[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Una\u00a0cura contra l\u2019obesitat\u00a0<\/strong> podria estar m\u00e9s a prop gr\u00e0cies a una recent investigaci\u00f3 de cient\u00edfics nord-americans. Investigadors de Virginia Tech (Estats Units) han localitzat un\u00a0petit desacoblador mitocondrial<\/strong>, denominat\u00a0BAM15<\/strong>, que\u00a0disminueix la massa de greix corporal\u00a0 dels ratolins<\/strong>\u00a0sense afectar a la ingesta d\u2019aliments, la massa muscular o la temperatura corporal. A m\u00e9s, la mol\u00e8cula disminueix la resist\u00e8ncia a la insulina i t\u00e9 efectes beneficiosos sobre l\u2019estr\u00e8s oxidatiu i la inflamaci\u00f3.<\/p>\n Els descobriments, publicats a la revista cient\u00edfica Nature Communications<\/em>, s\u00f3n prometedors pel tractament i la prevenci\u00f3 de l\u2019obesitat, la diabetis i, especialment, l\u2019esteatohepatitis no alcoh\u00f2lica\u00a0(EHNA), un tipus de malaltia del fetge gras que es caracteritza per la inflamaci\u00f3 i l\u2019acumulaci\u00f3 de greix al fetge que no \u00e9s deguda a l\u2019h\u00e0bit alcoh\u00f2lic.<\/p>\n Les\u00a0mitoc\u00f2ndries<\/strong>\u00a0s\u00f3n comunament conegudes com les\u00a0fonts de poder de la c\u00e8l\u00b7lula<\/strong>. L\u2019org\u00e0nul\u00a0genera ATP<\/strong>, una mol\u00e8cula que serveix com la moneda energ\u00e8tica de la c\u00e8l\u00b7lula, que potencia el moviment del cos i altres processos biol\u00f2gics que ajuden al nostre cos a funcionar correctament. Per produir ATP, els nutrients han de ser cremats i s\u2019ha d\u2019establir una\u00a0for\u00e7a proton-motriu (FPM)<\/strong>\u00a0dins de les mitoc\u00f2ndries.<\/p>\n El FPM es genera a partir d\u2019un gradient de protons<\/strong>, on hi ha una major concentraci\u00f3 de protons fora de la membrana interna i una menor concentraci\u00f3 de protons a la matriu, o l\u2019espai dins de la membrana interna. La c\u00e8l\u00b7lula crea ATP sempre que els protons passen a trav\u00e9s d\u2019un enzim anomenat ATP sintasa, que est\u00e0 incrustat en la membrana. Per tant, l\u2019oxidaci\u00f3 de nutrients, o\u00a0la crema de nutrients, est\u00e0 acoblada a la s\u00edntesi d\u2019ATP<\/strong>.<\/strong>\u00a0\u201cAix\u00ed que qualsevol cosa que disminueixi el FPM t\u00e9 el potencial d\u2019augmentar la respiraci\u00f3. Els\u00a0desacobladors mitocondrials<\/strong>\u00a0s\u00f3n petites mol\u00e8cules que van a les mitoc\u00f2ndries per\u00a0ajudar a les c\u00e8l\u00b7lules a respirar m\u00e9s<\/strong>\u201d<\/strong><\/em>.<\/p>\n Efectivament,\u00a0\u201ccanvien el metabolisme de la c\u00e8l\u00b7lula per a qu\u00e8 cremem m\u00e9s calories<\/strong> sense fer exercici\u201d<\/em>, explica\u00a0Webster Santos<\/strong>, professor de Qu\u00edmica de Virginia Tech. Els desacobladors mitocondrials transporten protons a la matriu evitant l\u2019ATP sintasa, que expulsa el FPM. Per restablir el gradient, els protons han de ser exportats fora de la matriu mitocondrial. Com a resultat,\u00a0la c\u00e8l\u00b7lula comen\u00e7a a cremar combustible a nivells m\u00e9s alts\u00a0<\/strong>del necessari.<\/p>\n Sabent que aquestes mol\u00e8cules poden canviar el metabolisme d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula, els investigadors volien estar segurs que el f\u00e0rmac\u00a0 BAM15 arribava als seus objectius desitjats i\u00a0que era, sobretot, segur<\/strong>. A trav\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie d\u2019estudis en ratolins, els investigadors van trobar que BAM15 no \u00e9s t\u00f2xic, ni tan sols en altes dosis,\u00a0ni afecta al centre de sacietat al cervell<\/strong>,<\/strong> que li diu al nostre cos si tenim gana o estem plens.<\/p>\n En el passat, molts medicaments antigreix li deien al teu cos que deix\u00e9s de menjar. Per\u00f2, com a resultat, els pacients es recuperaven i menjaven m\u00e9s. Als estudis amb ratolins amb BAM15, els animals\u00a0van menjar la mateixa quantitat que el grup de control i tot i aix\u00ed van perdre massa greix<\/strong>. Tampoc es van mesurar canvis en la temperatura corporal dels animals.<\/p>\n Respecte al seu\u00a0\u00fas en humans<\/strong>, Santos admet que encara hi ha dificultats. \u201cEstem buscant essencialment el mateix tipus de mol\u00e8cula, per\u00f2\u00a0es necessita que romangui al cos durant m\u00e9s temps <\/strong>per a qu\u00e8 tingui efecte. Estem ajustant l\u2019estructura qu\u00edmica del compost. Fins ara, hem fet diversos centenars de mol\u00e8cules relacionades amb aix\u00f2\u201d<\/em>. I continuaran fent-ho perqu\u00e8, segons senyala Santos, \u201cl\u2019obesitat \u00e9s un\u00a0gran problema de salut<\/strong>. \u00c9s dif\u00edcil per a la gent perdre pes i mantenir-lo; estar a dieta pot ser molt dif\u00edcil. Per tant,\u00a0un enfocament farmacol\u00f2gic<\/strong>, o un f\u00e0rmac, podria ajudar i\u00a0seria benefici\u00f3s\u00a0<\/strong>per a tota la societat\u201d<\/em>.<\/p>\n <\/p>\nActua en el proc\u00e9s de las mitoc\u00f2ndries<\/h3>\n