[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser determinar si els medicaments antivirals combinats amb un bloquejador de l\u2019entrada del VHC administrat abans i durant 7 dies despr\u00e9s del trasplantament serien segurs i reduirien la probabilitat d\u2019infecci\u00f3 per VHC en receptors d\u2019\u00f2rgans de donants infectats amb el VHC.<\/p>\n
Els receptors d\u2019\u00f2rgans no infectats pel VHC sense malaltia hep\u00e0tica preexistent van ser tractats amb ezetimiba (10 mg; un inhibidor de l\u2019entrada del VHC) i glecaprevir-pibrentasvir (300 mg \/ 120 mg) abans i despr\u00e9s del trasplantament de donants infectats amb el VHC de menys de 70 anys sense altres coinfeccions. Aquests receptors van rebre una dosi \u00fanica, de 6 a 12 hores abans del trasplantament i un cop al dia durant 7 dies despr\u00e9s de la cirurgia (vuit dosis en total). L\u2019ARN del VHC es va avaluar un cop al dia durant 14 dies i despr\u00e9s un cop a la setmana fins a 12 setmanes despr\u00e9s del trasplantament. L\u2019objectiu primari va ser la prevenci\u00f3 de la infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHC, com ho demostra l\u2019ARN del VHC en s\u00e8rum, no detectable a les 12 setmanes despr\u00e9s del trasplantament, i es va avaluar en la poblaci\u00f3 amb intenci\u00f3 de tractar. El control dels possibles efectes adversos es va realitzar d\u2019acord amb la pr\u00e0ctica de rutina posterior al trasplantament. En aquest article s\u2019informa dels resultats a les 12 setmanes dels primers 30 pacients. L\u2019assaig est\u00e0 registrat a ClinicalTrials.gov, NCT04017338. Aquest assaig va finalitzar el reclutament, per\u00f2 el seguiment est\u00e0 en curs.<\/p>\n
30 pacients (23 homes i set dones; edat mitjana 61 anys (48-66) van rebre trasplantaments no hep\u00e0tics (13 pulmons, 10 ronyons, 6 cors i un rony\u00f3-p\u00e0ncrees) de 18 donants infectats amb VHC. La c\u00e0rrega viral mitjana del donant va de ser de 5,11 log UI \/ ml i es van detectar tres genotips del VHC diferents (nou donants tenien genotip 1, dos genotip 2, cinc genotip 3, i en dos no es va poder determinar el genotip). Als 30 receptors de trasplantaments (100%), es va assolir l\u2019objectiu primari d\u2019ARN del VHC indetectable a les 12 setmanes despr\u00e9s del trasplantament, i seguien amb l\u2019ARN del VHC negatiu en l\u2019\u00faltim seguiment (mitjana de 36 setmanes despr\u00e9s del trasplantament).<\/p>\n
La vir\u00e8mia de baix nivell va ser detectable de forma transit\u00f2ria en 21 (67%) dels 30 receptors en el per\u00edode inicial posterior al trasplantament per\u00f2 no despr\u00e9s del dia 14. El tractament va ser ben tolerat sense reduccions de dosi ni interrupcions del tractament; van tenir lloc 32 events adversos greus en 20 (67%) receptors, \u00e9s de destacar l\u2019augment de l\u2019alanina aminotransferasa (ALT) possiblement relacionat amb el tractament. Les elevacions transit\u00f2ries no greus d\u2019ALT i creatina quinasa durant el per\u00edode del tractament durant l\u2019estudi es van resoldre amb la finalitzaci\u00f3 del mateix. Entre els events adversos greus es trobaven dos morts de receptors degut a causes no relacionades amb el tractament farmacol\u00f2gic de l\u2019estudi (s\u00e8psia als 49 dies i hemorr\u00e0gia subaracnoidea als 109 dies despr\u00e9s del trasplantament); cap dels pacients es va contagiar de VHC.<\/p>\n
L\u2019ezetimiba combinada amb glecaprevir-pibrentasvir administrada una dosi abans i di\u00e0riament durant els 7 dies despr\u00e9s del trasplantament va evitar l\u2019establiment d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHC en receptors de diferents \u00f2rgans de donants portadors del VHC. Aquest estudi mostra que un curs ultracurt d\u2019antivirals d\u2019acci\u00f3 directa en combinaci\u00f3 amb ezetimiba pot prevenir l\u2019establiment d\u2019una infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHC al receptor, que \u00e9s una de les principals preocupacions despr\u00e9s del trasplantament d\u2019\u00f2rgans de donants infectats amb VHC.<\/p>\n
L\u2019\u00fas d\u2019ezetimiba com a bloquejador de l\u2019entrada del VHC combinant amb la potent ter\u00e0pia amb AADs glecaprevir-pibrentasvir va ser capa\u00e7 de prevenir l\u2019establiment d\u2019una infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHC quan es va administrar immediatament abans i durant 7 dies despr\u00e9s del trasplantament d\u2019\u00f2rgans de donants infectats pel VHC a receptors no infectats pel VHC. Amb aquest curs curt de ter\u00e0pia, la majoria dels pacients van completar la ter\u00e0pia antiviral abans de l\u2019alta hospital\u00e0ria i van romandre lliures d\u2019infecci\u00f3 per VHC durant el seguiment.<\/p>\n
La capacitat de poder trasplantar \u00f2rgans infectats amb VHC s\u2019ha tornat cada cop m\u00e9s important, particularment a Am\u00e8rica del Nord, on es produeixen nombroses morts degut a sobredosi de drogues. La prevalen\u00e7a del VHC ha augmentat entre els possibles donants d\u2019\u00f2rgans que moren per sobredosi, molts dels quals s\u00f3n joves sense comorbiditats m\u00e8diques. Alguns estudis ja han documentat la seguretat de trasplantar els \u00f2rgans de donants infectats amb VHC si es pot iniciar la ter\u00e0pia antiviral poc despr\u00e9s del trasplantament. No obstant, el tractament posterior al trasplantament pot ser un repte degut a les interaccions farmacol\u00f2giques, les complicacions i postoperat\u00f2ries i altres barreres, com assegurar la cobertura per un \u00fas complet de ter\u00e0pia amb AADs. Encara que la majoria dels estudis han reportat altes taxes de curaci\u00f3, tamb\u00e9 s\u2019han documentat recaigudes despr\u00e9s de la ter\u00e0pia amb perfils de resist\u00e8ncia complexos i fins i tot hepatitis colest\u00e0sica fibrosant, la forma m\u00e9s greu d\u2019infecci\u00f3 per VHC, postrasplantament. A m\u00e9s, s\u2019han informat altres complicacions, com la glomerulonefritis relacionada amb el VHC i l\u2019augment del rebuig cel\u00b7lular agut si hi ha una demora prolongada abans de comen\u00e7ar el tractament antiviral. Pel que seria preferible una prevenci\u00f3 de la transmissi\u00f3.<\/p>\n
Segons el present estudi, \u00e9s dif\u00edcil aclarir si la transmissi\u00f3 realment es va evitar o si els pacients es van infectar per\u00f2 es van curar r\u00e0pidament. Encara que 21 pacients van tenir vir\u00e8mia detectable transit\u00f2riament, la c\u00e0rrega viral va ser inferior al l\u00edmit de quantificaci\u00f3 de 15 UI\/ml en 11 pacients (52%), i la c\u00e0rrega viral va disminuir constantment en tots els pacients amb vir\u00e8mia inicial, no es sap si aquests resultats podrien reflectir la pres\u00e8ncia d\u2019ARN viral residual del plasma del donant a l\u2019al\u00b7loempelt en el moment de la implantaci\u00f3, en lloc de la infecci\u00f3 activa i la replicaci\u00f3. D\u2019acord amb aquesta observaci\u00f3, la c\u00e0rrega viral del donant es va associar significativament amb la vir\u00e8mia en el receptor de l\u2019\u00f2rgan, com es va observar anteriorment. La detecci\u00f3 d\u2019ARN del VHC de cadena negativa confirmaria la replicaci\u00f3 viral activa; per\u00f2 les c\u00e0rregues virals van ser tan baixes que no es va poder detectar virus de cadena negativa.<\/p>\n
El genotip 3 del VHC tamb\u00e9 es va associar amb la possible vir\u00e8mia del receptor. La infecci\u00f3 per genotip 3 del VHC generalment ha resultat m\u00e9s dif\u00edcil de curar amb els AADs que la infecci\u00f3 amb els altres genotips, per\u00f2 el glecaprevir-pibrentasvir \u00e9s actiu contra aquest genotip; tanmateix, el petit nombre de pacients limita poder extreure conclusions s\u00f2lides. L\u2019eliminaci\u00f3 de la vir\u00e8mia residual baixa despr\u00e9s de la finalitzaci\u00f3 del tractament podria reflectir el control immunitari de la infecci\u00f3 o el mesurament de virions no infecciosos, com s\u2019ha observat amb la ter\u00e0pia amb AADs de cicle curt en la infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHC en no trasplantats. L\u2019aparici\u00f3 d\u2019anticossos contra el VHC en gaireb\u00e9 la meitat dels receptors no semblava correlacionar-se amb la vir\u00e8mia. En almenys alguns pacients, els anticossos poden reflectir la transfer\u00e8ncia d\u2019immunitat adoptiva del donant, el que s\u2019ha observat en receptors d\u2019\u00f2rgans amb ARN del VHC negatius per\u00f2 amb anticossos contra el VHC i en abs\u00e8ncia de transmissi\u00f3.<\/p>\n
L\u2019estrat\u00e8gia utilitzada t\u00e9 alguns avantatges notables sobre altres enfocaments. El curs ultracurt d\u2019antivirals va permetre la finalitzaci\u00f3 de la ter\u00e0pia durant l\u2019hospitalitzaci\u00f3 inicial pels receptors de cor i pulm\u00f3, i a un cost substancialment redu\u00eft en comparaci\u00f3 amb un curs est\u00e0ndard de tractament. Per tant, amb un enfocament a tan curt termini, la incorporaci\u00f3 del cost del tractament del VHC en el cost total del trasplantament podria ser factible, similar a l\u2019escenari de la ter\u00e0pia profil\u00e0ctica per a d\u2019altres infeccions (per exemple, citomegalovirus i\/o el virus de l\u2019hepatitis B). Els primers estudis van emprar r\u00e8gims espec\u00edfics segons el genotip, el qual podria ser problem\u00e0tic perqu\u00e8 rara vegada es coneix el genotip del VHC del donant. La combinaci\u00f3 pangenot\u00edpica de sofosbuvir-velpatasvir s\u2019ha utilitzat amb \u00e8xit, per\u00f2 el sofosbuvir est\u00e0 contraindicat en pacients que reben amiodarona, una consideraci\u00f3 rellevant pel maneig d\u2019ar\u00edtmies postoperat\u00f2ries, especialment despr\u00e9s d\u2019un trasplantament de cor o pulm\u00f3.<\/p>\n
A m\u00e9s, encara que els eventuals riscos de sofosbuvir-velpatasvir es van actualitzar per la FDA dels EUA pel seu \u00fas en la insufici\u00e8ncia renal el novembre del 2019, els metab\u00f2lits del sofosbuvir s\u2019acumulen en pacients amb insufici\u00e8ncia renal greu amb significat cl\u00ednic desconegut. Glecaprevir-pibrentasvir \u00e9s pangenot\u00edpic i pot ser utilitzat de manera segura en persones en di\u00e0lisi.<\/p>\n
En aquest estudi, encara que el tractament va ser ben tolerat, 16 (53%) pacients van tenir elevacions d\u2019ALT durant el tractament. En particular, aquestes elevacions no semblaven correlacionar-se amb l\u2019ARN del VHC i es van resoldre al finalitzar la ter\u00e0pia, el que augmenta la possibilitat que algunes elevacions d\u2019ALT es deguin a una hepatotoxicitat lleu. Les elevacions de bilirubina, tot i que estan associades amb congesti\u00f3 hep\u00e0tica en receptors de trasplantament de cor i pulm\u00f3, es van resoldre en tots els pacients en els 30 dies posteriors al trasplantament.<\/p>\n
Aquest estudi t\u00e9 algunes limitacions. La petita mida de la mostra pot limitar la generalitzaci\u00f3; no obstant, no es van produir fallides virol\u00f2giques malgrat les altes c\u00e0rregues virals dels donants i els diferents genotips de VHC en diversos tipus d\u2019\u00f2rgans, fet que va augmentar la confian\u00e7a que l\u2019enfocament era segur i efectiu. Encara que el seguiment va ser generalment a curt termini, 25 pacients han estat seguits durant m\u00e9s de 6 mesos i vuit durant m\u00e9s d\u20191 any. A m\u00e9s, no s\u2019han informat recaigudes tardanes en aquest estudi o altres estudis sobre el trasplantament d\u2019\u00f2rgans de donants amb VHC positiu a receptors amb VHC negatiu, el que d\u00f3na confian\u00e7a que es pot prevenir l\u2019establiment d\u2019una infecci\u00f3 cr\u00f2nica.<\/p>\n
L\u2019estrat\u00e8gia de curta durada per prevenir la infecci\u00f3 requereix que el fetge receptor no estigui infectat amb el VHC i, per tant, aquest enfocament no ha d\u2019usar-se en el trasplantament de fetge discordant amb el VHC. Mentrestant, la contribuci\u00f3 espec\u00edfica d\u2019ezetimiba no est\u00e0 clara. No obstant, en estudis de sofosbuvir-velpatasvir de cicle curt durant 1 dia o 4 dies, es va observar transmissi\u00f3 en tres (30%) de 10 pacients despr\u00e9s d\u20191 dia i en dos (13%) de 15 pacients despr\u00e9s de 4 dies, amb la necessitat de realitzar un retractament en aquests pacients amb un i, de vegades, un segon cicle complet de ter\u00e0pia amb AADs de rescat.<\/p>\n
Bethea i els seus col\u00b7legues van emprar un protocol similar pels trasplantaments de cor, comen\u00e7ant amb una dosi pr\u00e8via al trasplantament de glecaprevir-pibrentasvir (300 mg \/ 120 mg) per\u00f2 sense ezetimiba. Van tractar a tots els pacients per a un curs est\u00e0ndard de 8 setmanes i tots van aconseguir una resposta virol\u00f2gica sostinguda. En particular, la concentraci\u00f3 m\u00e0xima mitjana d\u2019ARN de VHC en els receptors va ser d\u20191,76 log10 UI\/ml despr\u00e9s d\u2019una dosi de glecaprevir-pibrentasvir, en comparaci\u00f3 amb 0,88 log10 UI\/ml despr\u00e9s d\u2019una dosi de glecaprevir-pibrentasvir amb ezetimiba en el present estudi. Amb el breu curs de tractament utilitzat en el present estudi, es considera que s\u2019haurien de maximitzar les possibilitats de prevenir la transmissi\u00f3 pel que es va administrar ezetimiba a tots els receptors. L\u2019ezetimiba \u00e9s econ\u00f2mica, t\u00e9 poques interaccions farmacol\u00f2giques i \u00e9s ben tolerada, per\u00f2 seria raonable considerar un assaig aleatori per demostrar la seva utilitat.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, en aquest estudi de prova de concepte, ezetimiba combinada amb glecaprevir-pibrentasvir, administrada una dosi abans del trasplantament i di\u00e0riament durant 7 dies despr\u00e9s del trasplantament, va evitar l\u2019establiment de la infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHC en receptors de diferents \u00f2rgans de donants infectats amb VHC. Aquests descobriments suggereixen que aquesta ter\u00e0pia de curta durada podria ser adequada per prevenir la transmissi\u00f3 del VHC de donants infectats a receptors no hep\u00e0tics i no infectats en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans.<\/p>\n
<\/p>\n
Font: The Lancet Gastroenterology & Hepatology<\/p>\n
Refer\u00e8ncia: https:\/\/doi.org\/10.1016\/ S2468-1253(20)30081-9<\/p>\n
Article tradu\u00eft i adaptat per l\u2019ASSCAT<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” custom_padding=”0px|||” _builder_version=”3.0.105″ custom_margin=”|||”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_post_title admin_label=”Metadatos – Fecha \u00daltima actualizaci\u00f3n” title=”off” author=”off” date_format=”d\/m\/Y” categories=”off” comments=”off” featured_image=”off” _builder_version=”3.0.106″ title_text_align=”left” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_align=”left” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”#0082ca” border_width_top=”1px” border_color_top=”#cccccc” custom_margin=”50px|||” custom_padding=”10px|||” custom_css_before=”content:%22\u00daltima actualizaci\u00f3n:%22;” global_module=”3449″ saved_tabs=”all”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_sidebar orientation=”right” area=”et_pb_widget_area_8″ module_class=”ac-posts-sidebar” _builder_version=”3.0.106″ global_module=”3198″ saved_tabs=”all”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_sidebar][\/et_pb_column][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss”][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n