019an\u00e0lisi va revelar clarament que la IOB \u00e9s un predictor potent de NASH en individus obesos, en especial quan la IOB estava associada amb diabetis. Es podria resumir que la prevalen\u00e7a de IOB en persones obeses \u00e9s similar a la trobada en la poblaci\u00f3 general d\u2019individus sense malaltia hep\u00e0tica, per\u00f2 quan una persona obesa t\u00e9 IOB existeix un alt risc de desenvolupar NASH.<\/p>\n
Aquest estudi tamb\u00e9 va mostrar que, a banda de NASH, la IOB es va associar significativament amb la fibrosi hep\u00e0tica. Aquesta associaci\u00f3 no es va trobar quan l\u2019an\u00e0lisi es va centrar en casos amb fibrosi avan\u00e7ada que, tanmateix, eren massa pocs per permetre conclusions estad\u00edstiques. Es necessiten estudis m\u00e9s grans per verificar el possible impacte de la IOB en la fibrosi cl\u00ednicament significativa. De fet, l\u2019associaci\u00f3 de la IOB amb la gravetat de les caracter\u00edstiques histol\u00f2giques del dany hep\u00e0tic (i en particular amb la inflamaci\u00f3 lobular i la fibrosi) refor\u00e7a la hip\u00f2tesi que la IOB pot actuar com un cofactor important de l\u2019empitjorament de la malaltia hep\u00e0tica en individus amb obesitat m\u00f2rbida.<\/p>\n
A m\u00e9s, el descobriment de l\u2019associaci\u00f3 OBI amb l\u2019anomenat patr\u00f3 histol\u00f2gic \u2018NASH tipus 2\u2019, que es relaciona amb una progressi\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida de la malaltia en pacients amb NAFLD, \u00e9s una altra confirmaci\u00f3 indirecta que la IOB pot actuar com un factor d\u2019empitjorament de la malaltia en aquests pacients.<\/p>\n
El possible paper de la IOB com a cofactor per facilitar o accelerar els processos d\u2019inflamaci\u00f3 hep\u00e0tica i empitjorament de la malaltia en cas d\u2019una causa principal coneguda i concomitant de dany hep\u00e0tic (\u00e9 a dir, VHC, alcohol, etc.) \u00e9s un argument encara molt debatut i sense resoldre. Aquest estudi afegeix una pe\u00e7a important al trencaclosques, identificant la IOB com un factor de risc potencial per a la progressi\u00f3 de la malaltia hep\u00e0tica tamb\u00e9 en pacients amb esteatosi hep\u00e0tica.<\/p>\n
No obstant, cal considerar que la NASH \u00e9s un prerequisit freq\u00fcent pel desenvolupament de cirrosi i d\u2019HCC en pacients amb NAFLD, en les persones obeses, i es coneix el material g\u00e8nic del VHB en la IOB pot mantenir totes les propietats pro-oncog\u00e8niques de la infecci\u00f3 per VHB amb HBsAg positiu. Per tant, la forta associaci\u00f3 que trobem entre IOB i NASH en individus obesos pot representar una advert\u00e8ncia, i aquesta associaci\u00f3 fomenta el disseny d\u2019estudis addicionals que podrien proporcionar m\u00e9s resultats en els casos amb coexist\u00e8ncia de IOB i NASH.<\/p>\n
<\/p>\n