[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
En l\u2019actualitat, malgrat els grans aven\u00e7os en les taxes de resposta al tractament del VHC, el proc\u00e9s del marc de l\u2019OMS est\u00e0 limitat pel fet que nom\u00e9s una minoria de la poblaci\u00f3 de VHC+ est\u00e0 identificada i vinculada a l\u2019atenci\u00f3. Per aquestes raons, \u00e9s important identificar estrat\u00e8gies de detecci\u00f3 \u00f2ptimes i realistes.<\/p>\n
Des d\u2019una perspectiva sanit\u00e0ria, el VHC representa una condici\u00f3 ideal per dissenyar protocols de detecci\u00f3 basats en la poblaci\u00f3. De fet, un gran nombre de pacients desconeixen la seva condici\u00f3, el diagn\u00f2stic est\u00e0 codificat i es pot establir f\u00e0cilment mitjan\u00e7ant anal\u00edtica de sang, el VHC impacta negativament en la morbiditat i la mortalitat, i el m\u00e9s important \u00e9s que el VHC \u00e9s curable amb medicaments segurs i ben tolerats.<\/p>\n
Amb els anys s\u2019han proposat diferents estrat\u00e8gies de detecci\u00f3 pel VHC. El primer que es va implementar es va basar en factors de risc, el que vol dir que les persones amb major risc d\u2019infecci\u00f3 per VHC degut a antecedents d\u2019\u00fas de drogues per via intravenosa, transfusi\u00f3 de sang abans del 1990 o familiars amb VHC positiu van ser identificades com a candidats ideals per a la detecci\u00f3. No obstant, aquest enfocament, actualment en pr\u00e0ctica en molts pa\u00efsos occidentals, sembla ser insuficient com ho demostra la proporci\u00f3 relativament estable de poblaci\u00f3 no diagnosticada.<\/p>\n
L\u2019avaluaci\u00f3 universal, independentment del risc o l\u2019edat pr\u00e8via a la prova, com ho avalen les pautes de l\u2019AASLD (American Association for the Study of Liver Diseases, en catal\u00e0 Associaci\u00f3 Americana per a l\u2019Estudi de Malalties del Fetge) i la ISDA (Infectious Diseases Society of America, en catal\u00e0 Societat de Malalties Infeccioses d\u2019Am\u00e8rica), \u00e9s intu\u00eftivament la mesura m\u00e9s completa, encara que la seva aplicabilitat es veu obstaculitzada per diverses limitacions pr\u00e0ctiques, que inclouen els costos m\u00e9s importants. Una avaluaci\u00f3 universal requereix el major n\u00famero de proves pr\u00e0cticament igual a tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n
En segon lloc, si s\u2019implementa activament, el cribratge universal podria generar un coll d\u2019ampolla en l\u2019acc\u00e9s a l\u2019atenci\u00f3 i sobrecarregar el sistema de salut, el que portaria a una pitjor vinculaci\u00f3 amb l\u2019atenci\u00f3. Finalment, el repte d\u2019arribar i provar a tota la poblaci\u00f3 podria ser impossible per a qualsevol sistema de salut. Cal destacar que es va realitzar un exemple exit\u00f3s de detecci\u00f3 universal del VHC a Egipte entre l\u2019octubre del 2018 i l\u2019abril del 2019. En un esfor\u00e7 nacional primordial, es va avaluar el 79,4% de 62,5 milions d\u2019adults egipcis, d\u2019aquests el 4,61% tenien serologia positiva del VHC, encara que m\u00e9s de la meitat (2,59%) havien estat tractats pr\u00e8viament amb AADs. En general, 1,5 milions de persones van ser analitzades per detectar ARN del VHC, el 76,5% van ser positives i el 91,8% d\u2019elles van comen\u00e7ar el tractament.<\/p>\n
El cost total de la campanya va ser de 207,1 milions de d\u00f2lars corresponent 85,41 d\u00f2lars per pacient vir\u00e8mic de VHC identificat, i 130,62 d\u00f2lars per pacient curat. Per les raons abans mencionades, s\u2019ha proposat la detecci\u00f3 de cohorts de naixement com alternativa. Aquestes pol\u00edtiques es basen en el concepte que si l\u2019epidemiologia de la infecci\u00f3 pel VHC \u00e9s ben coneguda i relativament estable en el temps, la detecci\u00f3 de cohorts de naixement amb el major risc a priori d\u2019infecci\u00f3 podria resultar rendible al combinar ambd\u00f3s beneficis de les proves universals i basades en el risc.<\/p>\n
Els antecedents epidemiol\u00f2gics mostren que la majoria dels casos de VHC s\u2019agrupen d\u2019acord amb una ruta comuna d\u2019adquisici\u00f3. Per exemple, en pa\u00efsos com It\u00e0lia, Fran\u00e7a o Espanya, la majoria de les infecciones es van adquirir en les d\u00e8cades del 1950 i el 1960 a trav\u00e9s de procediments m\u00e8dics, inclosa la transfusi\u00f3 de sang. D\u2019altra banda, en altres pa\u00efsos, com els Estats Units, el VHC es va propagar a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas de drogues intravenoses durant els anys 60 i 70. Amb aquests sup\u00f2sits, \u00e9s possible predir la prevalen\u00e7a (o la probabilitat pr\u00e8via a la prova) de la infecci\u00f3 pel VHC en una cohort d\u2019edat determinada i concentrar els esfor\u00e7os de detecci\u00f3 en ella. Kondili et al. demostren que en un pa\u00eds d\u2019alta prevalen\u00e7a, com It\u00e0lia, diferents programes de detecci\u00f3, inclosa una avaluaci\u00f3 universal, serien rendibles.<\/p>\n
Els autors conclouen que l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s rendible a l\u2019entorn itali\u00e0 \u00e9s un cribratge de cohort graduat amb l\u2019objectiu d\u2019identificar als pacients m\u00e9s joves amb major risc de transmetre el VHC, encara que amb una menor prevalen\u00e7a de malaltia avan\u00e7ada, abans d\u2019ampliar el cribratge a la poblaci\u00f3 de major edat. L\u2019estudi actual no pot provar si aquest enfocament \u00e9s \u00e8tic i pot implementar-se en el marc d\u2019un sistema universal de salut p\u00fablica com l\u2019itali\u00e0.<\/p>\n
Dirigir-se a pacients m\u00e9s joves podria ser benefici\u00f3s per disminuir la incid\u00e8ncia de noves infeccions pel VHC i identificar pacients asimptom\u00e0tics amb malaltia lleu, per\u00f2 tamb\u00e9 podria conduir a un retard en el diagn\u00f2stic i tractament en pacients amb infecci\u00f3 pel VHC de llarga durada, comorbiditats significatives i malaltia hep\u00e0tica m\u00e9s avan\u00e7ada. El m\u00e9s important \u00e9s que no est\u00e0 clar com s\u2019ha d\u2019implementar el cribratge basat en cohorts.<\/p>\n
Aquest \u00faltim punt no \u00e9s trivial, ja que totes les campanyes de detecci\u00f3 de la poblaci\u00f3 en massa, malgrat els beneficis comprovats per a la salut, estan carregades per les baixes taxes d\u2019adhesi\u00f3, especialment entre les persones amb un nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s baix o amb un acc\u00e9s redu\u00eft a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Els ex\u00e0mens de detecci\u00f3 de c\u00e0ncer de coll uter\u00ed, de mama o colorrectal, que s\u2019han practicat durant anys, arriben aproximadament al 80%, el 70%, i el 50%, respectivament, de la poblaci\u00f3 desitjada malgrat atacar les condiciones percebudes com a m\u00e9s letals que l\u2019hepatitis C.<\/p>\n
Les intervencions que es sap que milloren la participaci\u00f3 del pacient en els protocols de detecci\u00f3 inclouen contactar als pacients per recordar-los les seves cites, incentius monetaris pels metges d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria que avaluen als seus pacients i enviar kits de proves d\u2019enviament de sang oculta en femtes directament a la llar del pacient.<\/p>\n
No est\u00e0 clar si aquests models d\u2019atenci\u00f3 poden implementar-se en un hipot\u00e8tic programa de detecci\u00f3 del VHC. Cal recordar que la infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHC \u00e9s una malaltia \u00e0mpliament descuidada relacionada amb l\u2019estigma social degut a la seva associaci\u00f3 amb l\u2019\u00fas de subst\u00e0ncies, amb una major prevalen\u00e7a entre els grups socioecon\u00f2mics m\u00e9s baixos i generalment considerada una condici\u00f3 benigna.<\/p>\n
Amb aquestes premisses, si l\u2019adher\u00e8ncia a la detecci\u00f3 no s\u2019aborda adequadament, \u00e9s poc probable que s\u2019assoleixi l\u2019objectiu d\u2019eliminaci\u00f3 de la\u2019OMS simplement identificant l\u2019estrat\u00e8gia de detecci\u00f3 ideal a cada pa\u00eds. De fet, el gradient social en la captaci\u00f3 de detecci\u00f3 podria determinar l\u2019acc\u00e9s desigual a l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019augment de les taxes de mortalitat entre els m\u00e9s fr\u00e0gils i desafavorits.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, Kondili et al. es sumen a la literatura actualment disponible sobre el disseny d\u2019un programa de detecci\u00f3 ideal per a la infecci\u00f3 per VHC. No obstant, \u00e9s la nostra opini\u00f3 que el camp ara hauria de concentrar-se en el disseny de marcs nacionals de detecci\u00f3 implementables, enfocant-se en altres exemples disponibles per comprendre els errors i els paranys que han d\u2019evitar-se.<\/p>\n
<\/p>\n