[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
A banda de destrossar mobiliari urb\u00e0, jardins i causar accidents de tr\u00e0nsit, les recurrents incursions de porcs senglars<\/u>\u00a0a Barcelona podrien comportar un problema de salut p\u00fablica. Un equip de cient\u00edfics ha detectat que un de cada tres porcs senglars del Parc Natural de Collserola pateix o ha patit en algun moment l\u2019Hepatitis E, una malaltia hep\u00e0tica transmissible pel virus VHE. Els porcs senglars realitzen incursions en parcs infantils i els investigadors no oculten la seva inquietud perqu\u00e8 la malaltia es pot transmetre a humans a trav\u00e9s de contacte bucal amb femtes.\u00a0Segons l\u2019\u00faltim cens, el 2018, al parc vivien 1.500 porcs senglars<\/u>.<\/p>\n
\u201cPreocupen especialment les incursions dels porcs senglars en parcs infantils\u201d<\/em>, afirma Jorge R. L\u00f3pez, veterinari i membre de l\u2019equip dels Serveis d\u2019Ecopatologia de la Fauna Salvatage (SEFaS) de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. En un ampl\u00edssim treball encara pendent de publicar, l\u2019equip de SEFaS analitza 637 mostres de les quals 230 resulten positives en anticossos per VHE (36%). Les dades van ser recavades entre l\u2019estiu del 2015 o la tardor del 2019.<\/p>\n Una altra de les conclusions a la qual arriba l\u2019estudi, avan\u00e7a L\u00f3pez a EL PA\u00cdS, \u00e9s la major prevalen\u00e7a del virus entre els animals a l\u2019estiu, quan la seva pres\u00e8ncia a la ciutat es m\u00e9s com\u00fa. \u201cEl que augmenta el risc de transmissi\u00f3 a persones\u201d<\/em>, precisa. Amb tot, es tracta d\u2019una malaltia que en rares ocasions presenten s\u00edmptomes m\u00e9s greus que febre, disminuci\u00f3 de la gana i n\u00e0usees, segons l\u2019OMS.<\/p>\n Les dades del nou estudi actualitzen els recavats per un altre treball elaborat entre l\u2019abril del 2015 i el setembre del 2016 a partir de 264 mostres. Per llavors, l\u2019estudi publicat el 2018 pel SEFaS juntament al Departament de Malalties Infeccioses de la Universitat de Gotemburgo i l\u2019Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona va concloure que un de cada cinc porcs senglars de Collserola (20%) estava infectat quan es van prendre les mostres i tres de cada cinc (59%) posse\u00efen anticossos.<\/p>\n Els ca\u00e7adors s\u00f3n el col\u00b7lectiu amb m\u00e9s perill\u00a0de contraure la malaltia. \u201cAmb els nens tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019anar en compte. De vegades observem incursions en parcs infantils en busca de menjar. Els animals defequen a la zona de jocs i despr\u00e9s els menors poden contaminar-se per contacte directe amb les femtes\u201d<\/em>, afegeix el veterinari, qui adverteix que el virus pot saltar de porcs senglars a altres animals. \u201cLa seva pres\u00e8ncia \u00e9s major en punts d\u2019alimentaci\u00f3 per a gats del carrer\u201d<\/em>. A part d\u2019hepatitis E, els investigadors han detectat la pres\u00e8ncia de salmonel\u00b7la, pesta porcina africana o triquinosi, malalties compartides amb els humans.<\/p>\n Les malalties de la qual \u00e9s portador agreugen encara m\u00e9s el problema que Barcelona pateix amb aquest mam\u00edfer. Segons l\u2019\u00faltim cens municipal, el 2018,\u00a0a Collserola vivien uns 1.500 porcs senglars, quan el parc pot suportar uns 600. Les seves incursions en busca de menjar als districtes de Les Corts, Sarri\u00e0-Sant Gervasi, Gr\u00e0cia, Horta-Guinard\u00f3 i Nou Barris s\u2019han convertit en un mal de cap per a ve\u00efns i comerciants. Bolquen contenidors i es colen en jardins particulars per\u00f2 tamb\u00e9 ataquen a persones.<\/p>\n \u201cEl problema \u00e9s pitjor si es t\u00e9 en compte que des de Collserola tenen acc\u00e9s a un nucli de poblaci\u00f3 de dos milions de persones\u201d<\/em>, diu l\u2019investigador. La seva progressiva habituaci\u00f3 a entorns urbans ha fet que l\u2019animal perdi la por i les seves incursions siguin m\u00e9s agressives. La majoria d\u2019incid\u00e8ncies succeeixen entre mar\u00e7 i novembre, quan les femelles van acompanyades de cries i la seva alimentaci\u00f3 principal, la bellota, abunda menys per manca de pluja.<\/p>\n El 2016 les incursions van assolir el seu pic a Barcelona amb 1.187 casos (\u201cest\u00e0vem desbordats\u201d<\/em>, diu L\u00f3pez) i el Consistori va instaurar un pla d\u2019acci\u00f3. Entre les mesures, es van refor\u00e7ar contenidors i es van impulsar campanyes de sensibilitzaci\u00f3 per alertar als ve\u00efns que no facilitessin l\u2019acc\u00e9s a la brossa. Amb tot, el problema podria agreujar-se en el futur degut \u201ca l\u2019adaptaci\u00f3 de les noves generacions a la pres\u00e8ncia de l\u2019hum\u00e0, al que veuen com una font d\u2019aliment\u201d<\/em>, diu el cient\u00edfic. A l\u2019octubre del 2018, tres exemplars van ser vistos a la pla\u00e7a Virrei Amat i altres tres es van aventurar fins l\u2019Hospital de Sant Pau. En ple confinament per la pand\u00e8mia, un v\u00eddeo d\u2019un exemplar per la Diagonal es va fer viral a la xarxa.<\/p>\n La superpoblaci\u00f3 de Collserola \u00e9s deguda a que el porc senglar no t\u00e9 un depredador natural. Per aix\u00f2, el cient\u00edfic considera que avui en dia la ca\u00e7a \u00e9s la via m\u00e9s \u00fatil per controlar la plaga. El 2019, l\u2019Ajuntament va pagar 52.000 euros a l\u2019empresa Estratekko per a captures. Aquesta tardor, el Consistori invertir\u00e0 menys, 35.000 euros. La partida podria pujar si els ca\u00e7adors mantenen la vaga indefinida que van iniciar al juny en rebuig a la llei 5 \/ 2020, que agreuja sancions amb multes de fins a 120.000 euros. \u201cSense nosaltres la superpoblaci\u00f3 podria pujar un 40%\u201d<\/em>, diu Joaquim Zarzoso, president de la representaci\u00f3 territorial de la Federaci\u00f3 Catalana de Ca\u00e7a a Barcelona. El 2019, els ca\u00e7adors de Collserola van matar 86 porcs senglars en 17 batudes programades, xifra que ascendeix a m\u00e9s del doble si se li sumen els animals abatuts en permisos excepcionals.<\/p>\n El 2018, el comissionat d\u2019Ecologia de l\u2019Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, va anunciar que el Consistori estudiava aplicar una vacuna contraceptiva en desenvolupament pels Serveis d\u2019Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFaS) de la UAB per acabar amb la plaga. Dos anys despr\u00e9s, la vacuna ha demostrat pel moment ser inefica\u00e7 i l\u2019aproximat mili\u00f3 d\u2019euros anuals que l\u2019Ajuntament hauria d\u2019invertir per subministrar-la a m\u00e9s d\u2019un 70% de les femelles del Parc Natural fan inviable la seva aprovaci\u00f3. \u201cEncara que en el futur pot ser que es trobi una altra f\u00f3rmula\u201d<\/em>, expliquen des del SEFaS.<\/p>\n <\/p>\nUna plaga amb riscos<\/h3>\n
Barcelona es queda sense vacuna contraceptiva<\/h3>\n